Els Jugadors de Cartes de Cézanne: Anàlisi i Context Postimpressionista

Els Jugadors de Cartes

• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: 1890-1892
• Localització: Museu d'Orsay, París
• Estil: Postimpressionisme
• Dimensions: 47,5 x 57 cm
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli
• Tipologia: no hi ha

Context Històric i Artístic

La segona meitat del segle XIX a París va ser un escenari de profundes transformacions. La ciutat va viure diverses revolucions (1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa República) i grans canvis urbanístics, amb la creació de bulevards, exposicions universals, la construcció de la Torre Eiffel i una notable especulació urbanística. Aquest període també va ser marcat per intenses tertúlies d’artistes (com les del Cafè Guerbois) i l'auge de la bohèmia.

Culturalment i científicament, hi va haver una creixent preocupació pel temps, el desenvolupament de la teoria dels colors, l'expansió del ferrocarril, el darwinisme i l'aparició de la fotografia.

A diferència de l’Impressionisme, el Postimpressionisme, estil al qual pertany Cézanne, es caracteritza per:

• Gran importància al dibuix i la línia.
• Ús lliure i pla del color, que no ha de ser necessàriament semblant a la realitat, sinó que serveix per a expressar estats d’ànim.
• Rebuig de la immediatesa i la representació fugaç típica de l’Impressionisme, optant per obres més elaborades i racionals basades en la geometrització de les formes de la naturalesa.

Anàlisi Formal de l'Obra

• Forma: Oberta o pictòrica. L’autor modela els volums i els objectes a partir de pinzellades breus, fines i superposades, de diferents tonalitats.
• Composició: Centrípeda o tancada. Tots els elements convergeixen cap al centre del quadre.
• Perspectiva: Geomètrica i aèria.
• Línia de l’horitzó (Punt de vista): Mig.
• Asimetria: L’ampolla actua com un aparent eix de simetria, que en realitat no ho és. Les meitats resultants són desiguals: l’esquerra (on el cos de l’home és sencer) és més gran que la dreta.
• Geometria: No hi ha unes línies compositives clares. Cézanne aplica una concepció arquitectònica de la composició, reduint la natura a volums geomètrics.
• Llum: Neix dels mateixos colors. S’insinua a l’esquena de l’home de la pipa, a la cara de l’altre jugador i, sobretot, a la línia blanca de l’ampolla.
• Cromatisme: Predomini dels colors càlids. Hi ha una gran importància dels contrastos cromàtics. Predominen els marrons, que van des del taronja de les tovalles i la taula, als marrons foscos del fons, amb tocs de verds, violetes i blaus que aporten un contrapunt lluminós i reforcen la divisió del quadre en dues zones: una més clara i una altra més fosca.

Anàlisi Conceptual i Simbòlica

L'obra és un retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d’una taula presidida per una ampolla de vi. Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli.

La Tècnica de l'Oli

La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida on l'artista dissol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple), que actua com a aglutinant, i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). L'oli confereix als colors una gran lluminositat i lluïssor.

Funció de l'Obra

La principal funció d’aquesta obra era la de seguir investigant en la tècnica i en la pràctica pictòriques, aprofundint en la concepció arquitectònica de la composició.

Significat i Interpretació

Probablement, el quadre representa un fet quotidià en la vida d’Aix-en-Provence. Es coneix la identitat d’un dels protagonistes: l’home de la pipa és Père Alexandre, jardiner del pare de Cézanne. El fet que els dos jugadors estiguin asseguts i pensatius ens transmet una acusada sensació de repòs i introspecció.

Relacions amb Obres Similars i l'Estil de Cézanne

Les obres més directament similars a la que estudiem són les altres quatre versions del mateix quadre "Els Jugadors de Cartes". No obstant això, és més interessant fer una visió de conjunt de l'obra de Cézanne per entendre el seu estil.

Les principals característiques de la pintura de Paul Cézanne són:

• Interès per l’espai, el volum i les formes geomètriques.
• Preferència per copsar l’estabilitat en lloc de la immediatesa.
• Ús de diferents perspectives en una mateixa obra.

Diferències amb Solucions Artístiques Coetànies

Al mateix temps que Cézanne pintava Els Jugadors de Cartes, Edvard Munch creava la seva icònica obra El Crit. Aquesta comparació il·lustra les diferències entre el Postimpressionisme de Cézanne i l'Expressionisme, del qual Munch és un precursor.

• En Els Jugadors de Cartes, Cézanne ens presenta un enfrontament serè i introspectiu entre dos personatges.
• En El Crit, Munch també explora un enfrontament, però aquest és intern: l’home enfrontat a si mateix. La deformació d’espai i figures, els colors dramàtics i el gest violent de la pinzellada acompanyen i donen sentit a l’acció del protagonista: l’exclamació d’un crit d’angoixa existencial.