Glossari de la Restauració Borbònica (1874-1923): Conceptes Clau

I. Fonaments del Règim de la Restauració i Mecanismes de Control

1. Manifest de Sandhurst

Document de 1874 on Alfons XII promet restaurar una monarquia moderada.

Serveix per legitimar el retorn dels Borbons després del Sexenni Democràtic.

2. Torn Dinàstic

Sistema pel qual conservadors i liberals s’alternaven al govern de manera pactada.

Era un sistema *fals*, manipulat per la Corona i els cacics.

3. Bipartidisme

Model amb dos partits principals que monopolitzen el poder.

A la Restauració era artificial i basat en la manipulació electoral.

4. Caciquisme

Control local del vot per part de notables influents (cacics).

Garantia eleccions manipulades i el funcionament del règim.

5. Tupinada

Frau electoral: compra de vots, urnes falses o coaccions.

Feia possible la victòria dels candidats decidits per Madrid.

6. Encasellat

Llista prèvia de candidats “que havien de guanyar”.

Governadors i cacics s’encarregaven de complir-la.

7. Estat de Guerra

Suspensió de drets i control militar de l’ordre públic.

S’aplica en vagues i revoltes, com la Setmana Tràgica.

8. Sufragi Censatari

Només votaven els qui tenien un nivell mínim de riquesa.

Excloïa la majoria de la població fins al 1890.

9. Llei del Reclutament i Redempció

Servei militar obligatori del qual els rics podien escapar pagant.

Va generar gran indignació popular, sobretot entre els pobres.

10. Llei del Cadenat

Prohibia crear noves ordres religioses fins a regular les existents.

Intentava limitar el poder de l’Església; va provocar oposició.

II. Figures Clau de la Restauració

11. Cánovas del Castillo

Arquitecte de la Restauració i defensor d’una monarquia forta.

Va establir el torn dinàstic; assassinat el 1897.

12. Sagasta

Líder liberal i alternança de Cánovas al govern.

Va aprovar reformes com el sufragi universal masculí.

13. Silvela

Conservador que volia regenerar el sistema després del 98.

Va fracassar per l’oposició del propi règim i dels cacics.

14. Camilo Polavieja

General destacat a Cuba, partidari de mesures dures.

Crític amb el govern; representava el sector militarista.

15. Villaverde

Ministre d’Hisenda que va impulsar una forta reforma fiscal.

Els seus impostos van provocar el Tancament de Caixes.

16. Vázquez de Mella

Teòric del carlisme, defensor de la tradició i el catolicisme.

Va intentar modernitzar la doctrina carlina sense canviar-ne l’essència.

17. Pablo Iglesias

Fundador del PSOE i la UGT, socialista i obrerista.

Primer diputat socialista, defensor de drets laborals.

18. Antonio Maura

Conservador que volia reformar el règim des de dins (revolució des de dalt).

La repressió de la Setmana Tràgica el va fer impopular.

19. José Canalejas

Líder liberal molt reformista i partidari d’un Estat més laic.

Assassinat el 1912, fet que va debilitar el règim.

20. Alejandro Lerroux

Republicà radical i anticlerical, molt seguit per obrers.

Discurs populista i agressiu en la seva primera etapa.

III. Moviment Obrer i Crisi Social

21. UGT

Sindicat socialista creat per Pablo Iglesias el 1888.

Reformista, buscava millores laborals i acció política amb el PSOE.

22. Solidaritat Obrera

Federació sindical barcelonina creada el 1907.

El seu sector radical va originar la CNT.

23. CNT

Sindicat anarquista fundat el 1910.

Defensava l’acció directa i el sindicalisme revolucionari.

24. Reservistes

Exsoldats obligats a tornar a files quan hi havia guerra.

La seva mobilització al Marroc va desencadenar la Setmana Tràgica.

25. Guerra del Marroc

Conflicte colonial (1909–1927) amb forts costos humans.

Va generar rebuig social perquè els pobres hi eren enviats.

26. Estat de Guerra (Aplicació)

Control militar i suspensió de drets.

Aplicat massivament a Barcelona el 1909.

27. Antimilitarisme

Moviment contra la guerra i el servei militar obligatori.

Molt fort entre obrers catalans i anarquistes.

28. Anticlericalisme

Rebuig al poder social i polític de l’Església.

Durant la Setmana Tràgica es tradueix en crema de convents.

29. Francesc Ferrer i Guàrdia

Pedagog laic i fundador de l'Escola Moderna.

Executat injustament després de la Setmana Tràgica.

30. Setmana Tràgica

Revolta popular de 1909 contra la Guerra del Marroc.

Combinà antimilitarisme i anticlericalisme; repressió dura.

IV. El Desastre Colonial i la Crisi del 98

31. Guerra dels Deu Anys

Primera gran guerra independentista cubana (1868–1878).

Acaba sense solucions i prepara futurs conflictes.

32. Pau de Zanjón

Tractat que acaba la Guerra dels Deu Anys.

Promet reformes que Espanya després no compleix.

33. José Martí

Poeta i líder independentista cubà.

Fundador del PRC i símbol nacional de Cuba.

34. Partido Revolucionario Cubano (PRC)

Fundat per Martí per coordinar la lluita independentista.

Buscava evitar la dominació dels EUA.

35. Grito de Baire

Inici de la guerra definitiva d’independència cubana (1895).

Obre el camí a la ruptura amb Espanya.

36. General Weyler

Aplicà la “reconcentració”, causant fam i morts a Cuba.

Figura símbol de la repressió colonial.

37. José Rizal

Intel·lectual filipí defensor del nacionalisme moderat.

Executat injustament el 1896, símbol filipí.

38. Cuirassat Maine

Vaixell nord-americà explosionat a l’Havana.

