Impacte del Comerç Internacional en el Creixement Econòmic (S.XIX-XX)

De quina manera la intensificació dels intercanvis podia impulsar el creixement econòmic en els països no industrials?

• Utilitzar recursos (físics i treball) altrament inutilitzats
• Especialització en produccions que presentessin avantatges comparatius
• Possibilitava tenir divises per accedir a tecnologia més eficaç

Resultat: molt diferent

PAÏSOS NOUS D'ASSENTAMENT ANGLOSAXÓ

DOTACIÓ TERRA/TREBALL favorable (gran disponibilitat de recursos per hàbitat - GRAN DISPONIBILITAT RN - EXISTÈNCIA MERCAT INTERN EN CREIXEMENT - DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA I ESTRUCTURA SOCIAL DINÀMICA - EXPORTACIÓ MATÈRIES PRIMERES I ALIMENTS - ELEVAT GRAU D'INTERACCIÓ AMB L'ECONOMIA EUROPEA: FLUXOS DE TREBALL I CAPITAL, relació no era només de tipus comercial.

ECONOMIES EXPORTADORES

DOTACIÓ TERRA/TREBALL desfavorable - ECONOMIES DUALS: ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA I ENCLAUS EXPORTADORS - OLIGARQUIES SÒLIDES I ELEVADA DESIGUALTAT - ELEVADA ESPECIALITZACIÓ EN L'EXPORTACIÓ D'UN O DOS PRODUCTES PRIMARIS - RRI DECREIXENTS (indica la mesura del poder adquisitiu de l'intercanvi comercial a partir dels preus de l'exportació-importació. (índex preus exportació / índex preus importació) els països exportadors no són capaços de comprar béns manufacturals, perquè hi ha competència de producció primària, paper dels monopolis industrials. - BONA PART DELS GUANYS SURTEN DEL PAÍS I GENEREN POCS EFECTES DIFUSORS DEL CREIXEMENT DINS DEL PAÍS - L'IMPERIALISME

Camperols:

• Productes: arròs, oli de palma, coco, cotó, cautxú - a Àfrica i Àsia
• Terra i tecnologia de subsistència
• Explotacions agràries que combinen la producció pel consum i l'exportació.

Transports i figura de l'intermediari (exportació i importació) Límits a l'economia monetària: Problemes que implicava l'especialització, la monetarització de l'economia i les fluctuacions de rendes. - Baix nivell tècnic, baixa productivitat i baixa renda camperola - Manca facilitats de transport. - Flux de renda dels camperols als intermediaris exportadors.

Plantació

Tipus d'explotació agrícola dominant a Sud-amèrica, Centreamèrica, Carib (sucre, plàtans, cafè i cotó..). També a Índia i al Sud d'Àsia (te, cafè i cautxú). A l'Àfrica més tard (80's) - Propietat estrangera. Terra abundant. - Capital estranger - Mà d'obra importada (amb baixos salaris).

Límits:

La inversió es canalitza a fora o a comprar propietats, i no a invertir en les economies locals (mercat intern petit i poc desenvolupat + concentració de la renda i la riquesa en poques mans per una minoria (nacional o estrangera) que importava béns i serveis estrangers.

Mineres:

Tecnologia importada, mà d'obra barata i pocs estímuls per millorar productivitat. Baixos salaris i pocs incentius tecnològics, Baix rendiment i baixa productivitat.

Per què en moltes economies el sector exportador no va aconseguir un creixement autosostingut?:

• No tenia pes suficient per arrossegar al conjunt de l'economia a llarg termini
• Els productes obtinguts resultaven poc remuneratius (competència via preus)
• La producció per a l'exportació i/o la seva comercialització sovint estava a mans de companyies estrangeres

Per què afirmem que el creixement del comerç internacional era desigual, centrat a Europa i en benefici d'Europa?

L'expansió del comerç internacional fou impulsada per Europa: necessitat de mercat, facilitació de l'intercanvi, impacte de la demanda europea en l'explotació de recursos naturals d'altres països. - La distinta especialització: diferències en valor afegit, comportament dels preus, paper del sector exportador en l'economia. - Efectes de l'arribada dels béns manufacturats fora d'Europa: competència i dependència