Impacte del consum de carn i la gestió costanera i pesquera

Impacte ambiental del consum de carn

Les granges intensives consumeixen una gran quantitat d'energia fòssil, i generen excrements i purins que contaminen els sòls i les aigües, sense que puguin ser aprofitats com a adob. Els cultius destinats a l'alimentació animal es podrien destinar al consum humà.

La transformació de boscos en pastures per a la cria de bestiar ha estat la causa de la deforestació de més de 20 milions d'hectàrees de bosc a Amèrica Llatina. El consum de carn en els països en vies de desenvolupament és escàs.

Si els habitants dels països desenvolupats reduïssin la ingesta de l'excés de carn i la substituïssin per altres tipus d'aliments rics en proteïnes, com els ous, i basessin la nostra alimentació en el consum de productes vegetals, es podria alimentar a més població amb una dieta més equitativa i solidària.

5. Recursos dels ecosistemes marins i costaners

La pressió exercida per la superpoblació, juntament amb les activitats recreatives, són la causa de les nombroses agressions a aquestes zones. Per aturar-les, és necessària una gestió costanera integrada (GCI), encarregada de planificar, regular i limitar els diferents usos d'aquest territori.

5.1. Impactes en zones costaneres

• Excés d'urbanització i afluència de turistes, que implica l'ocupació massificada del sòl i la sobreexplotació de l'aigua.
• Eutrofització i formes de contaminació de les aigües per matèria orgànica, inorgànica o metalls pesants originats per abocaments.
• Contaminació de l'aire i generació de residus.
• Generació de blanquisals (zones clares desproveïdes d'espècies vegetals que s'eixamplen al fons on s'alimenten els eriçons), a causa de la pesca d'arrossegament, l'extracció d'arena per a platges o danys per l'àncora de vaixells.
• Bioinvasions per la introducció d'espècies forasteres o al·lòctones, que suposen una amenaça per a les espècies autòctones i una pèrdua de la seva biodiversitat.

Espècies invasores

• Musclo zebra de Rússia o musclo daurat d'Àsia, que posen en perill altres depredadors de zooplàncton d'interès pesquer, i també poden envair cursos dels rius (són bioincrustants).
• L'alga assassina, capaç de multiplicar-se a partir de petits fragments d'ella mateixa, desencadenant plagues.
• Les marees roges, originades per la proliferació d'una alga unicel·lular vermella capaç de produir toxines que enverinen espècies autòctones (creixen en aigües d'excés de nutrients).

5.2. La pesca

Trobem peces d'aigües profundes demersals (bacallà, raia, ...) i superficials pelàgiques (sardina, seitó, tonyina, ...), crustacis (gamba, llagosta), mol·luscs (calamar, pop, ...) i mamífers (balena). La pesca s'ha multiplicat aproximant-se al límit de la seva capacitat.

Tipus de pesca

• Palangres: llarg cordell d'hasta diversos km de longitud, del qual pengen altres més curts i nombrosos, acabats en un ham.
• Arrossegament: xarxes en forma de sac que s'arrosseguen pel fons i per la superfície.
• Encerclament: les peces queden retingudes entre les malles de la xarxa. Hi ha dos tipus: fixes sobre el fons i xarxes de deriva sobre flotadors que es desplacen amb els corrents marins.