Institucions: Creació de les primeres acadèmies i societats científiques als Països Catalans, com la Real Acadèmia de les Bones Lletres.
El Baró de Maldà (Rafael d’Amat i de Cortada)
Calaix de Sastre: Dietari que recull articles sobre els fets quotidians de Barcelona.
Estil: Llenguatge col·loquial amb castellanismes (reflex de la societat de l'època).
Objectiu: Voluntat d'informar i entretenir, amb un gran valor històric.
La novel·la del s. XIX
El costumisme
Objectiu: Reflectir el món autòcton, pintoresc i tradicional.
Temàtica: Descripció d'escenes de la vida o de personatges típics (preferentment rurals o de barris populars).
Tècnica: La descripció predomina sobre l'acció.
El realisme (mitjans s. XIX)
Fonament: Coneixement científic basat en la raó.
Tècnica: L'autor realitza una descripció objectiva i exacta de la realitat contemporània mitjançant l'observació.
Context: Naixement de la burgesia i el proletariat a causa de la 1a Revolució Industrial.
El naturalisme (Émile Zola)
Concepte: Converteix la novel·la en un estudi científic basat en l'anàlisi del comportament humà.
Context: La burgesia, enlluernada per la ciència, la situa com l'eix del coneixement.
Positivisme: Es basa en l'experimentació i pretén establir les lleis que regeixen l'Univers.
Determinisme: El comportament humà ve determinat pel medi, el moment històric i l'herència.
Novel·la experimental: Zola descriu la realitat total per establir les lleis que regeixen la societat i les persones.
La novel·la realista i naturalista a Catalunya
Antecedents: Crisi de la novel·la des del Tirant lo Blanc.
Naturalisme català: Sardà i Yxart en foren els principals impulsors. Defensaven que l'autor hi aportés la seva personalitat (subjectivitat) i, tot i rebutjar el determinisme pur, l'utilitzaven per analitzar la realitat.
Narcís Oller
Trajectòria: Comença escrivint en castellà en revistes.
Evolució: Gràcies a la influència de Sardà i Yxart, s'incorpora a les tendències europees del moment.