Història del Cinema: Del Precinema a la Modernitat

Història del Cinema: Resum i Evolució

Precinema i Orígens

Precinema: Segle XVI (càmera obscura), segle XVII (llanterna màgica), segle XIX (fotografia amb Muybridge i Marey). Edison i Dickson van crear el Kinetoscopi l'any 1890 (una caixa amb bobines que permetia veure una pel·lícula de manera individual).

L'Època Muda

Naixement oficial: El 28 de desembre de 1895, gràcies als germans Lumière i el seu cinematògraf amb "L'arribada d'un tren a l'estació de la Ciutat".

Pioners i primeres tècniques

• Georges Méliès: "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904), destacant pels seus trucatges.
• Fructuós Gelabert: Considerat el pare de la cinematografia espanyola i catalana.
• Segundo de Chomón: "L'hotel elèctric" (1905), conegut pels seus efectes i trucatges.
• França: Aparició de Films d'Art (Charles Pathé amb "La passió" el 1902 i Max Linder com a comediant) i Leon Gaumont com a principal rival.
• Western: "Assalt i robatori d'un tren" (1903) d'Edwin Porter.
• Guerra de patents (1897-1906): Guanya Edison i es comença a formar Hollywood.
• Itàlia: Espectacles de reconstrucció històrica com "Cabiria" de Giovanni Pastrone (1913).

Grans figures i moviments del cinema mut

• David Wark Griffith: Pioner en el muntatge i el valor expressiu, director de "El naixement d'una nació" (1914) i "Intol·lerància" (1915).
• Serguei Eisenstein: "El cuirassat Potemkin" (1925).
• Expressionisme Alemany: R. Wiene amb "El gabinet del doctor Caligari" (1919), F. W. Murnau amb "Nosferatu" (1922) i Fritz Lang amb "Metropolis" (1926).
• Països Nòrdics: Sjöström, Stiller i Dreyer amb "La passió de Joana d'Arc" (1928).
• França (Impressionisme cinematogràfic): Delluc, Epstein, Gance (amb "Napoleó" el 1927) i J. Feyder (amb "L'Atlantide" el 1921).
• Surrealisme: Col·laboració entre Dalí i Buñuel.
• Hollywood: Consolidació de l'Star System (Barrymore, Swanson...), el Slapstick (M. Sennett, Charlot i Keaton), Cecil B. DeMille amb "Els deu manaments" (1923) i les grans produccions.

L'Època Sonora

El 6 d'octubre de 1927 s'estrena "El cantor de jazz" d'Alan Crosland. A Barcelona destaca l'Orphea (1932).

Anys 29 i cinema clàssic

Després del crac del 29, sorgeix un cinema escapista (fantasia, comèdia, musicals, negre) amb directors com Lubitsch, Capra, Hawks, Lukor i King Vidor.

França: Major compromís amb els desfavorits (Renoir amb "La regla del joc") i el realisme poètic amb J. Feyder, J. Vigo, M. Carné i R. Clair. Estrelles com Marlene Dietrich, Greta Garbo i Humphrey Bogart.

Altres fites:

• Arribada del color (Cinecolor, 1935): "Fira de les vanitats" de Rouben Mamoulian i "Allò que el vent s'endugué" (1939) de V. Fleming.
• Walt Disney i els inicis de l'animació.
• Efectes especials i trucatges (King Kong).
• Directors no comercials: Alfred Hitchcock i Orson Welles ("Ciutadà Kane" el 1941, "El quart manament" el 1942).
• Segona Guerra Mundial: Cinema de propaganda i l'excepció soviètica amb Serguei Eisenstein i "Aleixandre Nevski" (1938) i "Ivan el Terrible" (1945).

La Postguerra i la Modernitat

• Itàlia (Neorealisme): Cinema amb poc material i molta humanitat. Destaca "Roma, ciutat oberta" (1944-1946) de Roberto Rossellini.
• Estats Units: Època de pessimisme o evasió (comèdies i musicals). Entre 1947 i 1955 es produeix la caça de bruixes (amb Chaplin i Welles exiliats). Als anys 50 arriben sota la pluja i les superproduccions.
• Noves estrelles i fenòmens: Actors que trenquen amb l'esquema social (James Dean, Marilyn Monroe) i l'explosió del rock orientada al públic jove.
• Thriller: Alfred Hitchcock amb "Vertigen" (1958).
• Japó: Cinema de gran qualitat amb Ozu, Mizoguchi i Akira Kurosawa ("Els set samurais", 1954), combinat amb la indústria de producció.
• França (anys 50-60): La Nouvelle Vague. Godard amb "À bout de souffle" (1959) i el Cinema Verité (documentalista).
• Suècia (anys 60): Ingmar Bergman i el cinema d'anàlisi psicològica personal.
• Itàlia (anys 60): Cinema poètic amb Antonioni ("L'Aventura", 1960) i el seu enfocament personal, i Fellini ("Vuit i mig", 1963) amb un estil més oníric.
• Gran Bretanya: Free Cinema (crítica social puritana i de classe) amb Anderson, Reisz, etc.
• Alemanya: El nou cinema alemany amb Fleischmann, Kluge, etc.
• Llatinoamèrica: Cinema del Tercer Món (aliança entre Est i compromís social).
• Espanya: Buñuel, Bardem, Berlanga, Saura i l'Escola de Barcelona.
• Estats Units (anys 60): Cinema independent a Nova York amb Cassavetes, Lumet, Mulligan, etc.

Cinema Recent

Anys 70

Arribada de les superproduccions amb George Lucas ("Star Wars") i Steven Spielberg ("Encontres a la tercera fase", 1977), a més d'un cinema comercial d'autor molt personal amb Martin Scorsese, Tim Burton, etc.

Anys 80

Efectes especials (SFX) i la comèdia intel·lectual de Woody Allen.

Anys 90

Crisi d'idees: auge dels herois de còmic, retorn dels gèneres tradicionals i primeres pel·lícules realitzades amb ordinador (PC).