Història de la llengua catalana: del segle XVI a la Renaixença i el segle XX
Catòlics: Ferran i Isabel. Segle XVI
A la seva mort, Carles I duu a terme la unificació dels regnes i desapareix la cort catalana. La revolta de les Germanies enfrontà camperols i artesans amb l'aristocràcia. La llengua es va fragmentant i la Cancelleria Reial perd poder.
Amb el descobriment d'Amèrica, el comerç es desplaça cap a l'Atlàntic (prohibeixen participar-hi als territoris de parla catalana).
Invenció de la impremta: llibres en castellà i llatí.
Segle XVII
La literatura castellana és de moda a tota Europa. Expulsió dels moriscos de València, repoblada per castellans.
L'Església catòlica es castellanitzà. La Guerra dels Segadors acabà amb el Tractat dels Pirineus i la cessió de la Catalunya Nord a França.
Segle XVIII
Guerra de Successió: prohibició de l'ús de la llengua catalana. Felip V, després de la Guerra de Successió, aboleix les lleis pròpies, la moneda i la universitat, i duu a terme els Decrets de Nova Planta en els territoris que li van ser contraris. El castellà s'imposà en l'ensenyament, la justícia i l'administració.
Conseqüències de la decadència:
- Castellanització a nivell cultural i polític.
- Fragmentació territorial entre els territoris de parla catalana.
- La tasca de la Cancelleria Reial es dilueix.
- Pèrdua de la consciència metalingüística.
- Prohibició de l'ús de la llengua.
- Diglòssia castellà-català.
Tres moviments literaris
- Segle XVI (Renaixement): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig.
- Segle XVII (Barroc): Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona.
- Segle XVIII (Neoclassicisme, Il·lustració): Joan Ramis, tragèdies neoclàssiques (Lucrècia).
La Renaixença
Procés global de recuperació de la societat catalana durant aquest segle, malgrat la continuïtat de la repressió cap a la llengua catalana.
Causes
- Socioeconòmiques: amb la Revolució Industrial creix el poder de la burgesia catalana. L'obertura del comerç amb Amèrica per als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
- Culturals: interès creixent per la història pròpia i les tradicions.
- La difusió del Romanticisme: aquest moviment va ser el detonant d'una consciència lingüística i nacional.
Obres i autors destacats
- Oda a la pàtria, de B. C. Aribau, publicada a El Vapor.
- L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
- Manifest de la Renaixença.
- Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors.
Programa de la Renaixença
- Reconstruir la història medieval.
- Descobrir i divulgar els clàssics catalans.
- Recollir la tradició literària popular.
- Crear un model de llengua normativa.
- Fer possible la normalització literària.
Jocs Florals
Foren la iniciativa més important de la Renaixença: un certamen literari d'origen medieval que va permetre la recuperació dels gèneres i la projecció dels autors. Manuel Milà i Fontanals, consolidador del Romanticisme conservador, en va ser el primer president. Se celebraren ininterrompudament fins a la Guerra Civil i més endavant es reprengueren a l'exili.
A les Illes Balears i al País Valencià, la Renaixença no tingué la mateixa força que a Catalunya.
- Marià Aguiló: Diccionari Aguiló.
- Josep Lluís Pons i Gallarza: L'olivera mallorquina.
- Tomàs Aguiló: Poesies fantàstiques.
El segle XX i la llengua catalana
Entre els segles XIX i XX va sorgir el Modernisme, un moviment artístic i cultural que tenia la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. La revista L'Avenç en serà la impulsora, i J. Maragall, S. Rusiñol i Víctor Català en són els representants més destacats.
El primer terç del segle, el Noucentisme propicià un pacte entre intel·lectuals i polítics de la burgesia, defensors de l'autonomia de Catalunya. La normativització ortogràfica de Pompeu Fabra va establir les normes ortogràfiques, la gramàtica i el diccionari.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) va paralitzar el procés de recuperació. Durant la II República Espanyola, el català tornà a ser oficial, juntament amb el castellà, a l'Administració i a l'ensenyament. Fins que el 1936 va començar la Guerra Civil.
Amb el triomf de les tropes franquistes, al segon terç del segle, començà la persecució política i la substitució lingüística del català pel castellà:
- El català es prohibeix a l'ensenyament.
- S'estableix l'obligatorietat de conèixer el castellà.
- Els mitjans de comunicació passen al castellà.
- El boom turístic i l'arribada d'una allau migratòria procedent de zones castellanoparlants.
- Abandonament total de la llengua catalana per part de famílies que pensen que el castellà és distinció social.
- Difusió de les idees del poder: el català va ser associat a valors negatius.
Tercer terç
La mort del dictador...