Guia de Tòpics Literaris, Mètrica i Literatura Catalana
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,68 KB
Tòpics Literaris
A. Relacionats amb l'amor i el desamor
- Amor post mortem: L’amor que perdura més enllà de la mort.
- Descriptio puellae: Descripció idealitzada de la bellesa física de la dona.
- Donna angelicata: La dona vista com un ésser angelical de perfecció divina.
- Flamma amoris: L’amor entès com una flama o foc interior que crema.
- Furor amoris: La passió amorosa que arriba a embogir els amants.
- Militia amoris: L’amor vist com una batalla o contesa entre amants.
- Venatus amoris: L'amor com una cacera on el poeta és el caçador.
- Vulnus amoris: La "ferida d'amor" que provoca el sentiment de pèrdua.
B. Relacionats amb la vida i el pas del temps
- Aurea mediocritas: Elogi de la vida senzilla i quotidiana, sense excessos.
- Carpe diem: Invitació a gaudir del present perquè el temps passa ràpid.
- Collige, virgo, rosas: Exhortació a gaudir de la joventut abans no s'acabi.
- Homo viator: La vida entesa com un viatge o camí fins a la mort.
- Tempus fugit: Reflexió sobre la rapidesa amb què s'escapa el temps.
- Vanitas vanitatum: Caràcter il·lusori i banal de les coses mundanes.
- Vita flumens: La vida flueix com un riu que va a parar a la mar (la mort).
C. Relacionats amb la mort
- Memento mori: Recordatori que tots els éssers vius han de morir.
- Omnia mors aequat: La mort ens fa a tots iguals, sense importar el rang.
- Quotidie morimur: La idea que morim una mica cada dia que passa.
- Somnum, imago mortis: El son vist com una imatge o simulacre de la mort.
- Theatrum mundi: El món és un teatre on els humans som actors.
- Ubi sunt?: Pregunta per aquells que ja han mort i la fugacitat de la vida.
D. Relacionats amb la natura
- Beatus ille: Elogi de la vida plàcida i feliç en contacte amb la natura.
- Contemptus mundi: Menyspreu pel món terrenal per assolir la vida espiritual.
- Locus amoenus: Descripció d'un paratge natural idíl·lic i reposat.
La Mètrica i el Metre
El metre és el nombre de síl·labes d'un vers. Per comptar-les, cal tenir en compte els fenòmens de contacte vocàlic:
| Fenomen | Definició |
|---|---|
| Sinalefa | Unió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte (final i inici de mot). |
| Elisió | Supressió d'una de les vocals en contacte. |
| Hiat | Trencament d'una sinalefa: es pronuncien separades. |
Evolució Literària
- Romanticisme → Realisme → Naturalisme
- Exaltació del sentiment
- Racionalisme, llenguatge modern
Tipus de versos segons la llargada
- Art menor: Fins a 8 síl·labes (monosíl·lab, bisíl·lab, trisíl·lab... octosíl·lab).
- Art major: De 9 síl·labes o més (enneasíl·lab, decasíl·lab, hendecasíl·lab, dodecasíl·lab o alexandrí).
La Rima
La rima és la repetició de sons al final dels versos a partir de l'última vocal tònica.
- Assonant: Només coincideixen les vocals.
- Consonant: Coincideixen tots els sons (vocals i consonants).
- Masculina: El vers acaba en paraula aguda.
- Femenina: El vers acaba en paraula plana o esdrúixola.
Combinacions de rima
- Creuada (ABBA): Rimen el primer amb el quart i el segon amb el tercer.
- Caudada (AABB): Rimen els dos primers entre ells i els dos últims entre ells.
- Encadenada (ABAB): Rimen el primer amb el tercer i el segon amb el quart.
El Ritme i les Estrofes
Peu rítmic
- Iambe: Síl·laba àtona + síl·laba tònica.
- Troqueu: Síl·laba tònica + síl·laba àtona.
Modernisme i Noucentisme
- Modernisme: No vol l’academicisme; art rebel, lliure i agressiu.
- Noucentisme: Sí a l’academicisme; cultura ordenada i diàleg.
| Versos | Nom de l'estrofa |
|---|---|
| 2 | Apariat |
| 3 | Tercet |
| 4 | Quarteta (art menor) / Quartet (art major) |
| 5 | Quinteta (art menor) / Quintet (art major) |
| 6 | Sexteta (art menor) / Sextet (art major) |
| 8 | Octava |
| 10 | Dècima |
Autors i Obres Destacades
Poesia i Pensament
- Joan Maragall: La paraula viva (espontaneïtat), La vaca cega, Excelsior i Oda a Espanya.
- B. C. Aribau: Oda a la pàtria.
- Jacint Verdaguer: Canigó i L’Atlàntida.
Narrativa
- Raimon Casellas: Els sots feréstecs.
- Víctor Català (Caterina Albert): R-