Història i Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

L'ascens dels totalitarismes i el camí cap a la guerra

La crisi del 1929 va tenir greus conseqüències polítiques i socials. El Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors més agressives i expansionistes amb la idea de controlar mercats i primeres matèries bàsiques i de posar fi a la crisi social.

• El Japó envaeix Manxúria (1931): La Societat de Nacions va ser incapaç d'impedir la invasió i, com a càstig, va expulsar el Japó de l'organització el 1933.
• L'ascens de Hitler: El 1933, Hitler va ser elegit canceller alemany amb un programa electoral que es basava en el rebuig al Tractat de Versalles, l'expansionisme territorial i el rearmament. Alemanya va decidir abandonar la Societat de Nacions.

Al gener de 1935 va recuperar el Sarre. Al març de 1936, Hitler va decidir remilitaritzar la regió de Renània. El 1935, Itàlia va envair Etiòpia. La Societat de Nacions va sancionar Itàlia, que es va negar a acceptar-les i va ser expulsada.

L'expansió de l'Eix i l'inici del conflicte

El 1936 va començar la Guerra Civil espanyola. L'octubre de 1936 va néixer l'Eix Roma-Berlín. Al novembre, Hitler va signar amb el Japó el pacte Anti-Komintern contra l'URSS. Les potències europees van acceptar totes les exigències d'Alemanya, pensant que evitarien una nova guerra; això es coneix amb el nom de política d'apaivagament.

Al març de 1938, les tropes alemanyes envaeixen Àustria. El 20 de desembre es va produir l'entrevista a Munic entre Hitler, Chamberlain, Daladier i Mussolini. Al març va envair la regió dels Sudets i va establir un protectorat a Bohèmia-Moràvia i va donar una independència tutelada a Eslovàquia.

Hitler volia envair Polònia. L'agost de 1939, el Regne Unit va signar un pacte d'assistència amb Polònia, que en garantia la independència. El 1939, Alemanya va signar un pacte secret de no-agressió amb l'URSS; tots dos es repartien Polònia i l'URSS obtenia Finlàndia i els estats bàltics. L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia.

L'ofensiva alemanya i la guerra total

Hitler va envair Dinamarca i Noruega l'abril de 1940 i al maig va llançar l'ofensiva sobre França. Al juny, els alemanys van ocupar París i van dividir el territori francès en dues parts: la zona del nord i l'anomenada França de Vichy, governada pel general Pétain. La derrota de França va provocar la dimissió al Regne Unit de Chamberlain, que va ser substituït per Winston Churchill.

La flota britànica era superior a l'alemanya i Hitler va decidir envair el Regne Unit per l'aire. El resultat va ser la batalla d'Anglaterra, un enfrontament aeri amb el fracàs d'Alemanya. Hitler es va plantejar atacar l'URSS. El 22 de juny de 1941, els alemanys van envair l'URSS amb un exèrcit de més de tres milions de soldats.

El Japó era la potència més important del Pacífic. El 7 de desembre de 1941, la flota japonesa va atacar Pearl Harbor, una base nord-americana al Pacífic. Als territoris ocupats, el govern nazi va implantar una política d'explotació econòmica i de repressió política, i va desenvolupar la persecució dels jueus.

Els grans fronts de batalla i el canvi de rumb

• Stalingrad: Al front oriental, els alemanys, amb escassetat de combustible, buscaven les reserves petrolíferes del Caucas. Van fracassar en la conquesta de Stalingrad, clau per controlar el riu Volga, i van perdre el VI exèrcit de Von Paulus.
• El-Alamein: L'intent de l'Afrikakorps de conquerir Egipte com a pas previ per controlar el petroli de l'Orient Mitjà va fracassar per la derrota de Rommel a El-Alamein.
• Midway: Al Pacífic, l'ofensiva japonesa va ser frenada a la batalla del mar de Corall. Veient la importància dels portaavions, els japonesos van intentar conduir-los fins a un parany a Midway, però la flota japonesa va ser descoberta i enfonsada.

L'ofensiva aliada i l'alliberament d'Europa

A Rússia, l'exèrcit alemany va intentar una darrera ofensiva, però va ser derrotat a la batalla de Kursk. Els alemanys van perdre tota la capacitat d'atac. Des del nord de l'Àfrica, els aliats van iniciar la invasió d'Itàlia pel sud, des de Sicília. Els alemanys van aturar l'avenç aliat cap a Roma a Montecassino i van aconseguir mantenir el nord d'Itàlia.

Al Pacífic, els aliats van frenar l'avenç japonès a la batalla de Guadalcanal (febrer de 1943) i van iniciar un atac per mitjà de la tàctica dels salts de granota. Aquesta tàctica pretenia avançar creant bases militars i aïllar les bases enemigues. El 1944, l'exèrcit rus va iniciar una ofensiva de molt èxit que el va dur a les portes d'Alemanya.

El 6 de juny de 1944 va tenir lloc el desembarcament de Normandia. La intenció aliada era obrir un front a l'oest per arribar a Berlín abans que els russos. Van aconseguir trencar les defenses alemanyes i van alliberar París el 26 d'agost de 1944. Els alemanys van intentar un últim atac desesperat a la batalla de les Ardenes, però van fracassar.

El final de la guerra i el nou ordre mundial

Els aliats van continuar la campanya de bombardejos estratègics contra les ciutats alemanyes que mantenien des de l'inici de la guerra. Els soviètics van fer una nova ofensiva que els va permetre assetjar Berlín. El 30 d'abril de 1945, Hitler es va suïcidar i Berlín va ser conquerida el 2 de maig.

Al Pacífic, els Estats Units van continuar l'avenç i van ocupar les illes d'Iwo Jima (febrer de 1945) i Okinawa (abril de 1945). El 6 i el 8 d'agost de 1945 es van llançar dues bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. La rendició incondicional del Japó es va signar el 2 de setembre de 1945.

Les conferències de pau

Els aliats es van reunir en diferents conferències al llarg de la guerra per tractar sobre l'estratègia per aconseguir la pau:

• Conferència de Jalta (febrer de 1945): Stalin, Roosevelt i Churchill van discutir quina seria la situació a Europa un cop fos alliberada dels nazis. Stalin es va comprometre a fer unes eleccions lliures democràtiques, però va rebutjar la supervisió occidental. Alemanya seria desarmada i dividida en quatre parts.
• Conferència de Potsdam (juliol de 1945): Es van començar a evidenciar desacords entre els aliats. Stalin va plantejar expansions territorials per sobre de les fronteres pactades inicialment.

Canvis territorials i la fundació de l'ONU

Per la pau de París del 1947, l'URSS va incorporar la zona oriental de Polònia, els estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) i la resta de Prússia Oriental. De Finlàndia va obtenir Carèlia i de Romania, Bessaràbia i Bucovina. Hongria va tornar a les fronteres del 1937. Itàlia va perdre les seves colònies al Dodecanès i Ístria, que va passar a Iugoslàvia.

En acabar la guerra hi va haver més de seixanta milions de morts. Es van crear a Bretton Woods (1944) el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament. El juliol de 1945 es va reunir la Conferència de San Francisco, on es va redactar la Carta fundacional de l'ONU per a la defensa dels drets de la persona i el manteniment de la pau. Les decisions més importants les prenia el Consell de Seguretat, on cinc països tenien dret de veto.