Història i evolució de la Unió Europea (1948-2007)

L'origen de la integració europea post-2GM

Després de la Segona Guerra Mundial (2GM) a l'Europa occidental s'estableixen polítiques d'integració econòmica que van portar a:

• Superar les rivalitats entre els estats.
• Enfortir-se davant d'altres àrees capitalistes i del bloc socialista.

Primeres organitzacions i tractats

1948: Es crea l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) per administrar els ajuts del Pla Marshall.

1951: Es funda la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) per establir un mercat comú per a aquestes dues matèries, prenent decisions comunes entre els estats membres: França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i la RFA (coneguts com l'Europa dels 6).

La creació de la CEE i el Tractat de Roma

1957: Se signa el Tractat de Roma pels mateixos sis països per construir la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els seus objectius principals eren:

1. Crear un mercat comú amb llibertat de circulació de mercaderies, treballadors, serveis i capital.
2. Establir una unió duanera entre els països membres i un aranzel comú per als productes exteriors.
3. Desenvolupar una política econòmica conjunta en els sectors agrícola i pesquer, entre d'altres.

Crisis i primeres ampliacions

1973: Es frena el creixement de la CEE a causa de la crisi del petroli, que provoca atur, inflació i recessió industrial. Tot i això, el nombre de països s'amplia amb la incorporació de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.

1980: S'incorpora Grècia.

1986: S'integra Espanya; tots aquests estats formen l'Europa dels 12.

L'Acta Única i el Tractat de Maastricht

1986: S'aprova l'Acta Única Europea amb els següents objectius:

• Creació d'un mercat interior.
• Cooperació en investigació, tecnologia i medi ambient.
• Millora de les estructures polítiques.
• Respecte als drets humans.

1992: Se signa el Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht. L'objectiu principal era establir una política exterior, de defensa i de seguretat comunes. Altres fites destacades van ser:

1. Supressió de les fronteres interiors.
2. Adopció de la moneda única (euro).
3. Creació del Banc Central Europeu (BCE).

Per poder entrar a la UE, els estats han de complir els criteris de convergència per adaptar l'economia del propi país a la del conjunt de la Unió.

Cap a l'Europa dels 27

1995: S'incorporen Finlàndia, Àustria i Suècia, formant l'Europa dels 15.

2004: Es produeix la gran ampliació cap a l'est amb Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, República Txeca, Eslovènia i Eslovàquia.

2007: S'incorporen Bulgària i Romania, consolidant l'Europa dels 27.

Principals institucions europees

• Consell Europeu: Reunió dels caps d'estat i de govern amb els ministres d'exteriors per definir les orientacions polítiques i econòmiques generals.
• Parlament Europeu: Escollit per sufragi universal cada 5 anys; és l'encarregat de decidir la política comunitària.
• Tribunal de Justícia: Vetlla pel compliment de les lleis i els reglaments interns de la Unió.