Josep Carner: Anàlisi de la seva obra poètica

Llibre dels Poetes (1904)

• "Ahir": Aparent diversitat temàtica i formal (món adolescent contradictori).
• Intenció de confeccionar una mena de breviari, combinació d'exercicis poètics.
• Esbós d'un model de poeta i de poesia.
• Distanciament irònic.
• Bases del Carner noucentista. Artifici treballat.

Els Fruits Saborosos (1906) - 18 poemes

• Acord de l'ésser humà amb la seva condició sensual, reflexiva i mortal. El títol fa pensar en la sensualitat.
• Cada poema: relació analògica entre un element natural (fruit) i un aspecte de la condició humana que pot encarnar-se en el personatge que en aquell moment la representa.
• Explicita una reflexió del poeta de caire moral ("La poma escollida"), de caire simbòlic ("Les llimones casolanes").
• Referència al gust: el profit o el plaer que s'extreuen de la vida depenen de l'acceptació prèvia del fet que la nostra relació amb el món és una relació, en primer lloc, física.
• Època en què hi ha polèmica entre l'arbitrarisme i l'espontaneisme.
• Recull, emblema del classicisme noucentista; la intenció moral impedeix que sigui una pura descripció.
• Natura arbitrada: el fet d'aïllar-ne poèticament un element en cada poema, implica una fragmentació intel·lectual de la natura, sobretot d'aquells poemes en què el fruit és en la imaginació del poeta, no en el pla dels personatges ("La poma escollida").
• Relació fruits/etapa de la vida: "La poma escollida", "Com les maduixes".
• A tots els poemes es prenen inicialment els personatges en la seva situació present, simbolitzada per un moment concret que n'és la síntesi perfecta i en destaquen alguns elements físics o sobretot gestuals, per passar després a donar-los la paraula i permetre'ls la reflexió ("La poma escollida", "Les llimones casolanes").
• Els personatges masculins tenen un paper funcional.
• Valoració del seny, la previsió, la fidelitat, la resignació a través de la figura de la dona.
• Colors: vermell i daurat (sucosos): plenitud dels sentits. Marró (secs): fruits de la vellesa.
• El recull se salva de la crema quan revisa la seva obra: síntesi del paper històric que Carner volia haver jugat en un moment crucial per a l'evolució de la poesia catalana. Revisat el 1957.
• Idil·li clàssic. Fixació de valors morals que sempre són els mateixos: previsió, domini de la natura, seny, serenor, control de les situacions, la família, delectança en la contemplació de les petites coses.

Poemes destacats d'Els Fruits Saborosos

• "La poma escollida"
• "Com les maduixes": món humanitzat, perfectament delimitat i lluny de la veritable realitat.
• "Les llimones casolanes": exemple categòric de l'acompliment de la felicitat conscient o simplement sentida; plenitud física i moral de la protagonista.

Verger de les Galanies (1911)

• Breviari de cortesia, no d'amor. Figura femenina esquemàtica, desdibuixada.
• Encarna tots els tòpics de la tradició dels trobadors al barroc (fidelitat/infidelitat: indiferència, vanitat, mentida, virtut, bellesa) o bé simbolitza la joventut i la vida del verger o jardinet on el poeta es lliura indecís al joc de la galanteria amb les amigues ("Cançó del doble amor"), empès pel pas del temps i la pèrdua de la joventut.
• La recança de l'art (del passat, del somni, del mite) el duu a debatre's entre l'atracció del món i la d'un ideal abstracte de perfecció encarnat per una altra presència femenina.
• Poeta juganer, enamoriscat, irònic, jovenívol i capaç de poetitzar sobre qualsevol cosa.
• Espai idíl·lic acotat fora del qual l'aventura poètica no té sentit. La dona ocupa el protagonisme del verger.
• Galanteig cívic. L'amor com a pretext poètic, joc superficial de simple enamorament.

Poemes destacats de Verger de les Galanies

• "Cançó d'un doble amor"
• "Camperola llatina"