Guia del Sistema Financer i les Operacions Bancàries

Economía9,52 KB

1.1 El sistema financer

El sistema financer és el conjunt d’institucions, mercats, productes i entitats financeres que fan d’intermediaris entre estalviadors i inversors, canalitzant l’estalvi cap a la inversió.

  • Les institucions creen productes i fan d’intermediaris entre estalviadors i inversors.
  • L’interès és el rendiment que s’obté en prestar diners o dipositar-los als bancs, o el cost que s’ha de pagar quan es reben diners o préstecs, a banda de la quantitat prestada.
  • Els productes més freqüents són llibretes d’estalvi, obligacions, préstecs i accions, entre d’altres.
  • Finalment, els mercats són els llocs físics o virtuals on estalviadors, inversors i institucions financeres es troben per tal d'intercanviar productes i adequar els productes d’estalvi i d’inversió a les necessitats de cada agent econòmic.

1.2 Els diners

Els diners són el producte financer més líquid; és a dir, són aquell instrument que es pot convertir directament en béns i serveis als mercats de béns reals.

1. Història dels diners

Les fases de la història dels diners són:

  • Bescanvi: Podem parlar que en la història de la humanitat hi ha hagut grans revolucions o canvis sobtats en la manera de viure de les comunitats humanes.
  • Diner mercaderia: Davant de les dificultats del bescanvi i abans de l’aparició dels diners, es van començar a utilitzar algunes mercaderies que realitzaven aquestes funcions d’intercanvi i que, en certa mesura, ja eren diners, ja que complien les seves principals característiques.
  • Monedes metàl·liques: Les monedes són peces metàl·liques, encunyades pels estats o agents semblants, on quedava reflectida la quantitat de metall que contenia, que era el que en determinava el valor.
  • Bitllets bancaris: El desenvolupament del comerç, juntament amb les dificultats de transportar grans quantitats de monedes.
  • Diner bancari: A partir de llavors, ens trobem amb el paper moneda o bitllets bancaris, que comencen a ser acceptats com a mitjà de pagament. La pesseta neix el 19 d’octubre de 1868, per decret del Govern provisional format després de caure destronada Isabel II com a unitat monetària.

En l’actualitat, l’oferta de diners, o els diners que estan a disposició d’aquell qui els necessiti, està composta per:

  • Els diners existents a disposició del públic.
  • El que existeix als dipòsits en les institucions financeres.

2. Funcions dels diners

Les quatre funcions bàsiques dels diners, o de qualsevol producte que es faci servir com a diners, són:

  • Instrument de canvi: Els diners són el mitjà de canvi generalment acceptat per la societat en la compravenda de mercaderies i serveis.
  • Mitjà de pagament: Els diners són uns instruments acceptats per tots per al pagament de les compres i els deutes.
  • Mesura de valor: En l’economia de mercat i en les anàlisis econòmiques d’empreses i governs, el valor de tots els béns està expressat en unitats monetàries o diners.
  • Reserva de valor: Els diners són una forma de mantenir la riquesa fins al moment d’efectuar compres de béns i serveis.

1.3 Sistema financer espanyol

Els seus objectius bàsics són:

  1. Captar recursos financers: Capta recursos sobrants en les economies domèstiques i empreses, assegurant-los un interès pels seus dipòsits i una seguretat de reemborsament, així com la prestació de serveis com ara cobraments i pagaments de rebuts, nòmines, canvi de divises i moneda.
  2. Satisfer les necessitats financeres dels inversors: Presta diners als inversors exigint uns interessos pels diners prestats i unes garanties suficients de solvència per poder respondre als estalviadors i les despeses pròpies del negoci bancari.

Funcions del mercat financer

  • Posar en contacte els estalviadors amb els inversors creant instruments financers o productes financers que s’adeqüin a les diferents necessitats.
  • Fixar els preus dels actius o productes financers.
  • Facilitar la venda de productes financers quan aquells que els posseeixen necessiten fer-los líquids.
  • Reduir els costos de posar d’acord els estalviadors i inversors.

