Evolució històrica de les ciutats a Espanya: De Roma al segle XX
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,82 KB
La ciutat romana
Roma va crear la xarxa urbana més densa i jerarquitzada, unida per calçades (com Emerita Augusta, Toletum i Caesaraugusta). Les ciutats solien tenir una estructura ortogonal amb calçades pavimentades. S'hi concentrava el poder polític delegat per Roma.
La ciutat medieval
Als segles IX i X, els àrabs van fundar un gran nombre de ciutats. A la zona musulmana hi havia vuit grans nuclis: Toledo, Almeria, Granada, Palma, Saragossa, Màlaga, València i Còrdova, que era la ciutat més poblada d'Europa. Al món islàmic, el centre era la ciutat, on s'intercanviaven els productes agraris.
A partir del segle XI, moltes ciutats del nord peninsular van començar a recuperar població (Toledo, Burgos...). Va començar una etapa d'esplendor econòmic, polític i cultural. El rei va permetre a moltes ciutats:
- Batre moneda.
- Administrar justícia.
- Recaptar impostos.
La ciutat moderna
Entre els segles XVI i XVII, les ciutats van perdre pes polític davant la centralització de l'Estat. La capital es va establir a Madrid (1561), però Andalusia va continuar sent una de les zones més urbanitzades d'Europa. Cap al final del segle XVII, s'inicia una nova dinàmica i les ciutats castellanes van perdre població com a conseqüència de la crisi econòmica.
La ciutat industrial (segle XIX)
El treball artesà va deixar pas a la producció industrial, que es va localitzar en un tipus d'edifici nou i de grans dimensions: les fàbriques. Aquestes van afavorir el creixement accelerat:
- La majoria de les fàbriques es van situar a Catalunya.
- La indústria siderúrgica es va concentrar a Bilbao i la seva rodalia.
La producció industrial necessitava molta mà d'obra i va generar un èxode rural cap a les ciutats industrials, iniciant el procés d'urbanització de la població a Espanya entre 1860 i 1936.
Expansió i segregació de la ciutat
Es va produir un procés d'expansió ràpid i incessant. Amb l'enderrocament de les muralles i el desenvolupament dels transports, es van crear els eixamples i es van obrir avingudes. Va començar a sorgir una clara divisió entre dues classes socials: el proletariat obrer i la burgesia industrial.
La ciutat industrial del segle XX
Creixement descontrolat: La misèria en moltes zones rurals del país va provocar que moltes famílies haguessin d'emigrar cap a les ciutats industrials. La immigració es va accelerar i Madrid, Barcelona i Bilbao van incrementar la població, provocant desequilibris espacials. La perifèria va créixer de manera anàrquica, van sorgir barris nous i es van ampliar les zones industrials.