Història de la llengua catalana: del segle XVI a la Renaixença i el segle XX

Otras lenguas extranjeras5,5 KB

Catòlics: Ferran i Isabel. Segle XVI

A la seva mort, Carles I duu a terme la unificació dels regnes i desapareix la cort catalana. La revolta de les Germanies enfrontà camperols i artesans amb l'aristocràcia. La llengua es va fragmentant i la Cancelleria Reial perd poder.

Amb el descobriment d'Amèrica, el comerç es desplaça cap a l'Atlàntic (prohibeixen participar-hi als territoris de parla catalana).

Invenció de la impremta: llibres en castellà i llatí.

Segle XVII

La literatura castellana és de moda a tota Europa. Expulsió dels moriscos de València, repoblada per castellans.

L'Església catòlica es castellanitzà. La Guerra dels Segadors acabà amb el Tractat dels Pirineus i la cessió de la Catalunya Nord a França.

Segle XVIII

Guerra de Successió: prohibició de l'ús de la llengua catalana. Felip V, després de la Guerra de Successió, aboleix les lleis pròpies, la moneda i la universitat, i duu a terme els Decrets de Nova Planta en els territoris que li van ser contraris. El castellà s'imposà en l'ensenyament, la justícia i l'administració.

Conseqüències de la decadència:

  • Castellanització a nivell cultural i polític.
  • Fragmentació territorial entre els territoris de parla catalana.
  • La tasca de la Cancelleria Reial es dilueix.
  • Pèrdua de la consciència metalingüística.
  • Prohibició de l'ús de la llengua.
  • Diglòssia castellà-català.

Tres moviments literaris

  • Segle XVI (Renaixement): Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig.
  • Segle XVII (Barroc): Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona.
  • Segle XVIII (Neoclassicisme, Il·lustració): Joan Ramis, tragèdies neoclàssiques (Lucrècia).

La Renaixença

Procés global de recuperació de la societat catalana durant aquest segle, malgrat la continuïtat de la repressió cap a la llengua catalana.

Causes

  • Socioeconòmiques: amb la Revolució Industrial creix el poder de la burgesia catalana. L'obertura del comerç amb Amèrica per als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
  • Culturals: interès creixent per la història pròpia i les tradicions.
  • La difusió del Romanticisme: aquest moviment va ser el detonant d'una consciència lingüística i nacional.

Obres i autors destacats

  • Oda a la pàtria, de B. C. Aribau, publicada a El Vapor.
  • L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
  • Manifest de la Renaixença.
  • Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors.

Programa de la Renaixença

  • Reconstruir la història medieval.
  • Descobrir i divulgar els clàssics catalans.
  • Recollir la tradició literària popular.
  • Crear un model de llengua normativa.
  • Fer possible la normalització literària.

Jocs Florals

Foren la iniciativa més important de la Renaixença: un certamen literari d'origen medieval que va permetre la recuperació dels gèneres i la projecció dels autors. Manuel Milà i Fontanals, consolidador del Romanticisme conservador, en va ser el primer president. Se celebraren ininterrompudament fins a la Guerra Civil i més endavant es reprengueren a l'exili.

A les Illes Balears i al País Valencià, la Renaixença no tingué la mateixa força que a Catalunya.

  • Marià Aguiló: Diccionari Aguiló.
  • Josep Lluís Pons i Gallarza: L'olivera mallorquina.
  • Tomàs Aguiló: Poesies fantàstiques.

El segle XX i la llengua catalana

Entre els segles XIX i XX va sorgir el Modernisme, un moviment artístic i cultural que tenia la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. La revista L'Avenç en serà la impulsora, i J. Maragall, S. Rusiñol i Víctor Català en són els representants més destacats.

El primer terç del segle, el Noucentisme propicià un pacte entre intel·lectuals i polítics de la burgesia, defensors de l'autonomia de Catalunya. La normativització ortogràfica de Pompeu Fabra va establir les normes ortogràfiques, la gramàtica i el diccionari.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) va paralitzar el procés de recuperació. Durant la II República Espanyola, el català tornà a ser oficial, juntament amb el castellà, a l'Administració i a l'ensenyament. Fins que el 1936 va començar la Guerra Civil.

Amb el triomf de les tropes franquistes, al segon terç del segle, començà la persecució política i la substitució lingüística del català pel castellà:

  • El català es prohibeix a l'ensenyament.
  • S'estableix l'obligatorietat de conèixer el castellà.
  • Els mitjans de comunicació passen al castellà.
  • El boom turístic i l'arribada d'una allau migratòria procedent de zones castellanoparlants.
  • Abandonament total de la llengua catalana per part de famílies que pensen que el castellà és distinció social.
  • Difusió de les idees del poder: el català va ser associat a valors negatius.

Tercer terç

La mort del dictador...

Descargar

PDF Word HTML