Què és l'ésser humà: biologia, cultura i filosofia

Raó, crítica i tipus de raonament

Acrítica: raonaments no discutibles, les coses són com són; sovint percebut com a perjudicial o bo sense ser qüestionat. Crítica: raonaments discutibles i susceptibles de debat.

Funció de l'ésser viu

Funció de l'ésser viu: sobreviure en grup i individualment. L'ésser humà, a diferència d'altres éssers vius i des del punt de vista natural, no podria sobreviure fàcilment a la natura sense adaptar-se o sense utilitzar estris: no té tots els recursos instintius genètics per sobreviure sol a la natura sense eines. S'afirma que, sense medicaments ni tecnologia, l'esperança de vida humana seria molt menor; com a exemple, hi ha qui diu que un ésser humà viu uns 40 anys sense medicaments, i que una persona pot començar a viure de forma autònoma a partir dels 10 anys.

Definició d'ésser humà: animal incomplet —és a dir, que no pot sobreviure només amb recursos naturals— que necessita utilitzar estris i modificar la natura.

Punt de vista científic i filosòfic

Punt de vista científic: la ciència descriu el "què" de nosaltres, la part més física. Fa estudis i busca respostes a problemes concrets (camp de la biologia, antropologia cultural, psicologia, sociologia, història...).

Punt de vista filosòfic: té un concepte més global i antropològic. La filosofia recull el que diuen les diverses ciències i intenta, a partir d'aquestes aportacions, buscar una resposta global. Preguntes com "La vida humana té finalitat?" o "Quin valor té la vida humana?" no reben respostes concretes fàcilment perquè són preguntes molt globals que la ciència, per si sola, no pot resoldre.

Biològica o genètica

És el que ens ha donat la natura: els elements biològics i genètics que conformen l'organisme.

Cultural

Tot allò que no és natural sinó artificial, construït per l'home. Un factor que també influeix és l'aprenentatge (això no és exclusiu de l'home; també ho tenen alguns animals), que s'oposa en certa manera a l'instint. Els humans tenim més capacitat d'aprenentatge perquè tenim el cervell més desenvolupat, és a dir, més plasticitat neuronal, i per tant podem fer moltes connexions noves. Un cop s'ha après, cal transmetre-ho. La transmissió es fa a través de la societat i gràcies al llenguatge.

Els humans ens organitzem de manera col·lectiva, en la societat que hem creat; en canvi, molts animals actuen de forma més instintiva. Cada societat té una cultura on s'adquireix coneixement i creences. La cultura és la transmissió de l'aprenentatge i els costums són la manera d'aprendre.

Dins de la cultura podem entendre continguts com:

• coneixements
• creences
• costums
• llengua
• art
• tecnologia
• economia
• institucions
• valors
• normes

L'ésser humà tendeix a donar més importància a la cultura que a l'aspecte purament biològic (instints, genètica). Dins de la cultura hi ha també el fenomen de l'evolució cultural, producte de l'acció humana i el factor que ens separa d'una etapa històrica a una altra.

Evolució i revolució industrial

És important destacar que fins a la revolució industrial es conservava més la natura; però ara, per satisfer les necessitats de la societat, això sovint no es manté: per exemple, per fer paper cal tallar arbres, i per tant no sempre es conserva la natura. L'evolució no té per què ser a millor; significa passar d'un ésser simple a un de més complex i no té una finalitat teleològica inherent.

Societat i tipus

Societat: agrupació humana amb una cultura en comú.

Societat tradicional: societats amb tradicions i pràctiques comunes, sovint de caràcter religiós.

Societat moderna: se sol situar entre els segles XVI i XIX. És el període en què comencen a formar-se els estats nació, i hi ha un canvi en la valoració de la societat en relació amb la seva cultura i la seva política.

Societat actual: som més multiculturals a causa de la forta immigració.

Filosofia de l'ésser humà

Kant i preguntes filosòfiques

Segons el filòsof Kant, la filosofia es basa en preguntes com: "Què podem fer?", "Què hem de fer?", "Què podem canviar?".

Concepcions filosòfiques sobre l'ésser humà

Les dues grans concepcions presentades són el materialisme i el dualisme.

Materialisme

Materialisme radical (identitat ment-cervell): som un cos; només existeix la part física i, quan morim, tot s'acaba.

Materialisme emergentista: el cervell és físic però causa la ment (una propietat no purament física); és una posició més moderada.

Característiques del punt de vista materialista

L'única realitat que existeix seria l'univers físic. Aquest seria producte d'una combinació d'atzar i necessitat i tindria el seu origen en el Big Bang. Abans del Big Bang no hi havia ni espai ni temps. Segons algunes interpretacions d'Einstein, el temps pot ser considerat com una construcció o tenir una naturalesa distinta de la intuïció quotidiana.

La vida té valor? Generalment, per als materialistes, la vida no té un valor transcendent; excepcionalment pot tenir-lo de manera social (per exemple, K. Marx, materialista, defensava la idea que els humans poden aconseguir un tipus de societat per la qual valgui la pena viure). A nivell individual, Nietzsche proposava que cada individu ha de crear els seus propis valors.

Vitalisme

Posició filosòfica que postula l'existència d'una força o impuls vital sense la qual la vida no es podria explicar completament.

Identitat personal des del punt de vista materialista

La base pot ser genètica, encara que sovint no la tenim en compte de manera exclusiva. També ens identifiquem amb la nostra pròpia imatge (quan ens veiem al mirall). La part més fonamental de la identitat personal es diu que és la memòria: si la perdem, perdem coneixements i la personalitat pot variar segons les experiències (hi ha diferents graus d'amnèsia).

Dualisme

El dualisme defensa que l'origen de la realitat es pot trobar en dues substàncies bàsiques o en dos principis. Tradicionalment, algunes religions dualistes parlen d'un principi del bé i un altre del mal. El maniqueisme, per exemple, proposa dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria.

El dualisme afirma que l'ésser humà té una part física (cos) i una part mental o espiritual (ànima). Representants clàssics del dualisme són Plató i Descartes.

Dualisme platònic

Segons Plató, l'home és format per una ànima immortal i divina i per un cos mortal i imperfecte que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos; el cos la pertorba en el seu anhel de veritat i saber.

Dualisme cartesià

Segons Descartes, l'home es compon de ment i cos. La ment té el pensament com a atribut essencial (immaterial), mentre que el cos està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són diferents i, en certa mesura, independents l'una de l'altra.

Dualisme teològic

El dualisme religiós apareix a molts pobles antics, com la Xina i l'antic Egipte, però és especialment destacat a Pèrsia, on la religió del segle VI aC va establir un principi diví del bé i un altre del mal.