Guia Completa: Règim Verbal, Preposicions i Dubtes Gramaticals Catalans
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 13,43 KB
Canvi i caiguda de les preposicions febles
Hi ha un nombre considerable de verbs que regeixen una preposició feble determinada a l'hora d'introduir el complement. És a dir, sense aquest complement el significat de la frase resta incomplet. Aquests complements, recorda-ho, se'n diuen complements de règim verbal, complements preposicionals o complements preposicionals regits. Són aquells que t'atabalen una mica, oi? Fixa’t en el quadre següent:a) Regeixen la preposició a: acostumar-se a,contribuir a: S'han acostumat al fred, Han de contribuir a les despeses b) Regeixen la preposició de: assabentar-se de,parlar de: M'he assabentat de la teva malaltia. Parlava de la crisi econòmica. C) Regeixen la preposició en: exercitar-se en,pensar en:S'exercitava en el maneig de les armes, Ara mateix pensava en vosaltres. D) Regeixen la preposició amb: estar d'acord amb,amenaçar amb:No puc estar d'acord amb tu, L'amenaçava amb l'expulsió Ara cal que t'hi fixis bé, perquè aquesta és la recepta per utilitzar correctament les preposicions en el cas que hi vagin. 1. Quan el nucli del SP és un nom o un pronom utilitzem la preposició que regeix el verb. 2. Quan el complement és un infinitiu o una oració subordinada introduïda per la conjunció que, caldrà canviar la preposició regida o suprimir-la tenint en compte l'esquema següent: - davant d'infinitiu: a / de - davant d'oració subordinada: la suprimim Exemples: -Contribueix a l’obra adesfer el malentès. Øque s’analitzi el fet. -S'oblidaren de l’horari de canviar la tovallola. Ø que allò no era legal. -S'en tossudeixen tot això. Aguanyar sigui com sigui. Øque no hi vol anar de cap manera. També hi ha un nombre considerable de preposicions compostes o de locucions que perden la forma àtona final quan es troben davant la conjunció que. Per exemple:
Hi ha un nombre considerable de verbs que regeixen una preposició feble determinada a l'hora d'introduir el complement. És a dir, sense aquest complement el significat de la frase resta incomplet. Aquests complements, recorda-ho, se'n diuen complements de règim verbal, complements preposicionals o complements preposicionals regits. Són aquells que t'atabalen una mica, oi? Fixa’t en el quadre següent:a) Regeixen la preposició a: acostumar-se a,contribuir a: S'han acostumat al fred, Han de contribuir a les despeses b) Regeixen la preposició de: assabentar-se de,parlar de: M'he assabentat de la teva malaltia. Parlava de la crisi econòmica. C) Regeixen la preposició en: exercitar-se en,pensar en:S'exercitava en el maneig de les armes, Ara mateix pensava en vosaltres. D) Regeixen la preposició amb: estar d'acord amb,amenaçar amb:No puc estar d'acord amb tu, L'amenaçava amb l'expulsió Ara cal que t'hi fixis bé, perquè aquesta és la recepta per utilitzar correctament les preposicions en el cas que hi vagin. 1. Quan el nucli del SP és un nom o un pronom utilitzem la preposició que regeix el verb. 2. Quan el complement és un infinitiu o una oració subordinada introduïda per la conjunció que, caldrà canviar la preposició regida o suprimir-la tenint en compte l'esquema següent: - davant d'infinitiu: a / de - davant d'oració subordinada: la suprimim Exemples: -Contribueix a l’obra adesfer el malentès. Øque s’analitzi el fet. -S'oblidaren de l’horari de canviar la tovallola. Ø que allò no era legal. -S'en tossudeixen tot això. Aguanyar sigui com sigui. Øque no hi vol anar de cap manera. També hi ha un nombre considerable de preposicions compostes o de locucions que perden la forma àtona final quan es troben davant la conjunció que. Per exemple:
L'esperarem fins a les Déu. FinsØque vingui, No ho ha fet per por de rebre. Per porØque no l'empresonin.
Ús de Com i Com a
| Introduiex | significat | |
| Una comparació | Igual que, de la mateixa manera... | Com |
| Un SN explicatiu | En qualitat de, en quant es... | Com a |
Exemples: a) La Roser, com el secretari de l'empresa, va haver d'anar a declarar.B) La Roser, com a secretària de l'empresa, va haver d'anar a declarar. Ús de per i per a
En el llenguatge parlat d'una bona part del domini lingüístic no s’usa quasi mai la preposició composta per a, sinó que sempre se sol dir per. Però en el llenguatge escrit convé diferenciar l'ús d'ambdues preposicions. Fixa’t en els següents esquemes: a) Davant un SN utilitzarem:
En el llenguatge parlat d'una bona part del domini lingüístic no s’usa quasi mai la preposició composta per a, sinó que sempre se sol dir per. Però en el llenguatge escrit convé diferenciar l'ús d'ambdues preposicions. Fixa’t en els següents esquemes: a) Davant un SN utilitzarem:
| Si expressa destinació | Si te altres valors (lloc, temps, causa…) |
| PER A | PER |
| Ho hem portat per a ell. Era per al seu cunyat | L’agafà pels cabells. Passejàvem pel carrer. |
b) Davant d’un infinitiu, podem usar:
El CD sol anar darrere el verb sense cap preposició fins i tot quan es tracta de persones: Demà he de veure la Neus. Però en alguns casos, el CD pot anar introduït per la preposició a. Per exemple 1.- Quan el CD és un pronom personal fort : Us miraven a vosaltres 2.- Quan el CD és algun d'aquests pronoms:
Tothom, tots (només si es refereix a persones), qui i el/la qual: Saludaven a tothom3.- Quan el CD es pot confondre amb el subjecte: Al director, haurà d'anar a veure el teu fill.
