Impacte Ambiental: Liqüefacció, Contaminació Fluvial i Gestió de Residus

La liqüefacció dels sòls per terratrèmols

La liqüefacció dels sòls causada per terratrèmols és el procés pel qual els materials sorrencs o llimosos, en condicions de saturació d'aigua, es comporten com a líquids densos en rebre les sacsejades i les vibracions dels terratrèmols.

Marge conservatiu entre la placa pacífica i l'americana

a) La zona del mapa, en el contacte entre la placa pacífica i l'americana, és un marge conservatiu, però amb molta activitat tectònica, ja que es dóna fregament entre les plaques. El fregament es tradueix en una sèrie de falles paral·leles que indiquen la direcció del contacte entre les plaques.

b) L'activitat tectònica es pot manifestar en vulcanisme, o en tsunamis si l'epicentre del terratrèmol es troba als oceans.

Mapa de risc de liqüefacció dels sòls

a) A partir de quines dades creieu que s'ha fet el mapa de risc de liqüefacció dels sòls?

El mapa s'ha realitzat superposant la ubicació de les zones amb sorres i llims saturats amb la de les falles, ja que és on coincideixen les àrees tectònicament més actives amb els materials més susceptibles a liqüeficar-se.

b) Malgrat ser una zona susceptible de liqüefacció, hi ha poques falles que travessin la regió, i per tant la intensitat del terratrèmol serà menor.

c) Malgrat que és una zona molt activa, no hi ha materials susceptibles de liqüeficar-se, ja que a la costa hi ha penya-segats de roques coherents.

Contaminació del riu Xiquet i eutrofització

La xarxa hidrogràfica del riu Xiquet circula per un territori amb explotacions ramaderes i nuclis urbans que es mostren en el mapa adjunt. Darrerament, al delta del riu han proliferat unes colònies d'algues que donen un aspecte verdós a l'aigua i produeixen males olors.

Anàlisi de la qualitat de l'aigua

1.1

a) 7 i 8. b) 1 i 4. c) La davallada d'oxigen es produeix després de passar per les diferents poblacions, està clar doncs que l'abocament de residus amb molta matèria orgànica que es produeix en aquestes i la posterior descomposició (oxidació) consumeixen una gran quantitat d'oxigen. La DQO (que inclou la DBO) augmenta com a conseqüència d'aquests abocaments. d) La conductivitat augmenta en funció de la quantitat de sals minerals dissoltes en l'aigua. Els residus que urbans o industrials que s'aboquen al riu contenen dons una gran quantitat de sals, bàsicament clorurs, però també sulfats, nitrats, fosfats,... La quantitat de clorurs augmenta degut als residus urbans, industrials o miners i en la part baixa de la conca (estacions 7 i 8) es pot pensar que hi hagi un intrusió marina que salinitzi els aqüífers i es produeixi un aflorament d'aquesta aigua salinitzada.

Contaminació per nitrats i fòsfor

1.2

a) Gràfic. b) La contaminació per nitrats pot ser a causa dels adobs que es fan servir als conreus o bé dels purins de les explotacions ramaderes i de la descomposició de la matèria orgànica que s'hi aboca en els diferents nuclis urbans. Els aports de fòsfor procedeixen d'adobs, dels detergents i de descomposició de la matèria orgànica.

Eutrofització del delta del riu

1.3

El procés que s'ha desenvolupat és el d'eutrofització, degut als abocaments de matèria orgànica i a l'ús abusiu d'adobs i un gran consum de detergents amb fosfats. Els aports de fòsfor procedents d'adobs i detergents i de nitrats procedents de la matèria descomposició de la matèria orgànica i dels adobs fan que aquests elements perdin el seu efecte limitant, i siguin utilitzats per les algues del plàncton (fitoplàncton), de manera que les poblacions creixen moltíssim. Com a conseqüència de l'augment dels organismes fotosintètics, l'aigua es torna verdosa i tèrbola, augmentant la quantitat d'oxigen en l'aigua superficial. La mort del fitoplàncton provoca la seva acumulació en el fons i l'aparició de bacteris aerobis que consumeixen grans quantitats d'oxigen per a oxidar la matèria orgànica profunda. La proliferació d'aquests bacteris provoca una disminució de la quantitat d'oxigen i es generen condicions anaeròbies aptes per a l'aparició de processos de fermentació. Els processos de fermentació desprenen substàncies com SH2 i NH3, responsables de la mala olor característica.

Reutilització d'aigües residuals

1.4

a) Retornar-la al riu un cop depurada, utilitzar-la per regar el jardins, per netejar els carrers, per reomplir aqüífers, etc... b) Per adobar els camps de conreu o els jardins.

Absorció d'urani pels carbons

Investigacions fetes han evidenciat que alguns carbons contenen urani en concentracions d'una ppm, i que aquest element es degué fixar a partir de dissolucions mineralitzants que van circular per les formacions.

Avantatges del carbó com a absorbent

1.

• El carbó absorbeix més isòtops radioactius ja que durant el mateix temps d'exposició l'activitat radioactiva del refrigerant és menor.
• El carbó absorbeix menys aigua, la qual cosa fa augmentar menys el seu volum, aquest fet suposa un avantatge ja que la quantitat de residu generat serà menor.
• El fet que el residu generat sigui sòlid també és un avantatge ja que aquests tipus de residus s'han de emmagatzemar en fase sòlida recoberts per substàncies que facin de barrera química.

Valoració de la instal·lació d'un dipòsit

2.

Segons la litologia i l'estructura geològica de la zona caldria valorar positivament la instal·lació en el sentit que està situada en els carbons, els quals poden fer de barrera geològica del confinament. També és positiu el fet que sota el carbó hi hagi sal sòdiques i lateralment granit ja que ambdues formacions podrien ser també barreres geològiques.

Caldria valorar l'existència de la falla a prop del dipòsit: com aspecte positiu el cabussament en sentit contrari al dipòsit.

Impacte de la ramaderia extensiva

1. a) Desenvolupament de la ramaderia extensiva + terres de pastura erosionades + sediments precipitats a l'oceà - pesca (disminució de la població ictícola).

(La relació causal és positiva quan les dues variables van en el mateix sentit. És negativa quan van en sentit contrari). El signe final és negatiu. -

b) No es pot fer un bucle de realimentació ja que la última variable no es pot relacionar de manera directa amb la primera (o sigui, que la disminució de la pesca no influirà amb la ramaderia extensiva) i per tant és una seqüència de variables oberta.

2.

Beneficis dels boscos

3. Quatre beneficis:

• Creació del sòl i moderació del clima.
• Control de les inundacions.
• Actuen com a magatzem d'aigua i preveuen la sequera.
• Redueixen l'erosió, sobretot en els pendents.