Imperialisme europeu i colonialisme: causes i conseqüències

Europa dominant: la segona revolució industrial va transformar l'economia de les principals potències europees: les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i una millora dels transports. Europa es va enfilar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar, i ocupant territoris a l'Àfrica i a l'Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.

Les causes del colonialisme: a banda de la necessitat de vendre l'excedent de la seva producció i de comprar matèries primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat i l'expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees. A més, el nacionalisme conservador i l'imperialisme racista definien la superioritat de la raça blanca, així com el dret dels europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures «inferiors».

Exploració i conquesta: els territoris on expandir-se van propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van realitzar les primeres expedicions per cartografiar l'Àfrica central. Un cop conegut el territori, la conquesta va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar feble, ja que els europeus van aprofitar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

Segons la finalitat de l'ocupació, es distingien diversos tipus de colònies:

• Colònies d'explotació: de caràcter econòmic, no tenien govern propi i els europeus exercien en elles la política d'ocupació.
• Colònies de poblament: rebien població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent.
• Protectorats: territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

La colonització d'Àfrica va ser la més ràpida i brutal, perquè va significar el domini total del continent. Els britànics i els francesos van tenir avantatges perquè tenien bases a l'Àfrica des del segle XVIII.

L'ocupació d'Àsia: els britànics es van annexar Birmània, es van enfrontar amb Rússia pel control de l'Afganistan i, més endavant, van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina. A la Xina volien estar presents totes les potències, però van ser els anglesos els que van forçar l'obertura del comerç mitjançant les guerres de l'opi.

Imperi britànic: a finals del segle XIX, la Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món, amb l'Índia com a joia de la corona.

L'imperi francès i altres imperis: el segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar especialment a l'Àfrica del Nord i al sud-est asiàtic, tot competint amb l'imperi britànic.

Els Estats Units i el Japó: els Estats Units i el Japó van ser els dos únics potències extraeuropees que van iniciar l'expansió colonial. Els Estats Units ho van fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib. Mentre el Japó va ocupar la província xinesa de Manxúria i les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

Conseqüències

La introducció d'avenços europeus a les colònies. Les potències colonitzadores van introduir avenços als territoris colonials (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.), van cultivar noves terres i van crear indústries en benefici propi. Tanmateix, la introducció de mesures higièniques va frenar les epidèmies. Els europeus també van construir escoles en un intent d'aculturació, imposant les formes de vida dels colonitzadors com ara l'idioma de la metròpoli, el cristianisme i les creences occidentals.

Les transformacions econòmiques: s'hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, deixant la majoria de la població indígena sotmesa a pitjors condicions de vida. Es van potenciar les grans plantacions (cacau, cafè, cotó, fruites, etc.) on els natius havien de treballar per subsistir, a més de comprar-hi els aliments, perquè es va imposar una economia monetària i de mercat que va arruïnar els artesans locals per la competència desigual dels productes industrials importats de la metròpoli (més barats i abundants).

Els canvis socials i culturals: va canviar l'estructura social com a resultat de la imposició dels nous models colonials, que van generar una profunda segregació: funcionaris i colons de la metròpoli solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels indígenes que anaven perdent. A més, la seva identitat cultural va quedar afectada per l'impacte de la cultura «superior» (occidental).