Qui va impulsar la normativització del català?

Pompeu Fabra va ser la figura més destacada. Sota la direcció de l'IEC va aprovar les Normes Ortogràfiques i Gramaticals el 1913 i el Diccionari General de la Llengua Catalana el 1932.

Què és la normativització lingüística?

És l'elaboració de la normativa d'una llengua mitjançant la selecció de formes entre les possibilitats que ofereix el seu ús. Estableix el model de correcció lingüística.

Quan es va crear l'Institut d'Estudis Catalans?

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es va crear el 1907, durant l'etapa del Noucentisme.

Història i procés de normativització del català: del Modernisme a la democràcia

Resumen

El text explica el procés històric de normativització i normalització de la llengua catalana, des de les primeres propostes del Modernisme a finals del segle XIX fins a la recuperació democràtica. Recull els conceptes clau, les fites del Noucentisme liderades per Pompeu Fabra i les etapes posteriors. També descriu el marc legal dels estatuts d'autonomia i les lleis de normalització lingüística.

Puntos clave

La normativització o codificació lingüística consisteix a elaborar la normativa d'una llengua a partir de la selecció de formes entre les possibilitats d'ús.
La normalització té dues fases: la normativització i la política lingüística, que aplica accions perquè la llengua accedeixi a tots els àmbits socials.
El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana es va celebrar el 1906 i l'Institut d'Estudis Catalans es va crear el 1907.
Pompeu Fabra, des de l'IEC, va aprovar les Normes Ortogràfiques i Gramaticals (1913) i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).
La dictadura franquista va aturar el procés i va prohibir i perseguir legalment el català.
La Constitució Espanyola (1978) i els estatuts d'autonomia van reconèixer la cooficialitat del català en els territoris respectius.

Ponte a prueba

El Procés de Normativització Lingüística

La normativització i la normalització són processos essencials per a les comunicacions formals i actuen com a referent de l’ensenyament i l'aprenentatge d’un idioma.

Conceptes Clau

Normativa: Conjunt de regles i criteris fixats generalment per una institució, que estableixen el model de correcció lingüística.
Normalització: Procés que consta de dues fases principals:
- Normativització o Codificació Lingüística: Elaborar la normativa d’una llengua a partir de la selecció de formes entre les possibilitats que ofereix l’ús d’un idioma.
- Política Lingüística: Aplicar accions perquè una llengua accedeixi a tots els àmbits socials.

La Normativització del Català: Context Històric

La normativa de la llengua catalana és fruit d'un procés històric encetat a la fi del segle XIX i que s'estén durant una part del segle XX. La normativa no és mai una proposta tancada; les institucions revisen periòdicament les regles i els criteris a fi d'ajustar-se a les necessitats i als usos contemporanis de la llengua.

Primera Etapa: Modernisme i Noucentisme (S. XIX-XX)

A la fi del segle XIX, el Modernisme pretenia modernitzar la societat mitjançant l’art i la cultura, i va iniciar una campanya per impulsar una reforma lingüística. Els objectius principals, impulsats per la revista L’Avenç, eren:

L’elaboració d’un diccionari normatiu.
L’acceptació d’una ortografia unificada.
La depuració gramatical i lèxica.

Els Noucentistes van reprendre amb èxit el projecte al començament del segle XX. Fites fonamentals d'aquesta etapa van ser el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (1907).

Va destacar la figura de Pompeu Fabra. L’IEC, sota la seva direcció, va aprovar les Normes Ortogràfiques i Gramaticals (1913) i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).

Els territoris de domini lingüístic van iniciar una fase d’adaptació de les propostes de Pompeu Fabra. A les Illes Balears (IB), el català es va adaptar d’acord amb les normes de l’IEC. Francesc de Borja Moll va ser un dels puntals més destacats d’aquest moviment a les Illes.

Segona Etapa: Dictadura i Recuperació Democràtica

La Guerra Civil i la dictadura franquista van aturar el procés de normalització. El català va quedar prohibit i perseguit legalment.

Durant els anys 60, moviments culturals com la Nova Cançó van impulsar la llengua entre els joves.

A partir de les eleccions de 1977, es va produir la Transició o procés de democratització de l’Estat, que va culminar amb l’aprovació de la Constitució Espanyola (1978) i els estatuts d’autonomia. Aquest marc legal va aprovar la cooficialitat del català amb el castellà en els territoris respectius:

Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979)
Estatut d'Autonomia del País Valencià (1982)
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1983)

Posteriorment, es van aprovar lleis per potenciar l’ús del català a l’administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació:

Llei de Normalització Lingüística de Catalunya (1983)
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983)
Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986)

Això va permetre la recuperació de l’ús de la llengua en els mitjans de comunicació i en l'àmbit públic.