Classes de mercats

  • Mercats primaris: Són els mercats en els quals es creen i es venen productes financers per captar recursos dels estalviadors.
  • Mercats secundaris: És aquell mercat en el qual s’intercanvien actius o productes financers ja creats amb anterioritat al mercat primari. Serveix per fer líquid qualsevol producte comprat al mercat primari o secundari.

Motius de la reestructuració del sistema

El primer és la crisi produïda per la bombolla immobiliària, que va portar a una sobrevaloració dels actius de caixes i bancs, fet que els va portar a situacions de falta de liquiditat. El segon motiu, en part conseqüència del primer, ha estat el canvi en la legislació, que ha fet que les entitats financeres estiguin obligades a ampliar capital per dotar reserves per possibles baixades de valor dels seus actius.

1. Entitats amb funcions de control

Són entitats la funció de les quals és vetllar pel bon funcionament i la transparència dels mercats financers i d’aquelles entitats que en participen.

  • Banc Central Europeu / Banc d’Espanya: El Banc Central Europeu, des que existeix la Unió Monetària (1998).
  • Govern: És el designat per definir la política fiscal de l’estat i fixa la normativa de funcionament bàsica de tot el sistema financer.
  • Ministeri d’Economia i Hisenda: Són els responsables més concrets del govern dins de l’àrea econòmica i financera.
  • Comunitats Autònomes: Actuen com a reguladors i controladors de caixes d’estalvi dins de la seva zona d’influència.
  • Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): És la responsable de controlar tot el mercat de valors (borses) i les empreses que hi participen.
  • Direcció General d’Assegurances: Regula les empreses que es dediquen a l’activitat asseguradora i les gestores de fons de pensions.

2. Entitats financeres bancàries

Són les institucions més importants del sistema financer espanyol i relacionen demandants de crèdit amb estalviadors, oferint diferents productes que s’adaptin a cada necessitat.

  • Banca privada: Està composta per institucions privades dedicades al negoci bancari.
  • Caixes d’estalvi: Són institucions sense ànim de lucre, amb funcions semblants als bancs, però que reinverteixen els beneficis en obres socials.
  • Cooperatives de crèdit: Són cooperatives que es dediquen al negoci bancari, però centrades en els negocis dels seus socis.

3. Entitats financeres d’intermediació bancària

  • Institucions i agències d’inversió col·lectiva: Es dediquen a la negociació de títols de borsa.
  • Agències de valors: Són empreses que poden actuar en borsa, ja sigui en nom propi o per compte de tercers.

4. Asseguradores

Són el conjunt d’empreses (sempre SA) que, a canvi d’una prima per part de l’assegurat, es comprometen a lliurar una indemnització en cas que succeís un sinistre.

5. Entitats de finançament no bancàries

: Leasing: La seva finalitat es el finançament de béns d’equip gràcies a un contracte d’arrendament financer.Factoring: Son empreses que s’encarreguen de gestionar el cobrament dels drets de cobrament dels seus clients front a terceres persones a canvi d’una quota.  1.5 CAIXES D'ESTALVI institucions financeres sense ánim de lucre, d'interès públic pero de naturalesa privada i amb carácter benèfic social. BANCA PRIVADA constituïda per totes aquelles institucions que amb ànim de lucre es dediquen al negoci bancari sota la forma de SA. 1.6. OPERACIONS FINANCERES bé econòmic es aquell que pot tenir una valoració o equivalència en diners ja que es relativament escàs operació financera aquella que realitzen les institucions financeres als mercats financer, intercanvi de disponibilitats en diferents moments del temps elements de operació fiancera origen de l'operació, final de l'operació, durada,, creditor, deutor, prestació i contraprestació equilibri de operació financera la llei fiancera pot ser: règim financer d'interés simple o d'interés compost classificació de les operacions financeres segons la certesa de la quantia i el venciment (operacions certes o aleatories) segons la durada de l'operació (a c/t o a ll/t) segons els components de l'operació (fianceres simples o compostes)

Descargar

PDF Word HTML