Anàlisi de l'Obra de Maria Mercè Marçal: Temes, Estil i Influències
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,93 KB
Exposició dels Temes Principals de Maria Mercè Marçal
Els temes centrals de l'obra de Maria Mercè Marçal es fonamenten en la divisa enunciada a Cau de llunes (1977), on es proclamava tres vegades rebel: per ser dona, de classe baixa i de nació oprimida. Per aquest motiu, la seva temàtica més habitual inclou:
- El feminisme.
- L'amor, tant heterosexual com entre dones.
- La maternitat (l'embaràs i la relació mare-filla).
- La recerca de la llibertat, enfront de les normes imposades.
La seva obra s'organitza al voltant de la identitat femenina. Sí, Marçal és especialment coneguda per ser una de les veus pioneres del feminisme en la poesia catalana contemporània.
Descripció de Tres Obres Clau de Maria Mercè Marçal
1. Cau de llunes (1977)
Importància històrica: Va rebre el premi Carles Riba de poesia i va consolidar Marçal com una de les veus més innovadores de la generació dels setanta.
Temàtica i Estil: És la primera etapa, la més vital, amb un fort contacte amb la poesia popular. Aquí es perfila la seva reivindicació feminista i social.
2. Bruixa de dol (1979)
Importància històrica: La va convertir en una poeta d'èxit massiu, especialment dins dels cercles feministes.
Temàtica i Estil: Evidencia una doble influència (culta i popular). Utilitza formes cultes com el sonet, però també formes populars com la cançó.
3. La germana, l’estrangera (1985)
Importància històrica: Va tractar obertament l'amor entre dones, un tema inèdit fins aleshores en la poesia catalana.
Temàtica i Estil: Marca la segona etapa de la seva obra, caracteritzada per ser una literatura més intel·lectualitzada.
Trets de la Poètica dels Anys 70 i Ubicació de Marçal
Marçal s'emmarca en la generació poètica dels 70. Aquest període es caracteritza per:
- La recuperació de l'obra de J.V. Foix.
- La superació del realisme en favor del simbolisme i l'experimentalisme.
- La paraula poètica deixa de narrar per passar a suggerir, evocar, ser imaginativa i ambigua.
Aquesta generació, que incloïa escriptors al voltant de l'editorial Llibres de Mall (fundada per la mateixa Marçal), buscava una poesia culta que revifés el lèxic català, utilitzant formes mètriques tradicionals i reconeixent el mestratge de Joan Brossa.
Principals Influències Literàries en Maria Mercè Marçal
L'obra de Marçal mostra influències diverses:
Influència Culta
La tradició literària culta catalana, representada per J.V. Foix. El títol Bruixa de dol remet al llibre de sonets de Foix, Sol, i de dol, i Marçal utilitza la forma culta del sonet.
Influència Popular
La tradició literària popular, representada per la cançó infantil (“Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...”), així com l'ús de formes populars com la cançó, la corranda o el romanç.
Influència Simbòlica
Rep influència de Joan Brossa per l'ús d'imatges esotèriques (màgia, jocs de cartes, atzar).
Símbols de l'Univers de Feminitat a Bruixa de dol
Els principals símbols associats a la identitat femenina en aquest poemari són:
La Lluna
Representant de la feminitat en la cultura popular.
La Sal
Símbol del feminisme, representa el vitalisme i evoca la sensualitat.
La Bruixa
Representa la identitat femenina reprimida al llarg del temps.
La Mar
Símbol de la feminitat més alliberada, de la vida i de la plenitud desitjada.
La Barca
Símbol de la comunitat femenina.