Intervenció Social: metodologia, àmbits, models i planificació

La Intervenció Social

Comprèn qualsevol procés o acció que, de manera intencionada i justificada, es programi i executi amb una finalitat social.

Objectiu de la Intervenció Social

• Millorar les condicions de vida de persones o col·lectius.
• Eliminar les situacions que generen desigualtats.
• Estimular els processos de dinamització i mobilització social.

La intervenció es porta a terme utilitzant una determinada metodologia.

Metodologia

És el conjunt d'estratègies, mètodes i procediments organitzats i seqüenciats que utilitzarem per intervenir o actuar en l'àmbit social.

Àmbit de la Intervenció Social

• Atenció directa
• Programació
• Orientació i assessorament
• Dinamització social i comunitària
• Educació i formació
• Ocupació del temps lliure

La Intervenció Social i els Col·lectius

La intervenció, des de la integració social, es dirigeix als col·lectius que:

• Presenten certa vulnerabilitat
• Requereixen de mesures compensatòries per afavorir la seva integració i prevenir la seva marginació

Col·lectius:

• Persones grans
• Infància i adolescència en risc
• Persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental
• Immigrants
• Drogodependències
• Igualtat d'oportunitats entre sexes

Models d'Intervenció Social

Models segons el marc conceptual o ideològic:

• Model assistencialista-paternalista
• Model tecnocràtic-burocràtic
• Model democràtic-emancipador

Model assistencialista-paternalista:

• Té un caràcter assistencial.
• L'actuació es centra en les carències i no tenen en compte les causes que les generen.
• Els seus defectes: Són necessàries i beneficioses per la societat però no propugnen cap canvi social. Va ser comú en els inicis de la intervenció social però en alguns àmbits continua vigent en la nostra societat.

Model tecnocràtic-burocràtic:

• L'estat assumeix la planificació de la intervenció social.
• Suposa la professionalització de les persones i les funcions per atendre aquesta realitat social.
• Aquesta professionalització acostuma a generar burocratització.
• És un model propi del període d'expansió de l'Estat de Benestar.
• És un model vigent, en gran mesura, en l'actualitat.

Model democràtic-emancipador:

• Pretén capacitar a les persones per a que, per elles mateixes i des de l'organització col·lectiva, puguin superar les dificultats.
• Es tracta d'una concepció centrada en la persona i en les seves potencialitats.
• Està orientada al creixement constant.
• És un model habitual en països amb l'Estat de Benestar consolidat. Per tant, és un model més extens en el nostre entorn.

Els tres models no es donen de manera pura i aïllada, sinó que generalment es presenten barrejats, complementant-se o interrogant-se entre elles.

Planificació en la Intervenció Social

Què entenem per planificar?

Planificar significa preparar per anticipat o decidir anticipadament què s'ha de fer. Les actuacions que s'han de dur a terme, amb el propòsit d'aconseguir uns objectius desitjables, són a partir de:

• L'anàlisi de necessitats detectades
• Recursos disponibles

Elements de la programació:

• Prendre una sèrie de decisions
• Acció de futur
• Objectius
• Activitats
• Estratègies metodològiques
• Recursos físics, humans i econòmics
• Temps

Condicions de la programació

• Coneixements teòrics i pràctics sobre el sector en el què es porta a terme
• Coherència i racionalitat
• Reformulación crítica i contínua de tots els processos que es realitzen
• Treball en equip
• Aplicació pràctica
• Formulació sistemàtica: La planificació exigeix la sistematització de manera ordenada de tots els elements que intervenen en aquest procés

Principis de la planificació:

• Coherència: Per a que tots els elements que integrin la planificació estiguin relacionats.
• Funcionalitat: Per a que estigui al servei dels interessos i les necessitats de la persona.
• Flexibilitat: Per poder introduir reajustaments sense alterar l'operativitat del pla.
• Pertinença: Per a que l'organització de la tasca sigui la millor alternativa que pugui ser aplicada.
• Economia: Ús eficient dels diferents recursos.

Criteris de planificació:

Segons l'abast temporal:

• Planificació a llarg termini: S'utilitza per definir les línies generals de la política social, educativa, cultural, etc. (de 3 a 6 anys).
• Planificació a mig termini: Durada d'entre dos a tres anys. Ex: Programes socials i socioculturals.
• Planificació a curt termini: Durada d'entre 6 mesos i 1-2 anys. Es complementa amb l'anterior i es refereix a períodes de planificació més curts.

Segons l'abast espacial:

• Planificació estatal
• Planificació autonòmica
• Planificació local

La planificació de la intervenció social s'organitza en terminis més curts que altres sectors, degut a la gran variabilitat de les necessitats socials.

Segons el nivell d'operativitat:

• Nivell estratègic: Planteja els objectius generals, defineix prioritats, criteris i estratègies. L'instrument propi d'aquest nivell és el pla.
• Nivell tàctic: Concreta els objectius específics, explicita i ordena els recursos disponibles. L'instrument utilitzat en aquest nivell és el programa.
• Nivell operatiu: Defineix els objectius operatius, determina processos d'execució: activitats i tasques. L'instrument característic d'aquest nivell és el projecte.

Eines per la presa de decisions:

• Diagrama d'espina de peix
• El diagrama de l'arbre
• El diagrama de decisions d'acció
• La tècnica DAFO
• La pluja d'idees
• El diagrama d'afinitat