Iconografia de la cuirassa de l'August de Prima Porta: anàlisi dels elements figuratius
Resumen
El document analitza la iconografia de la cuirassa de la estatua d'August de Prima Porta, des de l'escena central del retorn de les ensenyes amb Tiberi i la lloba capitolina fins a les personificacions d'Hispània i la Gàl·lia. També explica el paper de divinitats com Apol·lo, Diana i Tellus, i el marc cosmològic format per Caelus, el Sol i l'Aurora. L'estudiant aprendrà el sentit propagandístic i religiós de cada figura.
Puntos clave
- Al relleu central, Tiberi apareix com a futur emperador, aprofitant el prestigi d'August com a propaganda política.
- Hispània apareix tombada i lliurant la gladius hispaniensis com a signe de derrota després de la guerra contra els càntabres.
- La Gàl·lia, pacificada després de les guerres de Juli Cèsar, lliura la trompeta zoomorfa i un porc senglar.
- Apol·lo és símbol de protecció del govern i de la pacificació, mentre que Diana protegeix la nova generació i els infants.
- Caelus cobreix el món i el Sol amb la seva quadriga il·lumina la carrera diària d'August.
- Tellus (Terra Mater) apareix amb la banya de l'abundància, símbol de fertilitat, i els dos nens poden ser Ròmul i Rem.
Anàlisi iconogràfica de la cuirassa d'August
En el relleu, Tiberi —en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seu padrastre— acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar Tiberi, futur emperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padrastre. Al costat hi figuren les dues províncies pacificades i humiliades: Hispània i la Gàl·lia.
A la nostra esquerra, Hispània, figura tombada amb aspecte afligit; la província derrotada per August i incorporada totalment a l’imperi després de la derrota dels càntabres, que lliura la típica espasa hispana, la gladius hispaniensis, en senyal de derrota. I a la dreta, al costat oposat, la personificació de la Gàl·lia, pacificada després de les guerres de Juli Cèsar i també incorporada totalment, que lliura els símbols de la seva província: la trompeta zoomorfa i un porc senglar.
Divinitats i protecció celestial
En la part inferior apareixen Apol·lo i Diana; August sentia devoció per aquestes divinitats. Apol·lo es mostra sobre un monstre alat amb la lira (símbol de cultura, refinament, coneixements d’aritmètica, harmonia i altres arts que havien de dominar per a tocar-la bé). August seria el protector de les arts i Apol·lo el protector del seu govern; s'identifica el déu amb la virtut de sanador perquè havia salvat Roma de la guerra civil. Diana, a la dreta, és invocada com a mare de la nova generació de romans que viurà en pau gloriosa i procurarà força; serà la protectora dels nins. Tots dos són déus del sol i la lluna, i Apol·lo ho és dels joves i de les al·lotes.
Totes les escenes estan emmarcades per un marc cosmològic: el Cel (Caelus) i la Terra (Gea). A dalt, sobre els pectorals de la cuirassa, hi ha Caelus, que desplega el seu mantell per cobrir el món i albergar els mortals; per aquesta volta celestial, el Sol amb la seva quadriga renova la seva carrera cada dia, aportant llum i calor a l’Univers i il·luminant les passes d’August.
Per davant del carro vola la personificació de la Rosada, que duu a la mà esquerra la gerra fumejant, i junt al carro l'Aurora, que anuncia el nou dia, companya inseparable del Sol i Gea. A sota, en la vertical del melic de la cuirassa, es troba Tellus (anomenada a Roma Terra Mater), tombada i amb els emblemes de la fertilitat, entre els quals destaca la banya de l'abundància, per la qual la humanitat rep els fruits del sòl. La Terra és assimilada, sovint, a Ceres, de la qual deriva el nom dels cereals.
Si es mira amb cura, es veuen sota els seus braços dos nins, tal vegada Ròmul i Rem, els bessons alimentats per la lloba.
Les ombres de la cuirassa representen altres esfinges alades, iconografia clàssica i comuna que acompanya, sovint, les al·legories militars (en arquitectura, als carcanells o enjutes).
Resum dels elements figuratius
- L’Aurora guiant la quadriga del Sol.
- Caelus.
- Fòsfor (Lucífer, estel de la matinada).
- La Rosada, junt a Llumí, precedeix l’Aurora.
- Hispània.
- Apol·lo sobre el grifó.
- La Terra nutrícia, amb dos fills i la cornucòpia.
- Diana sobre un cérvol.
- Gàl·lia.
- Mart i la lloba capitolina reben les ensenyes romanes que retorna un guerrer de l’Imperi part.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui són les personificacions d'Hispània i la Gàl·lia a la cuirassa d'August?
Són figures tombades que representen les províncies pacificades i incorporades a l'imperi. Hispània lliura l'espasa hispana després de la derrota dels càntabres, i la Gàl·lia lliura la trompeta zoomorfa i un porc senglar.
Per què apareixen Apol·lo i Diana a la cuirassa?
August sentia devoció per aquestes divinitats. Apol·lo representa la protecció del seu govern i la salvació de Roma de la guerra civil, mentre que Diana és invocada com a protectora dels nens i de la nova generació de romans.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.