La sardana

La sardana: descriu el moviment de la dansa i amb aixo te una intencio patriotica. Utilitza metafores perque fa que la dansa tingui voluntad. Compara els fadrins amb guerrers. Es una dansa americana, d’unio d’un poble.El cant de la senyera: Destaca el patriotismo, la llibertat de mirar amb els ulls al cel i és de carácter vitalista que invita a l’unió dels catalans a la lluita i a la identificacio amb el poble.Cant dels joves: És un poema vitalista de Cant de la Juventud, vida, força i a la renovacio deldia. Compara els joves amb els ocells. Té l’espiracio a una nova patria i una definicio de Catalunya.Cant de maig cant d’alegria: de caràrter vitalista. El mes de maig renovacio i representa el cicle de la primavera.Mare de Dèu de Montserrat: encara que estigui deslligat té contacte amb la historia de Joan Gant ja que apareixen en la mateixa historia.La canço de Sant Ramón: en aquest poema trobem una profunda religiositat del poeta i l’importancia de Catalunya.En la mort d’un jove: es la mort d’un jove a la guerra, pero el sant esperit ho va  perque el seu vitalismo es transforma en vent.El reis: va enfocda per a tothom, pels desitjos i riqueses Sol, solet…: va referencia a la seva vidaDimecres de vendre: que no fagi cas alque diu el faire.Fa referencia a la mort. Vitalismo, juventud, valors del modernismo Lo diu en el dijous sant: el dijous sant es el dia que es celebra l’eucaristia, el dia de l’ultum sopar. Es l’impacte de la celebracio religiosa, podem veure vitalismo. El poeta diu de que aquesta vida es continiutat de l’altre.L’aufabrega: l’aufabrega és una herba aromàtica. Barreja el dia i la nit, en el poema es narra el procés de la nit, la nit de san Joan. És una canço popular, amb versos breus, composicio de carácter popular amb una tematica qe porta de la natura.A muntanya: és un fet viscut de contemplacio, un fenomen natural la tempesta. Veu el fenomen des de una muntanya i compara la muntanya amb el balco d’una muralla.Despres de la tempesta: La gent surt al carrer despres de la tempesta.despres de la tempesta torna la vida. Renovació, força, toto torna a començar de zero. Tamb es fa emfasi al roces del pas del temps.La nit de la purisima: devocio per el dia de la purisima, sentit religios.L’anima de les flors: parla del misteri de la vitalitat. Fa ua observacio a les flors, i diu que son una maravella de la natura i sent molta emocio al observar les flors, Tot  el poema es una personificacio.A dona hermosa: contemplar a una dona elfa sentir petit. Parla de la feminitat  en general, i de la seva belleza. Quan l’imatge ja no hi es, li queda l’estela de la seva hermosura, la recorda. Es un homenatge a la feminitat com a belleza.L’esposa parla: quan el pensament se li va ella el segueis, és l’empenta de  l’home. Encara que ell passi d’ella, ella el seguéix,

Els Adeus escrit el 1996 retrata elmoment de la partida d’un vaixell i la gent s’acomiada posteriorment sassenta en el personatge de Caim que opta per la solucio cruenta i bellica sense fer cas a la seva dona. Estructura: 1era part partida a la guerra de Cuba i perdua de colonies, cobertes massa carregades (v4) massa onades (V6) 2na part gest de comiat i es produeixen els primers comiats, l’adeu 1er es Caim que parti havent fent la mort (mata al seu germa fill d’adam i eva representa aquell que opta solucio cruenta i belica) (vv9-1) la muller justament el contrari solucio pacifica i desaconsellen solucio belica.(v13) advetencia que es vana (v15) Oda a Espanta Escrit el 1896 el poeta es dirigeix a Espanta com a catala, no coma Espanyol, perque diu que aquests darrers san complagut en exces, desde sempre, en el carácter fatalista dels esdeveniments a la fi llença un crit d’eserança per espanta. Estructura: La veu de maragall en este poema es la del jo mes intim, estem davant d’un discurs singular i  bon punt atrevit, pel tema que tracta i de (vv 1-2) Maragall es presenta coma fill d’espanya a qui s’adreça pero deixa ben clar que no parlara altre llengua que la seva (vv3-4) El concepta d’espanya es un altre, mes obert participatiu i que pugui rebre sugeriments i colaboracions desde totes bandes(vv5-6) la segona part del poema critica certs aspectos d’espanya de la restauracio que ell veu com a negatius, en primer lloc la complaença excesiva en el recor de les glories pasadse. (vv7-8) parla del peculiar concepte que els espanyols tenen de l’honor (vv 17-18) en tercer lloc la tendencia desmesurada al fatalismo (vv10-11) en quart lloc la referencia perdua de darrerres colonies (vv23-30) a la fi el poeta invca de nou espanta i exhorta a adonarse del que li ha estat passant (31-32)On ets espanya¿? (vv33-42) aquesta part recull la imatge del plor la canalitza vers un vessant possitiu(v34) la segona part posa en dubte el que acaba de afirmar (vv35-37)Maragall a presentat un solid programa destinat a intentar la salvacio duna españa que es troba en momnts dificils hi hoha fet amb contundencia i resolucio el mes interesant del poema es el contrast que s’estableix a les dues darreres estrofes. La penultima esposa una esperanza de salvacio l’última la posa en duote pel temos que te el poeta a no ser atés.