Jaciments de Pb-Zn-Cu: Tipus, Mineralogia i Models Genètics

Jaciments de Pb-Zn-Cu

1) Dipòsits de Cu stratoligats hospedats en sediments

Són el producte de sistemes de flux de fluids que evolucionen a escala de conca o subconca.

• Consisteixen en zones amb sulfurs relativament delgades, penecontemporànies amb el bandejat litològic.
• Tipus Kupferschiefer: són els dipòsits hospedats en roques sedimentàries reductores, formades en ambients marins o lacustres somers.
• Tipus red beds: els dipòsits es donen en roques reductores, aïllades dins de seqüències de red beds continentals.

Composició: estan constituïts per Cu i menors quantitats de Pb i Zn.

El Co es dona en quantitats relativament importants en molts dipòsits, la presència del qual sembla estar controlada per factors geogràfics.

Mineralogia

Molt simple: menes principals: calcosina, bornita, calcopirita.

Morfologia i textura

Les mineralitzacions:

1. Tenen un caràcter stratoligat.
2. Són penecontemporànies.
3. Tenen una gran extensió lateral.
4. Les zones mineralitzades transgredeixen l'estratificació de les roques encaixants.
5. Es localitzen en nivells delgats de gran extensió, condicionats perquè els canvis redox necessaris per donar les mineralitzacions solen relacionar-se amb l'estratigrafia i litologia de les roques.

Els sulfurs de Cu es presenten disseminats:

1. Desenvolupen textures i fàbriques que indiquen que van precipitar després del dipòsit de la roca encaixant.
2. El temps de mineralització respecte al de formació de la roca encaixant és variable.

Zonació metàl·lica

1. Des del contacte amb les red beds cap a l'interior dels sediments reductors amb mineralització, una seqüència metàl·lica comuna és Fe³⁺, Cu, Pb, Zn.

Zonació mineral

Hematites, bornita, calcopirita, pirita.

Models genètics

1. Les mineralitzacions es donen en la interfase redox on fluids oxidats de conca, carregats de metalls, intersecten sediments o fluids reductors suprajacents o els seus equivalents laterals.

*Les mineralitzacions tenen un caràcter epigenètic.

Alteració

Poden ser molt variables, i els minerals d'alteració depenen de la química de la salmorra i de les condicions de P i T.

Transport

El Cu és transportat pels fluids com a complexos clorurats.

Mecanisme principal de precipitació de sulfurs

Reducció de sulfats.

2) Dipòsits de Pb-Zn tipus Sedex

Gairebé tots els dipòsits són:

1. Stratiformes en seqüències detrítiques.
2. Molts contenen mineralitzacions de reemplaçament de carbonats.

Els fluids són: salmorres de conca que exhalen en el fons marí i/o reemplacen sediments en ambients subsuperficials somers.

Trets distintius

1. La mineralització s'hospeda en sediments clàstics marins de derivació continental.
2. Una zona basal de mineralització de sulfurs en venes i stockwork associada amb alteració hidrotermal.
3. Zonació lateral i vertical menys acusada de minerals precipitats hidrotermalment.
4. Associació espacial amb sistemes de falles sinsedimentàries.
5. Falta general d'afiliació magmàtica de les roques encaixants o de la mineralització.

Morfologia

1. Lentells o falques amb un sostre relativament pla i base convexa.
2. Capes de sulfurs stratiformes.

Mineralogia: minerals primaris i ganga

Sulfurs, carbonats, barita i quars.

Els minerals de Pb i Zn són galena i esfalerita.

*La majoria dels dipòsits són més rics en Zn que en Pb.

Zonació

1. Mineralògica: comuna en molts dipòsits.
2. Vertical: també comuna.

Alteració

Es poden donar 2 tipus de patrons:

1. Halos d'alteració de carbonat de Fe-Mn.
2. Halos d'alteració de silicat.

Fluids mineralitzants

1. Es donen amplis rangs de T i salinitats de 10 a 30% en pes de NaCl.
2. Altes salinitats atribuïdes a la dissolució d'evaporites i evaporació d'aigua de mar.
3. Els fluids són salmorres de conques metal·líferes.
4. Els metalls són transportats essencialment com a complexos clorurats.
5. La reducció de sulfats a sulfurs es pot donar de manera biogènica o termoquímica.