Història d'Espanya al Segle XIX: Guerres i Revolucions

1. Causes i conseqüències de la Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina s'inicia després de la mort de Ferran VII, que deixa Isabel II com a hereva gràcies a la Pragmàtica Sanció, ja que la Llei Sàlica prohibia que les dones regnessin. Això provoca l’oposició dels absolutistes, que donen suport al germà de Ferran, Carles Maria Isidre.

Els carlins defensen els furs i l’Església, mentre que els isabelins (liberals) donen suport a Isabel II amb Espartero com a líder militar. La guerra es desenvolupa principalment al País Basc, Navarra i zones rurals, tot i que també afecta Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Les conseqüències principals inclouen:

• La consolidació d’Isabel II com a reina.
• El final del conflicte al nord amb el Conveni de Vergara (1839), que manté els furs i integra oficials carlins a l’exèrcit isabelí.
• La persistència d’alguna resistència carlina a altres zones fins al 1840.

2. L'Estatut Reial i els seus problemes polítics

L’Estatut Reial, promogut per Maria Cristina, no era una constitució democràtica: les Corts només podien donar opinions i la reina concentrava tot el poder. Això generava problemes perquè limitava els drets dels ciutadans i no solucionava les tensions socials derivades de la fam, les epidèmies i les revoltes urbanes, com les conegudes bullangues de Barcelona.

3. La Dècada Moderada a l'Estat espanyol (1844-1854)

La Dècada Moderada estableix un govern conservador sota la Constitució de 1845, la qual dona més poder a la monarquia i redueix els drets. Durant aquest període:

• Es crea la Guàrdia Civil per mantenir l’ordre públic.
• S'estableix el servei militar obligatori (quintes).
• Es firma el Concordat amb el Vaticà.

També es reprimeixen les revoltes i es prenen mesures econòmiques que beneficien l’Estat i l’Església, consolidant l’administració però limitant les llibertats individuals.

4. La Revolució de 1868 i les seves mesures principals

La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", es produeix per la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial i de subsistència) i la desconfiança general envers Isabel II. Topete, Prim i Serrano lideren la revolta, derroten l’exèrcit reial i la reina marxa a l’exili.

Les mesures principals de la revolució inclouen:

• L’abolició de les quintes i de la pena de mort.
• L'establiment de l'educació gratuïta i el sufragi universal masculí.
• La creació de milícies nacionals i l'ampliació de drets i llibertats.
• La reducció d’impostos i aranzels per buscar una societat més igualitària.

5. El fracàs de la monarquia d'Amadeu de Savoia

Amadeu I arriba al tron després de l’assassinat de Prim i es troba sense suport polític ni popular. El seu regnat va fracassar per diversos factors:

• L'oposició dels moderats, que preferien Alfons XII.
• L'esclat de la Tercera Guerra Carlina i les revoltes a Cuba.
• El creixement de l’anarquisme i la pressió dels republicans.

La inestabilitat política, amb sis governs en només dos anys, i la manca d’unitat van provocar la seva abdicació el 1873.

6. Els problemes de la Primera República Espanyola

La Primera República (1873-1874) va ser un període de gran inestabilitat:

• Pi i Margall va intentar una república federal, però va esclatar el cantonalisme.
• Salmerón va reprimir els cantons, però va dimitir per no signar penes de mort.
• Castelar va governar per decret i va perdre el suport quan es van reobrir les Corts.

La falta d’acord polític, les revoltes constants i els cops militars van precipitar el final de l'experiència republicana.

7. El final del regnat d'Isabel II i el Pacte d'Ostende

El regnat d’Isabel II finalitza arran del Pacte d’Ostende (1866), on progressistes, unionistes i demòcrates s’uneixen amb l'objectiu d'expulsar-la. La seva política autoritària, la repressió constant, les crisis econòmiques i les revoltes socials van debilitar el seu poder fins que va marxar a l’exili el 1868, iniciant així el Sexenni Democràtic.

8. La Tercera Guerra Carlina i els seus efectes

Aquest conflicte es produeix entre 1872 i 1876, liderat per Carles VII (fill de Carles Maria Isidre), principalment a Navarra i zones rurals. Els carlins van lluitar primer contra la monarquia isabelina i després contra la Primera República. Aquesta guerra va debilitar profundament la República i va contribuir a la Restauració borbònica amb la figura d'Alfons XII.