Ecosistemes: Medi Aquàtic, Terrestre i Dinàmiques

La vida en el medi aquàtic

En ser una gran massa d’aigua, no presenta gaires adaptacions:

• L’aigua: Conserva la calor que absorbeix del Sol amb més eficàcia que l’aire o la terra. A l’aigua, les oscil·lacions de temperatura són petites i graduals.
• Densitat de l’aigua: És més gran que la de l’aire, fet que permet que molts éssers vius se sostinguin sense necessitat de tenir parts dures i rígides, com les plantes.
• Distribució de la llum: No és uniforme; trobem els organismes fotosintètics només a les zones menys profundes i menys tèrboles.
• Nutrients: Gran part es troben dissolts; per tant, molts animals com les anemones viuen fixats al substrat i no necessiten desplaçar-se.
• Envoltats d’aigua: No necessiten desenvolupar mecanismes per evitar la dessecació. Els nudibranquis, de pell nua, abunden en el medi aquàtic.

La vida en el medi terrestre

A la superfície dels continents:

• Oscil·lacions de temperatura: L’aire i la terra s’escalfen i es refreden amb més rapidesa que l’aigua. Això provoca grans diferències de temperatura entre el dia i la nit i entre les diferents estacions. Algunes plantes s’adapten i alguns animals migren.
• Escassetat d’aigua: Els éssers vius que habiten en el medi terrestre presenten estructures per captar l’aigua i evitar la dessecació. Les plantes tenen arrels per absorbir-la i els animals tenen una capa impermeable (pell, plomes, escates…).
• Densitat de l’aire baixa: Els éssers vius desenvolupen estructures rígides per sostenir-se. Les plantes tenen la tija i els animals, l’exoesquelet.

Lleis biològiques

• Llei d’Allen: Els animals que viuen en continents freds presenten extremitats més petites, i viceversa.
• Llei de Bergmann: Els individus de zones fredes són més grans que els de les zones càlides.

Nivells tròfics

Els éssers vius obtenen matèria i energia del medi mitjançant la funció de nutrició. Es classifiquen en:

1. Productors: Organismes autòtrofs, capaços de generar matèria orgànica a partir de l’energia solar i matèria inorgànica (plantes i organismes fotosintètics).
2. Consumidors: Organismes heteròtrofs que s’alimenten d’altres éssers vius:
   • Primaris: S’alimenten d’organismes productors (herbívors).
   • Secundaris: Carnívors que s’alimenten d’altres consumidors.
   • Omnívors: S’alimenten tant de productors com de consumidors.
3. Descomponedors: Organismes que s’encarreguen de transformar en matèria inorgànica les restes de plantes i animals morts (bacteris, fongs).

Biomassa i producció

Són dos paràmetres relacionats amb l’energia i la matèria en els ecosistemes:

• Biomassa: Quantitat total de matèria orgànica d’un nivell tròfic o d’un ecosistema. Es mesura en grams o kg de matèria orgànica per metre quadrat. Inclou matèria viva i fòssil (carbó, petroli, gas).
• Producció: Augment de la quantitat de biomassa de l’ecosistema per unitat de temps. Es mesura en grams o kg per metre quadrat i any.
• Producció primària: Augment de biomassa per unitat de temps a causa de la síntesi de nova matèria orgànica per part dels autòtrofs (depèn de la fotosíntesi).

Les successions

La successió és l’ocupació d’un medi per part d’espècies que abans no s’hi trobaven, originant un ecosistema més complex i amb més varietat d’espècies:

• Successió primària: S’inicia sobre un terreny sense vegetació (ex: una roca).
• Successió secundària: S’inicia sobre un sòl que ja estava poblat (ex: camp de conreu, bosc cremat).

Estratègies de la r i la k

• Estratègues de la r: Espècies que resisteixen condicions adverses (escassetat d’aigua, sòls pobres). Tenen una mortalitat elevada, vida curta i molta descendència (ex: molses, plantes herbàcies).
• Estratègues de la k: Espècies que necessiten condicions favorables. Tenen una vida més llarga i pocs descendents, ja que la mortalitat és baixa (ex: la major part dels arbres).