Ideals Filosòfics i Teories Ètiques: Sòcrates, Aristòtil, Epicur i Estoics

Ideal Socràtic: La Recerca de la Veritat Interior

Sòcrates sabia que les respostes convencionals dels seus conciutadans no contenien cap veritat. Per això, s'ho qüestionava tot i no acceptava res. Ho va expressar així: "Només sé que no sé res."

El seu ideal de vida no s'acabava amb la negativitat d'aquest escepticisme aparent. Per damunt de tot, volia tenir cura de l'ànima i trobar la veritat, perquè creia que la veritat ha d'il·luminar les nostres vides. Sòcrates deia que la veritat existeix i, encara que costi trobar-la, cal buscar-la a l'interior de nosaltres mateixos. Sòcrates va proposar el diàleg com el millor camí per accedir a la veritat.

Ideal Aristotèlic: La Felicitat a Través de la Raó i la Virtut

A més de mantenir que la felicitat és el principal fi de la vida, Aristòtil va proposar la manera de viure per assolir-la. Encara que és a través de l'exercici de les seves capacitats racionals que l'ésser humà troba la felicitat, també calen altres condicions perquè la felicitat sigui possible.

Per a Aristòtil, les virtuts morals són un punt mitjà entre dos extrems viciosos. Per a ell, l'experiència és un factor important per assolir la saviesa pràctica necessària per prendre decisions encertades pel que fa a la manera de conduir la vida i assolir la felicitat. L'ideal de vida en què consisteix la felicitat perfecta és l'activitat intel·lectual o científica, amb el sobreentès que, sense virtut moral i sense altres condicions externes favorables, la felicitat veritable no és possible.

Ideal Epicuri: La Calma Espiritual i la Prudència en el Plaer

Epicur va pensar que el plaer era realment l'únic bé i que havia d'ocupar el primer lloc en les nostres vides. Si aconseguíssim viure sense la inquietud permanent pel plaer i aconseguíssim evitar els dolors corporals, gaudiríem de la calma espiritual en què consisteix la felicitat.

Epicur recomanava aplicar la prudència o racionalitat en l'elecció dels plaers. Segons Epicur, hi ha desitjos que són naturals i necessaris, com ara:

• Alimentació
• Vestit
• Protecció

Ideal Estoic: La Virtut com a Únic Bé i la Pau Interior

Els estoics ensenyaven que la virtut és l'única cosa bona en la vida i ens proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat. La virtut es viu d'acord amb la naturalesa. Conèixer, acceptar conscientment i viure d'acord amb aquest ordre còsmic ens fa virtuosos.

La grandesa del savi estoic és no veure's afectat per res extern i ser totalment amo de si mateix.

Teories de Deures: Més Enllà de les Conseqüències

Les teories de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d'una acció en les seves bones conseqüències. Les més representatives són l'ètica kantiana i l'ètica de deures prima facie.

Aquestes teories neguen que les conseqüències bones facin correcta o incorrecta una acció i donen importància a les regles i principis que les nostres accions personals s'han de respectar.