Història de la literatura catalana: Orígens i Renaixença
Els primers testimonis escrits
Els primers testimonis escrits: la primera mostra escrita ens l'aporta una traducció de començaments del segle XII del Liber Iudiciorum, que és un codi legislatiu dels visigots. A finals del segle XII un document més important són les Homilies d'Organyà, manuscrits que apliquen uns quants passatges dels evangelis fent servir la parla de la zona. Es conserven cinc homilies de l'autor anònim. Les Homilies d'Organyà són importants perquè integren una de les primeres mostres de la nostra cultura literària escrita.
Les cròniques
Entre la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV es van redactar quatre cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Una crònica és la narració d'uns fets històrics barrejats amb elements llegendaris. Són obres entre la novel·la de cavalleries, la historiografia i la propaganda reial; per això hi domina la visió subjectiva del narrador.
La prosa religiosa i l'oratòria: Francesc Eiximenis
Va néixer a Girona cap al 1330 i va morir a Perpinyà el 1409. De jove es va fer frare franciscà; viatjà i féu estudis de teologia. De la seua producció destaca Lo Crestià, una obra concebuda com una vasta enciclopèdia amb la qual pretendia orientar el comportament del bon cristià. El projecte inicial de l'obra era escriure tretze llibres, però se n'han conservat quatre: el Primer, el Segon, el Tercer i el Dotzè. També va escriure El llibre de les dones. La característica principal de la seua obra és la voluntat de didactisme amb la intenció d'exposar les idees cristianes d'una manera senzilla i amb exemples i elements quotidians.
Jaume Roig va néixer a València a principis del segle XV. Va atendre Maria de Castella, muller d'Alfons el Magnànim. Roig es refugià a Callosa d'en Sarrià cap al 1460, i allà escrigué el seu Llibre de les dones. Es tracta d'una llarga tirada de versos tetrasíl·labs, escrita amb la tècnica medieval de les noves rimades. L'obra s'estructura en quatre llibres, a través dels quals el protagonista ens conta la seua vida.
La Renaixença i el Romanticisme
La Renaixença
Va néixer el moviment conegut com a Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i de la literatura que agafa el nom per oposició al període anterior, la Decadència, i proposa en el seu vessant literari la identificació entre llengua i nació. Es considera que s'inicia el 1833 amb la publicació a la revista El Vapor de l'oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.
Romanticisme
Defensa l'originalitat, la llibertat creadora i l'expressió lliure de les emocions subjectives.
Jocs Florals
El lema d'aquests concursos era Pàtria, fe i amor, que en determinava les tres seccions, les quals eren premiades respectivament amb l'englantina, la viola i la flor natural. Si un poeta hi guanyava tres vegades, se li atorgava el títol de mestre en gai saber.