Història i Evolució de les Pedagogies Actives

L'origen de les pedagogies actives

Al principi del segle XIX sorgeixen les pedagogies actives, que qüestionaven l'escola clàssica i el model tradicional. Aquestes pedagogies suposen la introducció d'una mirada educativa diferent a la tradicional, que influenciarà de forma determinant el que avui entenem per educació.

La renovació pedagògica a Catalunya

Cal mencionar que, a principis del segle XX, Catalunya va viure una renovació pedagògica que va aturar-se amb l'inici del franquisme i va continuar als anys 70. A partir de llavors, l'educació ha anat evolucionant per adaptar-se al món actual on vivim, tot i que encara ens queda un llarg camí.

L'educació és una peça clau per al desenvolupament de tot ésser humà. Per tant, el passat de l'educació ens ha de servir per mirar cap al futur i, a partir de tot el viscut, poder crear una educació contemporània als nostres dies.

Què vol dir ser educador?

Un educador, en sentit explícit, és qualsevol persona que educa (mestres, professors, pares, etc.). La principal tasca de l'educador ha de ser educar, no només escolaritzar.

L'educació com a procés no neutral

No hem d'oblidar que vivim en una societat on l'escolarització és obligatòria dels 6 als 16 anys. Això vol dir que l'educació s'institucionalitza i, per tant, els vincles amb el poder són estrets i més visibles. Quan parlem d'educar a l'escola, hem de ser conscients del que això implica:

• El sistema escolar és una institució pensada per reproduir el sistema polític, econòmic i moral vigent.
• Com a educadors, hem de tenir en compte la influència del context social, el qual altera el sistema educatiu.
• L'educació no és neutral.

Tot i així, sempre podem trobar alternatives que no estiguin tan sotmeses a aquesta influència. La nostra gran feina com a educadors és assumir que l'educació no és una activitat neutral, ja que sempre hi haurà condicions externes (antropologia, política, epistemologia...) que influiran i determinaran com serà la pràctica educativa.