Laocoont: escultura grega i la seva influència en l'art

L'expressivitat del grup es manifesta en la facilitat per copsar el patiment humà ('pathos') dels personatges, reflectit en els rostres, especialment en l'expressió del dolor del sacerdot amb el front arrugat i la boca oberta. Tècniques i Materials: Aquest grup va ser realitzat en bronze probablement amb la tècnica de la cera perduda tot i que es conserva la còpia romana que és una talla en marbre. D'entre les tipologies escultòriques cal destacar els relleus utilitzats en la decoració de frisos i timpans en temples i altars, i les escultures exemptes, de les quals aquest grup n'és una mostra tot i que acusa una certa frontalitat. El tema central és la figura humana i com totes les obres gregues era policromada.

Temàtica. Significat i funció: El tema del Laocoont és literari i alhora mitològic. Segons el mite de la guerra de Troia (en referim, per tant, a La Ilíada d'Homer) el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (que era ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient que era un regal de la deessa Atena i, que si no l'acceptaven, Troia seria destruïda. Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, i seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu. Però a la versió recollida a l'Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena la qui, partidària de la victòria grega, va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explicava Sinó. En tots els casos, els escultors interpreten del tema, el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills i aquests lluiten desesperadament per a desfer-se'n. El grup escultòric va ser trobat el 1506 entre les runes del Palau de Neró a Roma i en el seu moment sembla que l'artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era present acompanyant l'arquitecte de papa Juli II, Giuliano da Sangallo. La impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l'artista florentí hi va saber veure la 'terribilitat' que ell mateix traslladarà a les seves escultures. Funció: Sembla, per tant, que l'obra de l'escola de Rodes ja estava destinada a Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, el palau de l'emperador. L'atribució i la datació, després de la troballa al segle XVI, no es van produir fins al 1957 quan un grup d'estudiosos van poder atribuir l'autoria d'aquesta obra als escultors esmentats de l'escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l'Odissea d'Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d'estiu de l'emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms d'aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l'estil del qual és molt semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s'han datat al segle I dC, que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup escultòric es troba al Musei Vaticani a Roma.

Períodes de l'art grec

Seguint la classificació dels períodes de l'art grec, podem distingir tres etapes en l'evolució de l'escultura grega:

1. Període arcaic (segles VII i VI aC). Podem destacar d'aquest període: - La Dama d'Auxerre - Cleobis i Bitó - L'Efebus de Crítios
2. Període clàssic (segles V i IV aC). Cap al segle IV es configura una etapa anomenada postclàssica. Podem destacar d'aquest període tres obres molt significatives: - El Diadumen de Policlet - El Discòbol de Miró - L'Hermes amb Dionís nen de Praxíteles
3. Període Hel·lenístic (segles IV ñI aC). Podem destacar d'aquest període tres obres significatives: - La Victòria de Samotracia - El Toro Farnese d'Apol·loni i Taurisc de Tralles - El nen de l'espina

Obra 1. Victòria de Samotràcia

Cronologia: 190 aC. Context: La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 aC va fragmentar l'imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. Durant aquest període apareixen força escoles artístiques, sobretot relacionades amb l'escultura. Entre les més importants cal destacar: A) La d'Alexandria – Egipte. B) La d'Antioquia – Síria, C) La de Pèrgam o Bergama – Àsia Menor D) La de l'illa de Rodes E) I la d'Atenes. L'any 190 aC Rodes va obtenir una gran victòria sobre el rei persa Antíoc III de Síria. Grècia és conquerida per Roma

Estil: Grec hel·lenístic Característiques de l'ordre dòric: La columna no té base. El capitell és senzill. L'entaulament consta d'arquitrau, fris i cornisa. El fris està format per mètopes i tríglifs. A les mètopes es posa la decoració escultòrica. La decoració escultòrica també la trobem al frontó. Un exemple de temple d'ordre dòric és el Partenó

Característiques: Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg afeccionat. És una Niké o Victòria, representada com una figura femenina amb ales que acaba de posar-se amb una empenta sobre la proa d'un vaixell. L'estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un chiton molt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit, que pressiona la tela. El moviment impetuós de la Niké s'expressa en els draps que s'agiten i volen, i en les ales desplegades cap als costats i enrere. L'obra presenta les característiques de l'art hel·lenístic, últim període de l'escultura grega: Tècnica dels 'draps mullats'. La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició. Embalum rodó Unifacialitat [únic punt de vista òptim, malgrat estar treballada en tot el seu volum] Complexitat compositiva Il·lusionisme escenogràfic Grandiositat i ruptura de la proporció clàssica Idealització del cos femení Trencament de l'equilibri Gust pel moviment Tensió dramàtica Sensualitat i bellesa Habilitat tècnica. Tècnica: Té una altura considerable (245 cm) i és de marbre de Paros. Procedeix del santuari del Cabirs de Samotràcia.

Significat: Representa de manera al·legòrica la Victòria militar. Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que obtingueren a Sire enfront d'Antíoc III de Síria, l'any 190 aC, i que els suposà el control d'àmplies comarques de la Cària i la Lícia i l'aliança amb nombroses ciutats i illes pròximes. Funció: Commemorativa

Victòria de Samotràcia Formes úniques.... Marbre de Paros bronze Idealització del cos femení esquematització Perfils suaus perfils angulosos Finalitat commemorativa Finalitat programàtica, ideològica i artística del futurisme. Unidireccionalitat Línies de força contràries per potenciar el dinamisme. Peça única Peça reproduïble