La indumentària a l'antiga Roma: túniques, togues i estoles
El vestit habitual dels romans era la túnica (tunica), feta de fil i formada per dues peces de roba cosides juntes. Arribava fins a sota dels genolls i s'ajustava amb un cinturó.
El vestit masculí
En l'ambient familiar o al camp, els romans vestien únicament la túnica, però per sortir al carrer, o per a qualsevol acte social o públic, a sobre de la túnica s'havien de posar la toga, que es va convertir en la peça de roba masculina romana més característica. La toga era d'ús exclusiu entre els homes amb ciutadania romana.
La toga era blanca, amb els plecs molt ben posats. Hi havia diferents tipus de toga:
- Toga praetexta: adornada amb una banda de porpra. Era el vestit dels infants i dels adolescents fins als setze anys, i també era la toga pròpia dels patricis, dels senadors i dels magistrats.
- Toga virilis: blanca i sense ornaments. La podia portar qualsevol ciutadà major d'edat, que ja podia exercir algun càrrec polític o fer el servei militar.
- Toga palmata o picta: brodada en or i amb fulles de palma. La vestien els generals amb motiu de celebració d'un triomf militar.
- Toga purpurea: tota de color porpra. D'ús exclusiu per als emperadors.
Com a roba interior, els homes portaven una mena de calçotets o pantalons curts anomenats subligaculum.
El vestit femení
A la Roma primitiva, les dones portaven la toga a sobre la túnica, igual que els homes. Ben aviat, però, el vestit femení va anar canviant:
Es va deixar d'utilitzar la toga i les dones es cobrien amb l'estola (stola), un vestit llarg fins als peus que es subjectava a la cintura amb un cinturó, i de vegades duien un altre cinturó que es cordava més avall.
Per sortir en públic, les romanes es posaven damunt un mantell (palla), que els cobria les espatlles i, si volien, també el cap.
Com a roba interior, portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenada fascia pectoralis o strophium.
Els calçats i els complements
Les sabates que acompanyaven la toga eren els calcei: n'hi havia de diferents tipus, entre els quals cal distingir el calceus patricius, lligat amb quatre tires de cuir i de color, i el calceus senatorius, de cuir negre.
Altres vegades també podien portar una mena d'esclops (socci). Quan no estaven en públic, els romans es posaven sandàlies (soleae), les quals s'ajustaven amb petites tires de cuir que es feien passar entre els dits.
Tant els homes com les dones utilitzaven el mateix tipus de calçat (calcei, soleae i socci). El calçat femení, però, tenia una pell més suau i uns colors més vius (el color vermell i el daurat eren molt usats).
Barrets i accessoris
Entre els romans no existia el costum de portar barret. Només se'n posaven quan feien un viatge o si havien d'estar molta estona al sol; era un barret d'ala ampla (petasus). Les noies joves sempre anaven amb el cap descobert, però les matrones podien tapar-se'l amb una punta del mantell.
Com a complements, la dona romana podia portar un ventall (flabellum) o una ombrel·la (umbrella).
Ornaments i joieria
Quant a ornaments personals, els romans solien dur un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que els servia de segell: la impressió de l'anell tenia la mateixa validesa que la signatura en els nostres temps.
Les romanes, en canvi, portaven més joies al damunt: des d'anells (diferents dels dels homes), agulles (acus), agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçalets (armillae) i collarets (monilia o torques), fins a gruixudes cadenes d'or al coll o als turmells (periscelis).