Història i formació de la llengua catalana: del llatí vulgar al Segle d'Or

Otras lenguas extranjeras6,4 KB

Naixement i formació de la llengua

La llengua catalana prové del llatí vulgar que era parlat per les classes populars romanes que colonitzaren la Península l'any 218 aC. Aquest procés és el que es coneix amb el nom de romanització.

Substrat

Abans de la invasió dels romans, en aquesta zona de la Mediterrània hi havia altres llengües, que s'anomenen preromanes (grec, fenici, celta i iberobasc), que van deixar empremta en el llatí vulgar. Aquesta influència s'anomena substrat.

Superstrat

Segles després, les invasions dels pobles germànics i àrabs no canviaren la llengua, però li cediren moltes paraules i influïren amb la seva formació. Aquesta aportació s'anomena superstrat:

  • Del germànic: el lèxic que van deixar els germànics relacionat amb la guerra, els colors, els antropònims i el feudalisme.
  • De l'àrab: mots com cotó, sèquia i topònims començats per Bini- i Al-.

Adstrat

Altres mots ens vénen donats per veïnatge o per influència d'altres llengües. Aquesta aportació s'anomena adstrat:

  • Del castellà
  • De l'occità
  • De l'italià
  • De l'anglès
  • Del francès

Les llengües romàniques primitives

Els nuclis cristians del nord de la península van desenvolupar les llengües romàniques primitives: asturlleonès, castellà, català i aragonès.

És a partir dels segles VIII-IX que podem parlar del naixement del català. Però fins al segle XII no apareixeran els primers textos preliteraris:

  • Textos jurídics: Forum Iudicum.
  • Textos religiosos: Homilies d'Organyà (conjunt de sermons).

El 813, al Concili de Tours, els bisbes van ordenar les predicacions en llengua romanç, ja que no s'entenia el llatí.

La lírica trobadoresca

La primera manifestació literària culta en una llengua romànica va ser la lírica trobadoresca, que va sorgir a Occitània. S'escrivia en provençal i tenia com a tema central l'amor cortès.

Entre els autors catalans destaquen Guillem de Cervera, Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany. Els temes principals eren:

  • Tema amorós (cançó)
  • Tema satíric (sirventès)
  • Tema fúnebre (plany)

Època d'esplendor

Amb la mort de Pere I el Catòlic a la batalla de Muret, el seu fill Jaume I va renunciar a l'expansió cap a Occitània i va començar la conquesta dels territoris de la Mediterrània i del sud. Va organitzar la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la Corona d'Aragó que s'encarregava de la redacció de documents reials. Les llengües emprades eren el llatí, el català i l'aragonès.

Les quatre grans cròniques

Es van originar un tipus de narracions en prosa a l'estil de memòries personals, conegudes com les quatre grans cròniques:

  1. Llibre dels feits de Jaume I, la més antiga.
  2. Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot.
  3. Crònica de Ramon Muntaner.
  4. Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Ramon Llull

El vertader creador del català literari va ser, al segle XIII, Ramon Llull. Els seus tres objectius eren: la conversió d'infidels, difondre l'ideal cristià i crear escoles per ensenyar a futurs missioners.

Va escriure unes 250 obres: filosòfiques i científiques, místiques, didàctiques, narratives i poètiques.

El segle XIV

Al segle XIV conviuen dues mentalitats:

  • Medievalitzants: Francesc Eiximenis (Lo Crestià), sant Vicent Ferrer (Sermons) i Anselm Turmeda (Llibre de bons amonestaments i La disputa de l'ase).
  • Escriptors humanístics: Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria Reial. Després de la mort de Joan I fou acusat de traïció i empresonat, i va escriure Lo somni, on proclama la seva innocència.

El Segle d'Or

El segle XV és conegut com el Segle d'Or de les lletres catalanes. Durant aquest període es van donar esdeveniments polítics, socials, culturals i literaris de gran importància per a la nostra llengua. La literatura destaca per la seva qualitat, quantitat i originalitat.

València es va convertir en el centre econòmic, polític i cultural de la Corona d'Aragó, mentre que Catalunya vivia una època de crisi.

Ausiàs March

  • Cants d'amor: la lluita entre tres tipus d'amor.
  • Cants de mort: dedicats a la seva segona esposa.
  • Cant espiritual: llarg poema adreçat a Déu.

Jaume Roig

Representant de l'escola satírica valenciana, amb Espill o Llibre de les dones, obra satírica, misògina i còmica que explica l'ascensió social i econòmica del protagonista.

La novel·la cavalleresca

El gènere narratiu en prosa que més destaca és la novel·la cavalleresca:

  • Curial e Güelfa (autor anònim): protagonista jove de condició humil que, gràcies a l'ajuda de la Güelfa, es transforma en un home d'armes i lletres.
  • Tirant lo Blanc (Joanot Martorell): un cavaller ascendeix en l'escala social gràcies a les seves virtuts humanes i militars.

Destaquen també els primers tractats lingüístics, com el Liber elegantiorum.

La Decadència (segles XVI-XVIII)

Durant aquest període es produeix una disminució de la qualitat, quantitat i originalitat de la literatura culta. Aquesta davallada, però, no va afectar la literatura popular ni l'ús oral de la llengua.

Causes

  • Mor el rei Martí l'Humà sense descendència.
  • Puja al tron el rei Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana.
  • Casament dels Reis Catòlics.

Descargar

PDF Word HTML