Pretext perquè els EUA declarin la guerra a Espanya.

39. Cavite

Base naval filipina on els EUA derrotaren Espanya el 1898.

Mostra la inferioritat militar espanyola.

40. Santiago de Cuba

Gran derrota naval espanyola davant els EUA.

Va precipitar el final de la Guerra del 98.

41. Desastre del 98

Derrota d’Espanya davant els EUA i pèrdua de les colònies.

Provoca una gran crisi moral, política i econòmica.

42. Indians

Emigrants que feien fortuna a les colònies i tornaven rics.

Van impulsar indústria, obres socials i catalanisme.

V. Context Polític i Econòmic de la Restauració

43. Quintes

Reclutament militar obligatori i sovint injust.

Els rics podien pagar per evitar-lo.

44. Pacte del Pardo

Acord entre Cánovas i Sagasta per mantenir l’estabilitat.

Garantia el torn dinàstic durant la regència.

45. Tancament de Caixes

Protesta fiscal dels comerciants catalans el 1899.

Resposta als impostos de Villaverde; acabà amb repressió.

46. Proteccionisme

Aranzels per protegir la indústria catalana.

Base del suport català a la Restauració fins al 98.

VI. L'Ascens del Catalanisme Polític

47. Renaixença

Moviment de recuperació cultural i lingüística catalana.

Base del futur catalanisme polític.

48. Diari Català

Primer diari totalment en català (1879).

Impulsà la normalització i politització de la llengua.

49. Pi i Margall

President republicà i defensor del federalisme.

Influencià el catalanisme progressista.

50. Centre Català

Primera organització política catalanista (1882).

Redactà el *Memorial de Greuges*; després es fragmentà.

51. Memorial de Greuges

Primer document polític del catalanisme (1885).

Reclamava autonomia, llengua i millores fiscals.

52. Lo Catalanisme

Obra d’Almirall amb visió laica i progressista.

Critica carlisme i centralisme.

53. Lliga de Catalunya

Catalanisme conservador i autonomista.

Impulsa el *Missatge a la Reina Regent*.

54. Missatge a la Reina Regent

Document de 1888 amb demandes polítiques catalanes.

Mostra un catalanisme organitzat i ampli.

55. Vigatanisme

Catalanisme conservador, religiós i moralista.

Base ideològica de la futura Lliga Regionalista.

56. La Veu de Montserrat

Diari catalanista conservador de Vic.

Defensava religió, proteccionisme i tradició.

57. Jaume Collell

Sacerdot i periodista clau del vigatanisme.

Impulsà un catalanisme tradicional i catòlic.

58. Josep Morgades

Bisbe de Vic defensor de la cultura catalana.

Promotor dels Jocs Florals i del catalanisme religiós.

59. Josep Torras i Bages

Bisbe i màxim teòric del catalanisme conservador.

Autoria de la cèlebre frase: “Catalunya serà cristiana o no serà”.

60. La Tradició Catalana

Obra de Torras i Bages que fonamenta el catalanisme catòlic.

Contraposa tradició i moral al catalanisme progressista.

61. Unió Catalanista

Federació d’entitats catalanistes (1891).

Aprova les *Bases de Manresa* i cohesiona el moviment.

62. Bases de Manresa

Programa d’autonomia catalana amb institucions pròpies.

Document fundacional del catalanisme polític.

VII. Regeneracionisme i Crisi Final del Sistema

63. Candidatura dels Quatre Presidents

Candidatura unitària catalanista del 1907.

Gran èxit electoral dins *Solidaritat Catalana*.

64. Lliga Regionalista

Primer partit catalanista modern (1901).

Dirigit per Prat de la Riba i Cambó; autonomista i burgès.

65. Generació del 98

Intel·lectuals que critiquen la decadència d’Espanya.

Renoven la literatura i demanen regeneració.

66. Regeneracionisme

Moviment que vol modernitzar l’Estat i acabar amb el caciquisme.

Figures com Joaquín Costa en són centrals.

67. Llei d’Administració Local

Reforma de Canalejas per limitar cacics i modernitzar ajuntaments.

Difícil d’aplicar per l’oposició local.

68. Llei Electoral de 1907

Maura intenta reduir el frau electoral i implanta el vot obligatori.

Millora parcialment el sistema, però no elimina el caciquisme.

69. Llei del Cadenat (1910)

Limita la creació d’ordres religioses.

Mesura laica que provoca oposició conservadora.

70. Llei del Reclutament i Substitució

Servei militar obligatori amb opció de pagar per evitar-lo.

Molts pobres enviats al front; crea descontentament.

71. Antonio Maura (Reiteració)

Conservador reformista amb la “revolució des de dalt”.

Caigut en desgràcia per la repressió de 1909.

72. José Canalejas (Reiteració)

Líder liberal modernitzador i reformista.

La seva mort deixà el sistema sense renovació possible.

73. Alejandro Lerroux (Reiteració)

Republicà radical i populista molt seguit pels obrers.

Discurs anticlerical i mobilitzador al principi.

74. Solidaritat Obrera (Reiteració)

Federació sindical que uneix diverses tendències.

Precedent directe de la CNT.

75. Estat de Guerra (Reiteració)

Suspensió de drets i control militar.

Utilitzat sovint per reprimir protestes obreres.

76. Antimilitarisme (Reiteració)

Rebuig a l’exèrcit i a les guerres colonials.

Clau per entendre la Setmana Tràgica.

77. Anticlericalisme (Reiteració)

Hostilitat envers el poder social i educatiu de l’Església.

Es manifesta violentament el 1909.

78. Francesc Ferrer i Guàrdia (Reiteració)

Pedagog laic executat injustament després de la Setmana Tràgica.

La seva mort provoca escàndol internacional.