És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre.
Fill de la Sofia i l'Eladi. És l'únic que té accés als objectes personals de la Teresa. Mor ofegat a l'estany del jardí de la torre.
Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Hi haurà una estreta relació amb la seva filla Sofia.
En tots els casos, la preposició simple per:Estudia per conèixer millor les coses.Vaig anar a Puigcerdà per veure com estava. |
Quan expressem el servei o l’ús d’una cosa, és a dir, la seva destinació, i volem remarcar que no depèn d’una acció intencionada, aleshores es recomana usar la preposició per a:És un bon remei per a curar les angines.La politja serveix per a canviar el sentit d’una força. |
| Si l’infinitiu té valor causal, haurem d’usar obligatòriament la forma de l’infinitiu passat, i anirà introduït per la preposició per: Li van posar una multa per haver aparcat malament. |
c) Davant la conjunció que, mai no podrem escriure les preposicions per o per a, sinó que:
Per, per a + que→ sempre esdevenen perquè:Ha vingut perquè li ensenyis com funciona la màquina. El telescopi serveix per a mirar els astres. El telescopi serveix perquè miris els astres.Ha vingut per veure el funcionament de la màquina. |
Cal anar alerta, però, a no confondre la conjunció que amb el pronom què (pronom interrogatiu o relatiu) ja que el pronom sí que accepta davant amb dues preposicions: Per què no vas venir a la festa? Per a què serveix el telescopi? Fixa’t bé en el valor d’aquestes paraules:
| CATEGORIA | SIGNIFICAT | |
| Perquè | Conjunció causal / final | Per aquesta causa, Amb aquesta finalitat |
| Per què | Preposició + interrogatiu | Per quin motiu o causa |
| Per a què | Preposició + interrogatiu | Per a quina cosa Amb quin objecte |
Observa que el grup per a què s’usa per a preguntar la destinació o el servei d’una cosa; per això, molt sovint va davant dels verbs servir, usar-se o d’altres de valor impersonal o reflexiu i de significat semblant.
La preposició i el CD
El CD sol anar darrere el verb sense cap preposició fins i tot quan es tracta de persones: Demà he de veure la Neus. Però en alguns casos, el CD pot anar introduït per la preposició a. Per exemple 1.- Quan el CD és un pronom personal fort : Us miraven a vosaltres 2.- Quan el CD és algun d'aquests pronoms:
Tothom, tots (només si es refereix a persones), qui i el/la qual: Saludaven a tothom3.- Quan el CD es pot confondre amb el subjecte: Al director, haurà d'anar a veure el teu fill.
La preposicióde davant l'adjectiu
L'adjectiu ha d'anar introduït per la preposició de en aquests casos: 1.- Quan es refereix a un nom representat pel pronom en: Sempre en volia de més petits. 2.- Quan l'adjectiu és quantificat o indefinit i es refereix a un nom sobre entès: Tenia un camp sembrat i un altre de llaurat. La preposició en davant l'infinitiu Anteposem la preposicióen davant l'infinitiu quan aquest té un valor temporal, mai en cap altra ocasió: En arribar als vint anys, entren en quinta. Es van alçar tots els alumnes en entrar la professora.Amadeu Riera
És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre.
Armanda:
És la cuinera dels Valldaura que té un estret lligam amb la família i té una relació amb l'Eladi, el qual li va regalar unes arracades. Descobreix alguns secrets de la família.Bàrbara:
És una violinista que coneix Salvador Valldaura a Viena. No suporta els miralls i li agrada molt el color violeta, per això en Salvador li regala unes violetes amb les que es suïcida tirant-se a un canal.Eladi
Botiguer casat amb la Sofia per interessos econòmics. Té una filla d'una altra relació amb la Pilar Segura.Eulàlia
Esposa de Rafael Berguedà i amiga de la Teresa. El seu marit mor assassinat sortint de la fàbrica i ella s'ajunta amb el seu cunyat, en Quim.Jaume:Fill de la Sofia i l'Eladi. És l'únic que té accés als objectes personals de la Teresa. Mor ofegat a l'estany del jardí de la torre.
Jesús Masdéu
Fill de la Teresa i del fanaler Miquel. Treballa de pintor i viu força malament. A la guerra entra com a milicià a la torre dels Valldaura i mor al front.Joaquim Berguedà
Amic d'en Salvador és qui li present ala violinista vienesa.Quan en Rafael mor assassinat, s'emporta l'Eulàlia a París i acaben junts.María:
Filla de l'Eladi i la Pilar és adoptada per aquesta. Quan sap que és germana del seu propi marit decideix suïcidar-se llançant-se damunt del llorer.Marina Riera
Germana del notari Riera que té una filla a la que li posarà el mateix nom que ella.Miquel Masdéu:
El xicot fanaler de la Teresa, de joventut. Tindran un fill, el Jesús Masdéu.Nicolau Rovira
El primer marit de la Teresa. Gràcies a ell, ella puja de nivell social ja que posseeix una gran fortuna. Regala una joia a la Teresa i aquesta la revèn per ajudar el fill de la relació amb el fanaler.Pilar Segura
Cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i té una filla amb ell, la María. Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel.Rafael Berguedà
Marit de l'Eulàlia i germà d'en Quim. Mor assassinat pels obrers de la seva fàbrica.Ramón
Fill gran de la Sofia. El seu pare li revela que és germà de la María i aquesta es suïcida. Té una malaltia força estranya que li fa venir vertigen a l'aigua.Rosa
La institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les que és sotmesa per la María i el RamónSalvador Valldaura:Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Hi haurà una estreta relació amb la seva filla Sofia.