Kant: La Distinció entre Fenomen, Noümen i la Raó

La distinció entre fenomen i noümen

Fenomen i noümen (o cosa en si mateixa) es diferencien dins de l’estètica transcendental (en la fase de la formació de l’experiència). El fenomen és el que condiciona, mentre que la cosa en si és allò incondicionat. El fenomen està sotmès a les condicions humanes que fan possible la percepció sensible d’una cosa, mentre que la cosa en si és el que ella mateixa és, sense cap condició.

El noümen es contraposa al fenomen en el pla de l’enteniment quan la facultat de pensar o les categories s’ocupen d’una cosa transcendent i formada en la intuïció, o quan ho fan amb les coses sense suport material. En conclusió, el fenomen és transcendental mentre que el noümen és transcendent.

Arribat a aquest punt, Kant ja ha provat que la ciència ha d’estar basada en fenòmens i que la metafísica, per ocupar-se de noümens, és impossible que pugui tenir èxit. Aleshores, Kant decideix diferenciar entre noümen positiu i negatiu. Aquesta diferenciació té com a objectiu obrir el camp de la moralitat i independitzar-la de la metafísica. Les intuïcions no sensibles generen un nivell d’idees diferents del coneixement científic i, per tant, podem considerar el noümen en un sentit positiu i definir-lo com allò que és objecte de la intuïció no sensible.

Sentit negatiu de la crítica i límits de la raó

Kant assenyala que la utilitat negativa de la CRP (Crítica de la raó pura) és la d’impedir ultrapassar amb la raó els límits de l’experiència i, per tant, negar qualsevol possibilitat de coneixement a tot allò que no estigui elaborat transcendentalment. Per tant, només els fenòmens, que són una construcció a priori de l’espai i del temps, poden arribar a ser ciència. Al mateix temps, els fenòmens són la matèria en la qual el pensament aplica les categories.

En conseqüència, res que estigui suportat per noümens pot tenir un coneixement vertader. I això ja és un avantatge perquè ens impedeix anar per camins equivocats. És aquesta una utilitat negativa perquè impedeix que el pensament ultrapassi els límits de l’experiència. Però assenyala que la mateixa utilitat negativa és una important utilitat positiva perquè també impedeix que la raó s’introdueixi al territori moral. Allibera la raó de les amenaces de la metafísica. L’ús pràctic de la raó deixa de tenir relacions amb l’ús teòric de la raó, amb la qual cosa la utilitat negativa es transforma en positiva.

Sentit positiu de la crítica i l'ús pràctic

La utilitat positiva de la CRP es complementa amb la idea de noümen positiu. Aquest últim, incondicionat, és un territori (el moral) on no són necessàries les demostracions. La raó no ha de demostrar res en aquest territori, sinó exposar les seves opinions. La moralitat és el territori dels noümens, sobre els desitjos i ambicions de la vida humana i de la voluntat i la llibertat per aconseguir-los.

El problema de l’ètica consistia en el fet que se la feia dependre d’un entramat metafísic. La metafísica explicava el món, establia els seus principis i conseqüències, i finalment, basada en tot això, deduïa una sèrie de valors morals. Si aquest entramat era atacat, no només s’atacava la filosofia en qüestió sinó els valors morals.

Independitzar el territori moral del domini de la metafísica es converteix en una utilitat positiva perquè delimita les possibilitats del coneixement i permet separar la metafísica i l'ètica. D’aquesta manera, la crítica es converteix en positiva quan, ultrapassats els límits de l’experiència i de la transcendentalitat, se la porta al territori de la moralitat.