Guia de Teoria Literària: Poesia, Narrativa i Teatre

Tipus de versos: blancs i lliures

3. Els versos que no rimen amb cap altre però que estan sotmesos a una regularitat mètrica, de ritme o nombre de síl·labes, reben el nom de versos blancs.

Els versos que no segueixen els patrons mètrics tradicionals però estableixen un ordre intern propi s'anomenen versos lliures.

El narrador i el punt de vista

4. El narrador pot adoptar un punt de vista extern, en el qual parla en tercera persona i està situat fora de la història, amb veu anònima. Dins dels externs, els classifiquem en:

• Narrador omniscient: quan ho sap tot dels personatges i pot anticipar esdeveniments i valorar fets.
• Narrador objectiu: quan només sap allò que veu o sent, i no fa valoracions.

També, però, hi ha un tipus de narrador que té un punt de vista intern, que parla en primera persona. Dins dels interns, els classifiquem en:

• Narrador protagonista.
• Narrador testimoni (personatge secundari).
• Narrador múltiple (quan més d'un personatge explica la història).

Els personatges i la caracterització

5. Els personatges són qui fan les accions; són éssers de ficció que han estat creats per l'autor o autora i adquireixen les seves qualitats a través de la caracterització.

Aquesta pot ser:

• Directa: quan ho explica el narrador.
• Indirecta: quan s'explica a través de la veu i les accions dels personatges.

El teatre com a gènere literari

6. El teatre és un gènere literari la finalitat del qual és la representació escènica d'uns fets reals o imaginaris, protagonitzats per actors o actrius davant d'un públic.

Característiques del teatre

• És el gènere de l'acció: el públic percep el contingut de la història a través de l'acció dels personatges.
• L'objectiu és convertir-se en espectacle. Per aconseguir-ho, utilitza un llenguatge escènic característic.
• La forma de comunicació del text dramàtic és el diàleg.
• Hi predomina la funció apel·lativa del llenguatge.

L'origen i l'evolució de la tragèdia

7. L'origen de la tragèdia es pot vincular amb el culte als morts i als herois, i a la cerimònia que se'n feia.

En uns inicis es creaven històries llegendàries protagonitzades per personatges singulars que s'havien vist abocats per la fatalitat de la mort. Avui en dia, el tema principal és la llegenda heroica (la passió contra els principis ètics o religiosos).

És fatalista, ja que els personatges són arrossegats per la passió o la fatalitat davant la catàstrofe. L'element dominant és la tragèdia, i s'hi utilitza un llenguatge culte i elevat.

Estructura i gèneres teatrals

Pot ser presentat en forma de monòleg o en forma de diàleg, en el qual poden aparèixer monòlegs en forma d'aparts. S'acostuma a estructurar en forma d'actes, quadres i escenes.

Hi ha tres gèneres teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.