La ciutat medieval

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

 

La ciutat medieval
Al segle XI a l’Europa Occidental s’introduiren innovacions tècniques a la agricultura com la rotacio trienal, utilitzacions d’adob i el moli.
Aquestes millores, afavoriren la produccio agrària i aquest la creacio de ciutats per vendre els excedents als mercats per objectes manofacturats.
La gent estava millor alimentada i es feren mes forts a les malalties i aumentá la poblacio.
Les abadies i castells venien els excedents a les ciutats que apareixien com a baris als voltants de de les englecies per convetirse despres en ciutats els seus avitants es deien burgs.
Els llauradors venien els seus excedents a els mercats a canvin d’objectes manofacturats pels artesantans.el comerç augmenta per les rutes terrestres mes segures.tambe es fomenta les grans rutes maritimes com l’Atlantic i del baltic. Es crearen grans centres economics al nord d’Italia i a flandes.
Els artesants produien obgectes manofacturats als seus tallers a la ciutat.
Cada profesio hi habia un gremi que controlava la qualitat del produccte i el preu. Els tallers estaven tots els de una especialitat en concret en un carrer amb el seu nom de la profesio. S’ascomençava sent aprenent als set anys i quan ya dominaven la professio es convertien en oficials, cobraven un so esas. Si feien una obra maestra es convertien en mestres artesants la qual cosa ya podien montar un taller propi.
Les ciutats estaven envoltades de muralles,a dintre estaven els habitatges i els tallers, els ciutadans mes rics es feien luxosos palaus.els carrers eren estrets i molts bruts, amb proliferacio de puces i malaties i incendis.
Els burgesos eren rics comerciants, homes i dones lliures es diferenciava per la burgesia alta rics comerciants i banquers i la xicoteta burgesia mestres artesants i xicotetes comerciants. Bona part dels ciutadants eren mes hulmildes:oficials aprents de gremis criats i pobres que feien algun treball de tranport o demanant caritat.
A les ciutats s’organitzavent amb assamblees. Mes endavant van elegir magistrats dirigits per un alcalde. En l’ajuntament es reunia l’alcalde i els regidors, s’hi guardava el segell, l’escut d’armes, l’harxiu de d’ocuments i el tresor de la ciutat. El govern de les ciutats va anar passants a mans de les famíllies riques anomenat patriciat urbà.
Al segle X,XI i XII la monarquia no tenia poder economic ni militar. Els senyors feudals dominaven els seus feus. Al segle XII els monarques aprofitaren el creixement economic aprofitaren per imposarse la seua autoritat. Els burgesos eren contraris a estar sotmesos a la dependencia feudal. Volien llibertat personal per viatjar i negociar, seguretat, dictar propies lleis i elegir els seus jutges i tenir govern local propi. Alguns reis els concediren cartesde privilegits a canvi de llealtat. Tambe per als pobladors(cartes de poblament). Al segle XII els monarques convocaren Corts o Parlaments per fer les lleis i demanar diners als burgesos.

Entradas relacionadas: