Història i característiques del jazz: orígens, estils i precursors

Resumen

El document explica els orígens del jazz als Estats Units com a fusió de la cultura afroamericana i europea, i en detalla les característiques principals: el ritme sincopat, la improvisació i la sonoritat personal dels intèrprets. També repassa els gèneres afroamericans precursors (work songs, gospel i blues) i l'evolució del jazz a Nova Orleans, Chicago, Nova York i l'Era del Swing.

Puntos clave

El jazz va néixer als Estats Units com a fusió de la cultura afroamericana i la dels descendents europeus.
Les tres característiques del jazz són la particularitat rítmica (síncopes), la improvisació i la sonoritat personal dels intèrprets.
La síncope és una nota situada en un temps feble que s'allarga fins a un altre temps i adquireix importància rítmica.
Els precursors del segle XIX són les work songs, el gospel song i el blues.
El blues utilitza les notes blues: la 3a, 5a i 7a de l'escala major rebaixades un semitò.
El jazz de Nova Orleans té improvisació col·lectiva, mentre que el de Chicago (anys 20) introdueix la improvisació individual.
A l'Era del Swing (anys 30) les orquestres són més grans, de 12 a 16 músics, i necessiten arranjadors.

Ponte a prueba

El Jazz: Orígens i Característiques

És un dels grans moviments musicals del segle XX. Va néixer als Estats Units com a resultat de la fusió entre la cultura afroamericana i la dels descendents europeus. Es diferencia de la música culta per 3 aspectes:

La particularitat rítmica basada en l'accentuació dels temps febles del compàs i l'ús de síncopes.

Síncope: Quan una nota situada en un temps feble del compàs s'allarga fins a un altre temps o part de temps, i així adquireix importància rítmica.

La improvisació, que és una de les característiques essencials del jazz.
La sonoritat personal dels seus intèrprets vocals i instrumentals, que intenten imitar la veu cantada.

Gèneres Afroamericans Precursors

Durant el segle XIX van néixer 3 gèneres afroamericans de cançó:

Work Songs: El ritme del treball servia de base i s'acompanyaven amb el so de les eines. Tenia un caràcter trist i melangiós, però rítmic. Un treballador era qui iniciava el cant i els altres responien repetint els mateixos versos que havia cantat el primer.
Gospel Song: Era el cant religiós dels negres americans, i cantaven per l'esperança de trobar un món nou després de la mort. S'anomenava cant espiritual, molt sovint seguia l'esquema del predicador i la resposta del poble. Exemple: Swing Low, Sweet Chariot
Blues: L'esclau negre expressava la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí. És lent, trist i intens. Blues notes: 3^a, 5^a, 7^a de l'escala major rebaixades a un semitò. Artista destacada: Bessie Smith

Jazz a Nova Orleans (Estil Primerenc)

De 6 a 9 músics.
Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó.
Improvisació col·lectiva.
Exemples: Texarkana (pianista), Dee Dee Chandler (bateria).

Jazz a Chicago (Anys 20)

De 6 a 9 músics.
Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó, saxofon.
Improvisació individual.
Pulsació rítmica en els temps febles.
Artistes destacats: Louis Armstrong, King Oliver, Bessie Smith.

Jazz a Nova York i l'Era del Swing (Anys 30)

Nova York: Estil Riff

Artista destacat: Thomas Fats Waller

Piano stride: El verb "to stride" vol dir "donar gambades", que és el que es fa amb la mà esquerra tocant notes greus en els temps forts i acords en els temps febles, mentre la mà dreta porta la melodia.

L'Era del Swing

Artistes destacats: Benny Goodman (clarinetista), Duke Ellington (pianista).

De 12 a 16 músics.
Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
Secció melòdica: 2 seccions de vent metall, 1 secció de vent fusta. Les melodies dels temes eren molt més elaborades.
Frases curtes i incisives de pregunta i resposta – Estil riff.
Pulsació rítmica marcada en 4 temps.
Necessitat d'arranjadors per a l'orquestra.

Preguntas frecuentes

Quines són les tres característiques principals del jazz?

Segons el text, el jazz es diferencia de la música culta per la particularitat rítmica basada en síncopes, per la improvisació i per la sonoritat personal dels seus intèrprets, que intenten imitar la veu cantada.

Què és una síncope?

És una nota situada en un temps feble del compàs que s'allarga fins a un altre temps o part de temps, de manera que adquireix importància rítmica.

Quina diferència hi ha entre el jazz de Nova Orleans i el de Chicago?

A Nova Orleans la improvisació és col·lectiva, mentre que a Chicago, als anys 20, és individual, i la secció melòdica incorpora el saxofon.