Impacte de les polítiques socials i les ideologies del benestar social

Impacte de les polítiques socials sobre l'estructura social

La política social no només es genera a partir de l’estructura social, sinó que contribueix als processos d’estructuració social. Les polítiques socials impacten sobre l’estructura social. Com a conseqüència, les desigualtats poden augmentar o reproduir-se. Els impactes són directes en 3 punts:

1. Esfera mercantil: política social intervé a través de la definició arbitrària de què és o no una mercaderia.
2. Esfera estatal: mitjançant disposicions jurídiques que posen sota responsabilitat de l’Estat determinats béns o recursos.
3. Esfera domèstica i relacional: establint per defecte un espai social d’intercanvis +o- recíprocs en distingir el que són valors d’ús del que són mercaderies o drets.

L’existència d’una estructura social porta a crear noves polítiques socials. Una política social pot tenir impactes a curt o llarg termini. Molts impactes quotidians a curt termini es poden anar sedimentant fins a convertir-se en un efecte qualitatiu a llarg termini. Qualsevol mesura, en el curt termini, modula la desigualtat social, mentre que el conjunt de mesures a llarg termini contribueix a constituir-la. Les polítiques socials a curt termini, a més de crear desigualtats, les poden augmentar, disminuir o consolidar.

Explicació de les ideologies sobre el benestar social

Són diverses les ideologies que han influït en el desenvolupament del benestar social a Europa. El pensament conservador, els cristianodemòcrates, la socialdemocràcia i el credo neoliberal han tingut diferents enfocaments en la construcció del benestar social.

Tipologia dels regímens de benestar a Europa occidental

1. Anglosaxó

   : Desenvolupat als EEUU i UK, lajuda es centra en aquells que es comprova que no tenen mitjans, les transferències són universals però molt modestes.

2. Nòrdic

   : Caracteritzat per un alt nivell de protecció social i per un mercat laboral amb una alta càrrega fiscal, basat en polítiques actives i alta concentració salarial.

3. Mediterrani

   : Caracteritzat per una despesa social baixa, centrat en pensions i per un mercat laboral molt rígid.

4. Continental

   : S’organitza d’acord amb les categories ocupacionals del mercat laboral en un sistema d’assegurament contributiu comprensiu.

Trayectoria del benestar social a Espanya

L'Estat de benestar espanyol és el resultat d'un procés històric de reforma social tardana. Es legitima a partir de la transició política i es consolida a partir de l'entrada d'Espanya en la UE en 1986, com un entramat institucional que respon al

"principi de ciutadania" en un equilibri en què la mercantilització i la desmercantilització evolucionen amb els canvis en l’estructura socioeconòmica, la  representació parlamentària, i les ideologies i percepcions socials. La naturalesa institucional del règim de benestar espanyol i el seu Estat de benestar es caracteritza per 6 trets bàsics: 1. Els eixos institucionals de la reforma social histórica: a) la seguretat social, és la institució estructurant del conjunt de polítiques socials. b) regim de benestar español historicament mixt, mitjançant la contenció de l'Estat, l'expansió/del/Tercer/Sector i el creixement del mercat. C) El règim de benestar espanyol s'ha basat en la centralitat de la família, de les dones en concret, en la reproducció social i dels nens, persones amb discapacitat i persones de la tercera edat. 2. Els eixos institucionals de la reforma social pendent d) procés d’europeització de les politikes socials, Es tracta d'adaptar l'EB a les exigències de la mundialització contenint la seva expansió i traslladant una part dels seus compromisos a la societat. E) el model europeu tendeix a multiplicar els actors socials i institucions i potenciar un model descentralitzat de política social. F) finalment, el diàleg social, mitjançant el cual els sindicats consoliden o defensen prestacions socials de manera que la seguretat compensi la flexibilitat demandada per les organitzacions empresarials.

6.- ¿En qué consiste el pluralismo del bienestar? Conjunt de mecanismes que, junts tots ells, proporcionarien similar benestar a la societat sense grans canvis o desigualtats respecte la situació anterior. 

No s’ha d’identificar i comparar nivell de benestar amb serveis proporcionats per  l’Estat . S’ha de valorar si en el seu conjunt hi ha una reducció del cost i els mecanismes que garanteixen la seguretat i el benestar i si es produeix una diferenciació interna entre els diversos grups socials i el seu accés a aquesta qualitat de benestar. Les crítiques al Estat del benestar, no se centren només en què serveix i si les prestacions són inadequades o de baixa qualitat, sinó també en el fet que l’Estat del Benestar es troba excessivament centralitzat i burocratitzat i és massa autoritari. El sistema no respon a les necessitats diverses i canviants de la gent, i els clients o no tenen control o el tenen en baixa mesura sobre els serveis: són receptors passius i no participants actius. A partir d’aquí, la literatura pluralista destaca dos aspectes: la descentralització i la participació. La descentralització no és només geogràfica; és també pressupostària i de recursos. El pluralisme de benestar implica participació en la provisió de serveis, però molts pluralistes estenen el camp de participació per incloure en aquest la participació dels consumidors i els treballadors de les agències públiques en la presa de decisions. No obstant, el control dels processos i del exercici del poder polític és limitat. L’opció pluralista des de la dreta es defensa per reduir el paper de l’Estat, millorar l’eficiència dels serveis públics i augmentar la capacitat d’elecció dels usuaris. Des de l’esquerra es posa èmfasis en la participació i descentralització. El pluralisme es va caracteritzar, inicialment, com un desenvolupament de les entitats no lucratives en la provisió de serveis de benestar, amb subvenció pública. No obstant, posteriorment, no es quedà en aquest reconeixement de la subsidiarietat de l’Estat respecte la societat civil, sinó en una promoció de la lògica mercantil dins dels serveis públics. El pluralisme s’ha conformat amb major participació del mercat i un retrocés de la gestió pública, tot i que l’Estat conservés una funció reguladora i de finançament. Per concloure, les interpretacions de la irreversabilitat i el pluralisme del benestar no són adequades per explicar els canvi de l’Estat del benestar, ni les presions neolliberals, ni les opcions corporativistes o socialdemòcrates. És precís contemplar tres elements fonamentals de cada força i posició social: els interessos de classe, l’orientació ideològica i els efectes en la distribució i l’estratificació social.