La lírica trobadoresca: origen, temática, géneros y estilos de la poesía occitana medieval

La lírica trobadoresca

La literatura dels trobadors, creadors de la poesia mitjançant la música, va aparèixer a l'Europa de la baixa edat mitjana, en el context del sistema de corts feudals, en què un senyor feudal regia un feu al servei del qual hi havia vassalls lligats a ell mitjançant el pacte de vassallatge.

Quan i on

Al final del segle XI, en el territori que actualment coneixem com a Occitània, van aparèixer trobadors que feien composicions poètiques amb música, escrites en llengua occitana, dita llavors provençal o llengua d'oc. Els joglars duien les composicions dels trobadors de cort en cort, de manera que les poesies es propagaven i eren fàcilment assimilades perquè les músiques solien ser conegudes.

Trobadors i trobairitz

El primer trobador occità del qual tenim notícia és Guillem de Peitieu. Alguns dels més importants van ser Bernat de Ventadorn, Bertran de Born, Arnaut Daniel, Jaufré Rudel o Marcabrú. També hi ha noms femenins de trobairitz molt destacades, com ara Beatriu de Dia, Maria de Ventadorn o Garsenda de Forcalquier.

Originalitat

La lírica trobadoresca és radicalment nova perquè no s'escriu en llatí, utilitza la rima i la mesura sil·làbica i és de temàtica majoritàriament amorosa i eròtica, i no religiosa.

Trobadors catalans

Ens han arribat composicions d'uns 50 trobadors de diferent extracció social i origen, entre els quals destaquen Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Cerveri de Girona, Huguet de Mataplana i reis com ara Alfons el Cast, Jaume el Just o Frederic de Sicília.

Vides i razós

Les vides són textos en prosa que expliquen breument la vida dels trobadors. Les razós expliquen els motius d'alguna de les poesies.

Tòpics i convencions

La poesia trobadoresca es basa en l'amor cortés o fin'amors. El trobador havia de seguir un protocol per aconseguir el seu objectiu: l'accés complet a una dama de posició social elevada, normalment casada. Aquest amor és necessàriament difícil, frustrant i perillós. La sublimació del dolor que causa aquest amor serà el poema trobadoresc, en el qual s'amagarà convenientment el nom de la dama amb un senhal per a preservar-ne la identitat.

La poesia trobadoresca estava fortament codificada, fins al punt que va tenir institucions (consistoris de Tolosa i Barcelona), certàmens (els Jocs Florals), tractats amorosos (De amore d'Andreas Capellanus) i manuals per a elaborar la poesia, com ara els de Raimon de Cornet o el de Jaume March.

Joc literari i frustració social

Aquesta eròtica trobadoresca oculta, d'una banda, un joc, un esport o entreteniment. L'ars amandi trobadoresc és una forma més de duel o combat dialèctic, de manera que no ens ha d'estranyar que hi hagués senyors feudals que acceptaven de bon grat que les seues dones foren objecte d'atenció de poemes de trobadors. D'una altra banda, aquesta poesia tanca també l'expressió d'una frustració social motivada per la dificultat de canviar d'estament i abandonar l'estadi social en el qual es naixia per acostar-se a un de més elevat.

Estadis de l'amor cortés

La relació entre el trobador enamorat i la dama a la qual es dedica el poema havia de passar per quatre estadis, a través dels quals el trobador es feia mereixedor, o no, de l'amor i de la confiança de la dama:

1) Fenhedor o tímid

L'enamorat no gosa dirigir-se a la dama, que encara ignora el desig del trobador.

2) Pregador o suplicant

L'enamorat fa saber a la dama el seu desig per ella. La dama pot reforçar aquesta conducta amb una penyora, és a dir, amb una peça de roba o amb algun objecte.

3) Entendedor o enamorat tolerat

La relació entre el trobador i la dama es fa més intensa, però encara no hi ha el contacte físic al qual aspira el trobador, que ha de demostrar ser digne de confiança. Una prova a la qual es podia sotmetre el trobador era l'assaig, una de les cerimònies de l'eròtica trobadoresca.

4) Drutz o amant

El trobador accedeix al llit de l'estimada i al plaer físic, que solia produir-se durant la nit i fins a l'alba, quan els amants s'havien de separar.

Món feudal i metàfora feudal

La poesia dels trobadors cal interpretar-la en el món feudal en el qual va néixer i va morir. En aquest context s'entenen els papers de l'amor cortés, que es relacionen amb els de la societat feudal. En la metàfora feudal, el trobador es dirigeix a l'amada. A ella s'adreça en masculí (midons) perquè ell esdevé vassall d'ella.

A la cort hi ha el perill del gelós, que és el senyor feudal real que pot assabentar-se dels amors ocults del trobador i la seua dama. Aquest coneixement li pot arribar a través dels envejosos delators o lauzengiers, informadors que dificulten més l'amor cortés.

El pacte de vassallatge, pel qual senyor feudal i vassall s'unien i es prometien fidelitat recíproca, també s'evoca en la poesia trobadoresca amb un intercanvi que ara tindrà significat eròtic. Si en la cerimònia d'homenatge el senyor feudal cobria amb la seua roba les mans del vassall i intercanviava objectes, en la poesia trobadoresca el trobador ansiava aquest intercanvi i també desitjava tenir les mans sota els vestits de la dama.

Gèneres

En la poesia trobadoresca podem diferenciar entre:

• Cançó. Composició amorosa que busca la seducció de la persona estimada.
• Alba. Expressa la frustració per la separació dels amants en despuntar el dia.
• Sirventés. Composició burlesca emprada per a desacreditar i atacar un rival.
• Pastorel·la. Composició que narra els amors entre un trobador i una pastora.
• Planh o plany fúnebre. Cant trist posterior a la mort d'algú que s'estimava.
• Altres: balada, composició per a ser ballada; maldit, poema d'odi a l'amada.

Estil

A pesar que el tema general era el mateix, hi havia tres estils diferenciats:

• Trobar lleu: poesia lleugera, senzilla i entenedora.
• Trobar clus: poesia més elaborada, de caràcter hermètic, perquè costa d'entendre.
• Trobar ric: estil de gran elaboració formal i amb riquesa de recursos.

L'occità

La llengua occitana va ser la llengua de prestigi, la koiné lingüística, per a la poesia trobadoresca. La proximitat entre el català i l'occità va afavorir els trobadors catalans.