Història de Catalunya i la Monarquia Hispànica al Segle XVII: Crisi i Revoltes
Ciencias sociales6,78 KB
La Crisi del Segle XVII a la Monarquia Hispànica
La Guerra dels Segadors (1640-1652)
Causes del Conflicte
- Revolta pagesa: Protesta contra la misèria i les fortes càrregues fiscals imposades pels senyors i les autoritats.
- Revolta de les classes benestants catalanes: Oposició als intents centralitzadors del Comte-Duc d'Olivares, privat o valido del rei Felip IV.
El Rebuig a la Unió d'Armes i l'Empitjorament de la Situació
L'any 1626, les Corts Catalanes van rebutjar la proposta del rei d'aportar 16.000 homes al projecte de la Unió d'Armes d'Olivares, que pretenia repartir entre tots els regnes de la Monarquia Hispànica el manteniment de l'exèrcit reial.
La situació va empitjorar el 1635 amb l'inici de la guerra amb França. Aleshores, el rei va estipular l'allotjament a Catalunya dels soldats que formaven els terços castellans. Això va ocasionar greus conflictes amb els pagesos davant els continus robatoris i abusos que cometien els soldats. A més, es va obligar els catalans a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló.
L'Esclat de la Revolta (1640)
La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. Més endavant, es va estendre per diverses zones de Catalunya. El dia 7 de juny van tenir lloc els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es van enfrontar a les autoritats i hi hagué diversos morts.
La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat, tant contra els senyors que els ofegaven amb impostos senyorials com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.
Pau Claris i la Integració a França
Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contacte amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona Francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà. Aleshores va començar una guerra que va durar 13 anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la Monarquia Hispànica.
La Fi del Conflicte i la Pau dels Pirineus
La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV. Catalunya va acceptar la sobirania del rei i aquest va atorgar un perdó general. La guerra entre França i la Monarquia Hispànica es va prolongar fins a l'any 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava el Rosselló i una part de la Cerdanya.
L'Imperi Hispànic sota els Habsburg Menors
Felip II (1556-1598)
Dos anys abans de la seva mort, Carles I va abdicar i va cedir tots els territoris al seu fill Felip, llevat de les possessions austríaques i del títol de l'Imperi Alemany, que va lliurar al seu germà Ferran.
El govern de Felip II va regnar sobre un imperi immens en què els dominis americans van assolir la màxima expansió. Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció d'assessorar-lo:
- Va crear el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda.
- Va reestructurar els consells territorials.
- Va imposar la figura del corregidor, un representant reial per controlar els municipis.
Felip II va imposar a la Península l'esperit de la Contrareforma i la seva lluita contra el protestantisme.
Conflictes Exteriors de Felip II
- Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani es va lliurar la Batalla de Lepant (1571).
- Contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar una gran flota, l'Armada Invencible (1588), que fou destruïda per una tempesta prop de les costes angleses.
- El seu èxit exterior més gran va ser l'annexió de Portugal (1580) com a conseqüència dels enllaços matrimonials entre les dues cases reials.
Felip III (1598-1621)
Felip III va tenir un regnat breu i en general pacífic. Va lliurar el govern al Duc de Lerma. A l'interior, el fet més rellevant va ser l'expulsió dels moriscos (1609).
El Comte-Duc d'Olivares i el Declivi de la Monarquia
El Comte-Duc d'Olivares era partidari de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa. Malgrat algunes victòries inicials, ben aviat es van succeir les derrotes. La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i va deixar clar el declivi de la Monarquia Hispànica.
La guerra va consumir molts recursos i va empobrir Castella. Olivares va intentar reclutar homes i impostos a la resta dels territoris hispànics, però les seves exigències acabaren provocant l'aixecament de Catalunya el 1640. La pau definitiva amb França es va signar l'any 1659 amb la Pau dels Pirineus.
Transformacions Econòmiques i Polítiques
Rutes Comercials Marítimes (Segle XVI)
Durant el segle XVI s'havien consolidat noves rutes comercials marítimes:
- La Ruta dels Metalls Preciosos: Establerta per l'Imperi Espanyol, transportava plata i or des de Mèxic i Perú al Carib i des d'allà a Sevilla.
- La Ruta de les Espècies: Dominada pels portuguesos, sortia de Lisboa i costejava Àfrica fins a Malaca i l'Índia.
Holanda i Anglaterra es van abocar a les rutes de l'Atlàntic i l'Índic. Holanda va crear una societat per accions, la companyia de les Índies Orientals, que tenia el suport estatal. El Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.
Manufactures
Alguns comerciants, per obtenir una quantitat més gran de productes, van reunir tots els treballadors. Així van sorgir les primeres manufactures.
Tipus de Monarquia
- Monarquia Feudal
- El rei compartia la sobirania amb els nobles.
- Monarquia Autoritària
- El rei va sotmetre la noblesa i es posa al capdavant de les diverses institucions i de les corts, però compartia el poder amb aquesta.
- Monarquia Absoluta
- El monarca es col·locava per sobre de tots els habitants del seu regne, i tots n'esdevenien els súbdits, sotmesos a ell i governats per ell. Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris i també per un nombre molt alt de funcionaris.
El Poder Reial a Catalunya
El poder de la monarquia a Catalunya s'articulava per mitjà de dos organismes que feien d'intermediaris entre el rei i l'antiga Corona d'Aragó: el Consell d'Aragó i el Virrei.