Guia Completa sobre Sons i Varietats Dialectals en Llengua Catalana

Sonors: b, d, s, v, z, ʒ, dz + vocals

Sords: p, t, k, f, s, ʃ, ts

Mode art: Oclusius (p, b, t, d, k, g), Fricatius (f, s, z, ʃ, ʒ, v), Africats (ts, dz, dʒ, tʃ), Laterals (l, ʎ), Vibrants (r, ɾ), Nasals (m, n, ɲ)

Punt art: Bilabials (p, b, m), Labiodentals (f, v), Dentals (t, d), Alveolars (s, z, n, l, r, ɾ), Paletals (ʃ, ʒ, ɲ, ʎ, tʃ, dʒ), Velars (k, g, ŋ)

Contacte consonàntic: ensordiment (sonor a sord), sonorització (sord a sonor), assimilació (s'assembla al so següent, geminació po(bb)le), sensibilització (r, b i t finals pronunciades → aquest)

VARIETAT DIALECTAL → natural: històrica, geogràfica i social, cultural: funcional (registre)

GEOGRÀFICA: Dialecte: propi d’una zona, Dialecte comaratiu: del lloc, Dialecte consecutiu: en altres territoris per expansió, Dialecte de transició: dues zones dialectals, Idiolecte: manera particular de parlar, Subdialecte: subdivisió dins l’dialecte principal

LINGÜÍSTICA: Rossellonès: o > u (surs), meua, teua, seua, ho sé però = no huse, el sang → la sang

Balear: mar > ma, e, sa/ses, jo cant, al·lots, moix, bes

Alguerès: b llibre, l’ et l’han → l’han, l’èt, moldeu, italianismes (sècol)

Central (nostre)

Nord-Occidental: o > au (cantar > cantaré), moixet, padrí (avi)

Valencià: f final pronunciada, i no pronuncien en verb, cante > canto, no confide durant norma, arcaïsmes (pedagog → predagog)

AVANTGUARDISME → moviments artístics que trenquen amb la tradició

1a (1916-24): influïda pel cubisme i futurisme (Papasseit)

2a (1925-39): surrealisme

Cubisme → cal·ligrama, formes geomètriques, versos lliures, sense puntuació

Futurisme → modernitat, màquina, velocitat, cal·ligrama, inèrcia, odi

Surrealisme → món dels somnis, subconscient

PAPASSEIT: treballa al port (de nit en port BCN) a (la llibreta), es va formar sol, escriu contra la injustícia (temps real), poesia futurista (P. Maragall) → romàntica

NOUCENTISME: renovar Catalunya i integrar-la a Europa. Inici: publicació Fruits saborosos. Fi: Cop d’estat de Primo de Rivera, marxa Eugeni d’Ors

ESTÈTICA → no pas sobre sentiments, Ironia, Claredat, Classicisme → perfeccionisme, Mediterraneisme, Arbitrarisme → realitat abstracta, Imperialisme (hegemonitzar cultura políticament)

SÒBRIA i objectiva, culta, cerca proporció, CIUTAT és referent

AUTORS: Eugeni d’Ors (Xènius) → NOUCENTISME, Carles Riba → post-simbolisme, Jaume Bofill

Al·literació: Repetició de sons.
Anàfora: Repetició al començament del vers.
Epífora: Repetició al final del vers.
Asíndeton: Absència de conjuncions.
Polisíndeton: Excés de conjuncions.
Enumeració: Llista d’elements seguits.
Hipèrbaton: Alteració de l’ordre habitual de les paraules.
Hipèrbole: Exageració.
Ironia: Dir el contrari del que es vol expressar.
Antítesi: Contraposició d’idees.
Paradoxa: Contradicció que amaga una veritat.
Oxímoron: Dues paraules oposades juntes (gel ardent).
Metàfora: Comparació implícita (les perles de la seva boca = dents).
Metonímia: Substitució d’una paraula per una altra amb relació real (vaig llegir Cervantes = la seva obra).
Paranomàsia: Paraules semblants en so (cant i encant).
Personificació: Atribució de qualitats humanes a coses o animals.
Apòstrofe: Adreçar-se a una cosa no humana com si ho fos.

Amor post mortem: L’amor vertader dura fins i tot després de la mort.
Aurea mediocritas: Viure amb equilibri, evitant els excessos.
Beatus ille: Felicitat en una vida senzilla i allunyada del món.
Carpe diem: Aprofita el moment, especialment la joventut.
Donna angelicata: Dona idealitzada, bella i gairebé divina.
Homo viator: L’ésser humà com a viatger de la vida.
Locus amoenus: Lloc perfecte a la natura, ideal i harmoniós.
Omnia mors aequat: La mort ens iguala a tots, sigui qui siguem.
Quotidie morimur: Cada dia que passa, morim una mica més.
Tempus fugit: El temps passa molt de pressa; la vida és breu.
Theatrum mundi: El món és com un teatre i tots hi actuem.
Ubi sunt: On són els que ja no hi són? Nostàlgia pel passat.
Vanitas vanitatum: Tot és vanitat; l’ambició humana és buida.
Venatus amoris: L’amor vist com una cacera; la persona estimada és la presa.
Vita flumen: La vida és com un riu que flueix cap a la mort.