Datació dels fòssils

Datació absoluta i datació relativa

Els mètodes de datació ens permeten ordenar en el temps i, de vegades, fins i tot esbrinar l’edat dels estrats, les roques, els fòssils i els esdeveniments geològics.

Els mètodes de datació es divideixen en dos grups:

• Datació relativa. Permet ordenar els esdeveniments, però no els assignen una data.

• Datació absoluta. Permet donar una data numèrica més o menys exacta.

 DATACIÓ RELATIVA

Hi ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives.

• Superposició normal dels estrats → Si no hi ha cap alteració, els estrats es van superposant els uns sobre els altres.

• Superposició dels fenòmens geològics → Quan es produeix un fenòmen geològic com ara una falla, un plegament o una intrusió, afecta només els estrats existents en aquell moment.

• Identificació i correlació paleontològiques → En les roques sedimentàries i en algunes de metamòrfiques, és freqüent trobar-hi fòssils. Aquests fòssils aporten informació sobre les condicions ambientals que hi havia en el moment de sedimentació i també ens poden indicar quina és la seva edat.

• Continuïtat → Els estrats mantenen les seves característiques d’una forma contínua en tota la seva extensió.

DATACIÓ ABSOLUTA

Entre els mètodes de datació absoluta destaquen els basats en la radioactivitat natural d’alguns àtoms presents en els minerals.

Principals mètodes de datació (proporcions)

• Carboni-14 i carboni-12 → s’estudien restes riques en carboni (-100 a -70.000 anys), molt útil en arqueologia

• Potassi-40 i argó-40 → s’estudien roques ígnies i metamòrfiques (-50.000 a -13.000 milions d’anys)

• Rubidi-87 i estronci-87 → roques amb rubidi (-10 milions d’anys>), roques més antigues

• Urani-238 i plom-206 → roques amb urani (-10 milions d’anys >), conseguir una millor presició

Altres mètodes de datació absoluta

• Estudi de les trajectòries de fissió

• Termoluminescència → Es tracta de l'emissió d'una energia prèviament absorbida com a resultat d'un estímul tèrmic. Utilitzada més en arqueologia ja que només és útil en edats de pocs milers d’anys

• Ressonància de spin electrònic → es basa en l’efecte d’una radiació sobre cristalls molt purs de calcita. Pot detectar antiguitats d’un milió d’anys com a màxim.

• Mètodes basats en processos geològics o biològics períòdics

  • Sediments en llacs glacials (varves)

  • Anells dels arbres

  • Anells de creixement en closques de mol·luscs, escates de peixos o esquelets de coralls.