Josep Carner: Obra, Estil i la Teoria de l'Ham Poètic

Llibres i Etapes Poètiques de Josep Carner

El cor quiet (1925)

Anàlisi i reflexió sobre l'existència:

• Anàlisi filosòfica i metafísica de l'existència.
• Reflexió i introspecció sobre temes que ja havia tractat, sobretot el pas del temps.
• Qüestionament de la pròpia identitat i els misteris de l'univers a través dels sentiments de frustració i solitud.

Altres obres de l'etapa inicial

La primavera al poblet (1935)

Etapa Metafísica (1939-1970)

Nabí (1941)

Profunda meditació metafísica sobre temes com:

• Enyorament de la pàtria.
• El sentit de l'home en el món, Déu, la mort, etc.

Característiques formals:

• Poema narratiu i polimètric.
• Dividit en 10 cants.
• Basat en el mite bíblic de Jonàs: pecat, ira, venjança, etc.

Llunyania (1952)

Poesia de l'exili. Mostra la seva fidelitat a la pàtria.

Arbres (1953)

• L'autor deixa clar que els arbres són tan essencials com el llibre.
• Descriu 40 espècies d'arbres, tots en diferents hàbitats i amb diverses personalitats.

Absència (1957)

Temes centrals: exili i pàtria.

El tomb de l'any (1966)

Insisteix en la visió personal del paisatge que li era més pròxim i en l'enyorança del paisatge absent.

Estil Poètic i Influències Literàries

En la primera poesia, s'observen influències del Romanticisme.

Posteriorment, va intentar d'assolir l’equilibri entre la forma i l’instint, de manera que el culte a la forma no provoqués la deshumanització poètica, d’acord amb l’arbitrarisme noucentista.

També considerà l’espontaneïtat i la “paraula viva” de les teories de Joan Maragall, així com el simbolisme, el parnassianisme i el prerafaelisme.

La Teoria de l’Ham Poètic de Josep Carner

Quant a la creació, Josep Carner, en la “Teoria de l’ham poètic”, exposa el procés de creació d’un poema:

1. La Paraula (ham) Màgica

   La paraula és casual i causal. És una trobada o apareguda de sobte, inexplicablement, en l’esperit del poeta, com una «emoció oblidada» (sols arriba als poetes!).

2. Potències i Traves

   Són els impediments o límits, però alhora col·laboradores de la puresa de la paraula. Aquesta desperta: instints, sentiments, sentits, memòria, imaginació, intel·ligència.

3. Procediment de la Composició

   No és màgic, no és automàtic, no és científic. Consisteix en «el fet de poder treure tots els recursos de l’ombra o de la vida soterrada» mitjançant la imaginació i la formulació poètica (superar les traves implica una major puresa).

Resum del Procés Creatiu

• Paraula màgica: impuls creatiu, inspiració.
• Superar les traves: unitat i puresa del poema.
• Unitat del poema: sentit i forma pura.

Característiques Generals del Poema Noucentista

• Utilització del pretext: En lloc del desenvolupament d’un tema o l’exhibició d’un to, s'utilitza un objecte o situació sotmesos a un procés literari artificiós.
• Poesia de síntesi.
• Influència del Parnassianisme (moviment literari francès contra el Romanticisme).
• Classicisme i perfeccionament: Equilibri, mesura del vocabulari i sintaxi acurada.
• Procés literari d’embelliment i depuració per crear una quotidianitat ideal, un país ideal, al servei d’una proposta ideològica.
• Tema central: Reflexió estètica que supera el pretext i ofereix el contrast entre ideal literari i realitat (vida).
• Distanciament intel·lectualitzat: S'aconsegueix a través de l’ús de la ironia.

La Ironia en el Noucentisme

La ironia condiciona la lectura del poema de tres maneres:

• Habilitat compositiva que atorga valor al poema.
• Desacralització (destranscendentalització): Obté la complicitat del lector i destaca el caràcter de ficció literària.
• Connotacions ideològiques: Element de civilitat consubstancial a la manera de ser catalana (en la Catalunya ideal) i fórmula moral per al perfeccionament de la societat.