Riscos a Catalunya: Esllavissades, Esfondraments, Sòls expansius, Allaus i Inundacions

Riscos a Catalunya

Riscos naturals a tenir en compte a Catalunya, incloent esllavissades, esfondraments, sòls expansius, allaus i inundacions.

Risc Esllavissades

Augment del risc actualment (més ocupació territorial – més exposició / més registres)

Susceptibilitat del territori a generar esllavissades:

Es classifica en 4 nivells:

• Zones d’alta susceptibilitat (27%): Pirineus
• Zones de susceptibilitat mitjana (22%): serralada prelitoral / massís Garraf
• Zones de susceptibilitat baixa (45%): serralada litoral / depressió central
• Zones de susceptibilitat no detectada (6%): zones planes interiors on no hi ha desnivell

Risc Esfondraments

Susceptibilitat del territori a generar esfondraments:

• Zones d’alta susceptibilitat (10%): litologia- gresos i sals (Conca potàssica)
• Zones de susceptibilitat mitjana (30%): litologia- lutites (depressió penedès-vallès)
• Zones de susceptibilitat baixa (40%): litologia- calcàries i conglomerats (massís del Garraf)
• Zones de susceptibilitat no detectada (20%): litologia- granits i roques metamòrfiques

Risc per Sòls Expansius

Els sòls expansius són aquells que augmentaran el volum degut a l’aigua, causat pel material que forma el sòl

Causa dels sòls expansius

Pot ser causat per 3 grups de minerals:

• Argiles expansives que contenen esmectites que van absorbint l’aigua i poden expandir-se fins a 20 vegades el seu volum. En un augment del volum del 3% produeix un augment de la pressió que pot causar el trencament del paviment.
• Sulfats càlcics. El guix el trobem en terres com l’anhidrita (guix sense hidratar) que produeix una expansió en hidratar-se i convertir-se en guix.
• Sulfurs de ferro. El troben el lutites negres. Amb aigua els sulfurs s’oxiden en sulfats ocupant més volum

Mesures preventives

• Tècniques per dissenyar cimentacions sobre els sòls expansius

- Estabilitzar el sòl

- Retirar tot el material i posar-ne un altre

- Instal·lar un sistema de drenatge (treure l’aigua)

- Posar pilons i fer l’estructura elevada

• Paviments flexibles que suporten el moviment

Planificació geològica prèvia a la construcció de l’habitatge

Risc per Allaus

Quan una part del mantell de neu es desprèn i es desplaça vessant avall per efecte de la gravetat

Tipus d’allaus:

• Allau de neu recent o neu pols: pot lliscar a molta velocitat
• Allau de placa: sobreacumulació en un punt determinat
• Allau de fusió o de neu humida: augmenta la temperatura, la neu s’està fonent
• Allaus majors: neu pols molt grans (condicions meteorològiques extraordinàries)
• Allaus generalitzades o episodi allavós

PROCICAT: per tots els riscos, com s’organitza el territori (protecció civil)

RISKCAT: per tots els riscos, fenomen

Susceptibilitat del territori a generar allaus:

• Zones de susceptibilitat alta i mitjana (4%): Pirineus
• Zones de susceptibilitat baixa: Montseny
• Zones de susceptibilitat no detectada: resta de Catalunya

Risc d’Inundacions

Més comú a Catalunya

Avinguda o crescuda: augment del volum d’aigua produït per una entrada sobtada d’aigua, no pot marxar (no hi ha suficient xarxa de drenatge) i crea inundacions sortint de la llera del riu creant una plana d’inundació. Les planes d’inundació són ocupades per activitat humana.

Rius

• Curs alt (erosió)
• Curs mitjà (transport de sediments)
• Curs baix (sedimentació)

El nivell de l’aigua s’encaixa formant terrasses

Risc d’inundació a Catalunya

1. Grans rius

2. Rieres costa i torrents muntanyes

Inundacions sobtades

Més vulnerabilitat (més població i més ocupació del territori)

És el fenomen natural que causa més danys a Catalunya.

El pla INUNCAT és el pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya elaborat per la Concelleria d’Interior de la Generalitat i el seu objectiu es fer front a les emergències per inundacions a Catalunya establint els avisos i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les administracions públiques i privades.

Nivells de risc d’inundació

Accions davant del risc d’inundació

PAM: hi ha llocs on és obligatori elaborar-lo (fins a un nivell mitjà) i en altres recomanable

Criteris activació INUNCAT i PAM

• Alerta: situació meteorològica i elements vulnerables. A partir d’aquests faràs mesures preventives
• Emergència: quan ja ha passat es posa en funcionament l’estructura organitzativa

Prevenció i mesures correctores d’inundacions

1. PREVENCIÓ

- Gestió integral de la conca (cartografia, àrees negables, mapes de perillositat/ risc)

- Ocupació territorial: ordenació territorial (no ocupar plana inundada)

- Reforestació per evitar esllavissades i l’escorriment superficial. Es fa amb espècies autòctones i amb disposició no geomètrica

- Obres d’infraestructures

• Embassaments (laminació d’avingues/ prevenir avingudes
• Obres d’endagament (estructures per fixar la llera del riu, no es pugui desbordar)

- Cobriment total de la riera

- Murs de formigó

- Canals col·lectors

- Gavions

2. MESURES CORRECTORES. Per evitar l’erosió hídrica

• Reforestació
• Construcció de bancals
• Hem d’evitar les inestabilitats gravitatòries