Joan Francesc Mira: assaig, reflexió i identitat en la realitat contemporània

Joan Francesc Mira i la reflexió sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Va nàixer a València, el 1939. J.F. Mira sempre ha sigut un gran lector. Als 10 anys va llegir els grans clàssics castellans i als 12 anys a Blasco Ibáñez. Va estudiar Filologia Clàssica i s'especialitzà en Grec. Va fer el batxillerat a la Universitat Gregoriana de Roma i la llicenciatura a la Universitat Lateranense.

D'aquestes llargues temporades a Itàlia li ve la seua formació clàssica i l'interés per la cultura italiana que es reflectirà a la seua obra. Va treballar com a catedràtic d'institut fins que se'n va anar a la Universitat de Princeton, als Estats Units, com a professor d'Antropologia i, posteriorment, va estar un any a la Sorbona de París. Quan va tornar a València, va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social i va fundar, el 1982, el Museu d'Etnologia de València, que dirigí durant un temps. Actualment és professor de la Universitat Jaume I de Castelló.

Reconeixement i trajectòria literària

Ha guanyat molts premis, però el gran reconeixement de la crítica es produí als anys 90 amb l'obra Borja Papa (1996). La traducció de La Divina Comèdia va guanyar la Medalla d'Or de la ciutat de Florència i el Premi d'Honor de les lletres catalanes. Tot aquest reconeixement i bagatge acadèmic deixa empremta en la seua obra assagística, la idea central de la qual és la reflexió antropològica i sociològica de la catalanitat.

La primera notícia literària de Joan Francesc Mira la tenim el 1974, amb l'aparició quasi simultània de dos llibres: Un estudi d'antropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. Des dels seus inicis, l'obra de Mira es desenvolupa per una doble via: la reflexió i la ficció. O siga, l'assaig i la narrativa. Pocs anys després s'afegirà una tercera via: la traducció.

Els assajos de J.F. Mira

Els assajos de J.F. Mira són un diàleg constant amb diverses qüestions socials dels darrers anys del segle XX i dels primers del XXI. Ha escrit sobre obres literàries destacades, sobre qüestions socials i cíviques, sobre comportaments humans, sobre llegat històric... Alguns assajos de J.F. Mira són reculls de les seues columnes publicades en diverses revistes i periòdics. Destaquen títols com El punt de Mira, Els sorolls humans, Cap d'any a Houston o Texas.

El seu assaig més important, que ha acabat convertint-se en un clàssic, és Crítica de la nació pura (1985). Aquest assaig forma part de les obres anomenades de «reflexió política». Reflexiona sobre temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, l'evolució de les identitats i els símbols i les llengües per crear «consciència col·lectiva». L'eix genèric d'aquestes reflexions és la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven.

Una mirada universal

Alguns crítics han considerat que Mira parla només «dels valencians» i que això redueix l'interés i l'abast dels seus assajos. Però no és així en absolut. La reflexió sobre el cas valencià i sobre la cultura catalana en general, en aspectes com els símbols o la llengua en la creació de la identitat nacional, són vàlides per a qualsevol societat occidental.

En la Crítica a la nació pura, Mira desfà els tòpics sobre la «nació» entesa com un element «pur» i ens mostra que la nació és una construcció humana, social, sempre en procés de canvi. Les seues aportacions al debat sobre el nacionalisme van aportar un punt de vista crític i engrescador.

Estil i característiques de la seua escriptura

• Destaca la seua erudició i coneixement documentat de tots els temes sobre els quals reflexiona.
• La seua escriptura és directa i precisa.
• És rigorós i analític i sempre escriu oferint al lector riquesa d'idees i d'arguments.
• La lectura dels seus assajos és accessible i suggeridora per al lector, perquè es basa en experiències.