Guia de gramàtica catalana: Consonants, textos i poesia

Consonants M/N

M: Davant p/b/m, excepte: enmig, generalment, tanmateix i benparlat. Davant f, excepte: mots començats per con-, en-, in-. Mots començats en circum-

N: Davant de v, excepte: tramvia, trimvirat.

Tipus de Text

Text instructiu o directiu

Text que té com a finalitat donar instruccions, consells o ordres perquè el receptor faci alguna cosa.

Característiques:

• Precisió i ordre: En primer lloc, després, a continuació, finalment.
• Informacions prèvies: Ingredients, utensilis...
• Recursos visuals: Esquemes de maquetes, diagrames...
• Característiques textuals: Ús de l'imperatiu, les perífrasis d'obligació i les formes impersonals.

Exemples: Elaboració d'un plat de cuina, indicació d'una adreça...

Polisèmia

És la disciplina que estudia els diferents significats que pot tenir un mateix mot. Ex: cistella (bàsquet, compra).

Text predictiu

Text que té com a finalitat fer previsions sobre aspectes relacionats amb el futur, poden ser orals i escrits.

Característiques:

• Es combinen amb altres tipus de text.

Característiques Textuals:

Construccions impersonals (es preveu què...) ús del futur (demà plourà...) i el condicional quan la previsió no ha de complir-se necessàriament (podria...)

Normes d'Ortografia

Evitem la repetició de paraules:

• Eliminació d'algunes de les paraules repetides.
• Canvi de la paraula per un sinònim.
• Substitució de la paraula per un pronom.

H i la L·L

H

• Aspirada: l’única que es pronuncia, en paraules manllevades d’altres llengües (Hitler) o en onomatopeies (ehem).
• Inicial: en paraules com el verb haver, harmonia...; destaquen els mots cultes formats per elements provinents del llatí o del grec (hectòmetre, hemisferi...).
• Intercalada: en paraules com ahir, aleshores...
• Final: en les interjeccions ah, eh, oh.

L·L

• Paraules que comencen per: al·l-, col·l-, gal·l-, mil·l-, sil·l-...
• Paraules que acaben en: -el·la, -il·la, -il·lar.
• Paraules cultes emparentades amb paraules que s’escriuen amb ll: capil·lar (cabell), metàl·lic (metall)...
• Altres paraules: bèl·lic, Brussel·les, cèl·lula...

L'apòstrof

el, la, de + vocal: l', d' (l'aigua, l'humà...) -Excepte: el, la, de + diftong creixent (la hiena, el ioga, de iogurt).

1. La + i/u àtones: la història, la il·lusió, la humanitat, la universitat.
2. La + nom de lletra: la Emma, la Ela.
3. La + a privativa (prefix), la anormalitat, la asimetria.
4. Els mots: la ira, la hast, la una.

L'apòstrof amb pronoms + verbs + pronoms:

1. Quan el verb comença per vocal o H, el pronom feble s'apostrofa.
2. Quan el verb acaba en vocal el pronom que va després perd la vocal.
3. El pronom la + un verb començat per: u àtones no s'apostrofen. La (pronom) + hi (pronom) no s'apostrofa. Quan es combinen 2 o més pronoms davant o darrere el verb, l'apòstrof es posa com més a la dreta possible.

Guionet:

1. Darrere pronoms febles.
2. Els nominals canclinels D-U-C.
3. Onomatopeies i repeticions.
4. Algunes paraules compostes:
   • Punts cardinals.
   • Quan la primera paraula acaba en vocal i la segona comença en r/s/x.
   • Paraules difícils d'interpretar.
   • Expressions.

L'homografia i l'homonímia:

Paraules homògrafes:

S'escriuen igual encara que no es pronunciïn igual. Tenen diferents significats.

Paraules homòfones:

Es pronuncien exactament igual, encara que tinguin significats diferents. També depèn dels dialectes.

Poesia

Mètrica

És el recompte sil·làbic fins a la darrera síl·laba tònica de cada vers.

Ritme

Igualtat total o parcial, a partir de l'última vocal tònica dels versos, pot ser: consonant (repetició de sons vocàlics i consonàntics) i assonant (repetició només de sons vocàlics).

Els versos

Versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) versos d'art major (9 o + síl·labes).

Les estrofes

Combinació d'una determinada quantitat de versos relacionats pel nombre de síl·labes i per la rima.