Guia Completa de Malalties Digestives i Trastorns Metabòlics

Femta: Anàlisi i Valoracions

La femta és el conjunt de productes de rebuig que s'excreten per l'anus i són el producte final de la digestió.

Valoracions de la Femta

• Variacions en el nombre de deposicions.
• Variacions en la quantitat.
• Variacions en la consistència.

Tipus de Femta i Alertes

• Molt groga: Alerta si és d'un nen (molta pudor); en adults, pot indicar bilirubina.
• Blanca: Acòlia.
• Melena: Femta que conté sang, negra i lluent.
• Rectorràgia: Femta barrejada amb sang, on la sang és visible.
• Esteatorrea: Femta barrejada amb greixos, d'aspecte viscós.

Restrenyiment: Causes, Prevenció i Tractament

Definim restrenyiment quan el nombre de deposicions és inferior a tres vegades per setmana.

Causes del Restrenyiment

• Mala alimentació.
• Alteració de la flora intestinal.
• Ingesta insuficient d'aigua.
• Problemes de peristaltisme intestinal per l'edat o patologies, etc.

Prevenció del Restrenyiment

• No fumar.
• No beure alcohol.

Aliments Recomanats

• Fibra.
• Llet semidesnatada.
• Oli d'oliva, etc.

Aliments Prohibits

• Embotits.

Aliments amb Restriccions

• Llet sencera.
• Carxofes.

Fàrmacs per al Restrenyiment

• Augmentadors de la massa fecal: Arriben a l'intestí, s'inflen (fibres).
• Lubricants: Supositoris de parafina, lubriquen la femta.
• Laxants osmòtics: Regulen l'aigua intestinal.
• Estimulants per contacte: S'utilitzen per a preparacions pre-intervenció.

Diarrea: Definició, Tipus i Gestió

Definició de Diarrea

Definim diarrea quan el nombre de defecacions és molt alt i amb un alt contingut d'aigua (60-85%).

Tipus de Diarrea

• Aguda: Dura 15-20 dies, normalment d'origen víric.
• Crònica: Episodis constants que duren més de 8 mesos, amb problemes de deshidratació i dificultat per dur una vida normal.

Símptomes de la Diarrea

• Necessitat d'evacuació immediata.
• Femta molt tova i amb contingut líquid.
• Mal de cap.

Causes de la Diarrea

• Malalties: Gastroenteritis, Síndrome de l'Intestí Irritable, SIDA.
• Intoxicació alimentària.
• Medicaments.
• Alcohol i tabac.

Prevenció de la Diarrea

• Neteja de mans.
• Alimentació saludable.
• Aigua embotellada.

Tractament de la Diarrea

• Hidratació i dieta.
• Si prové d'altres països o si hi ha risc de deshidratació, dieta astringent (poma, plàtan, pera).

Gastritis: Inflamació de l'Estómac

La gastritis és una inflamació de l'estómac que afecta totes les edats, preferentment més homes que dones. És més típica en gent gran que ha estat prenent antiinflamatoris durant molt de temps.

Símptomes de la Gastritis

• Dolor abdominal.
• Flatulències.
• Ansietat.

Causes de la Gastritis

• Presa excessiva de fàrmacs antiinflamatoris.
• Helicobacter Pylori: És un bacteri que molts tenim a l'estómac. Pot actuar i danyar la mucosa interior de l'estómac.
• Alimentació inadequada.

Úlceres Bucals: Lesions a la Boca

Són lesions a la mucosa bucal en forma de petites úlceres de color groc o blanc, envoltades d'un anell vermell. Són doloroses, no infeccioses, es presenten a qualsevol edat (més freqüent en dones) i normalment duren de 7 a 20 dies, podent reaparèixer.

Símptomes de les Úlceres Bucals

• Dolor.
• Picor.
• Molèstia.

Causes de les Úlceres Bucals

• Lesions bucals: Causades per mala higiene, bràquets, càncer de llengua, tabac, operacions de cirurgia.

Tractament de les Úlceres Bucals

• Aftersone.
• Fàrmacs.
• Higiene bucal adequada.
• Si passen 20 dies i no desapareix, podria ser un càncer.

Vòmits / Èmesi: Expulsió del Contingut Gàstric

Expulsió voluntària o involuntària del contingut de l'estómac.

Símptomes dels Vòmits

• Malestar.
• Estómac pesat.
• Mal de cap.
• Mareig.
• Mal de panxa.
• Sequedat de llavis.
• Suor freda.

Causes dels Vòmits

• Intoxicació alimentària.
• Gastritis.
• Gastroenteritis.
• Fàrmacs.
• Intoxicació per tòxics.

Tractament dels Vòmits

• Dieta tova i dieta astringent.
• Beure molta aigua.

Aerofàgia: Gasos a l'Aparell Digestiu

És la presència de gasos a l'aparell digestiu. Aquests s'introdueixen en menjar o per problemes digestius. L'aerofàgia és la principal causa de les flatulències o del meteorisme intestinal. Pot ser a l'estómac o als intestins.

Símptomes de l'Aerofàgia

• Panxa inflada.
• Somnolència.
• Punxades a l'estómac i als intestins.
• Tots aquests símptomes desapareixen en expulsar els gasos.

Causes de l'Aerofàgia

• Menjar ràpid.
• Parlar mentre es menja.
• Aliments inadequats.
• Mastegar xiclets.
• Begudes amb gas.
• Menjars amb excés de fibra.
• Ús d'antibiòtics.
• Malalties (cròniques, gastritis, etc.).

Tractament de l'Aerofàgia

• No parlar mentre es menja.
• Menjar a poc a poc.
• Evitar l'estrès.
• Caminar molt.
• Fàrmacs.

Càncer Gàstric: Proliferació de Cèl·lules Malignes

És una proliferació de cèl·lules malignes que destrueixen les parets de l'estómac.

Símptomes del Càncer Gàstric

• Mal d'estómac.
• Asimptomàtic al principi, amb el temps es manifesten nàusees, vòmits, dolors abdominals, falta de gana.

Causes del Càncer Gàstric

• Úlcera gàstrica crònica.
• Helicobacter Pylori.
• Genètica.
• Obesitat.
• Tabac.
• Cafè.
• Alcohol.

Prevenció del Càncer Gàstric

• Vida saludable.
• Controls mèdics.
• Aprimar-se.

Tractament del Càncer Gàstric

• Quimioteràpia.
• Cirurgia.
• Radioteràpia.
• Pot haver-hi intolerància a certs aliments.

Síndrome de l'Intestí Irritable (SII)

És un trastorn molt complex, difícil de diagnosticar i amb moltes manifestacions. És un problema crònic de l'intestí gros.

Símptomes del SII

• Dolor abdominal crònic.
• Vòmits.
• Disfàgia.
• Dificultat per controlar l'evacuació intestinal.

Causes del SII

• Els metges ho descriuen com un trastorn gastrointestinal crònic.
• Hi ha diverses teories: desajust neuronal elèctric entre el còlon i el cervell, alteració del peristaltisme del còlon, desajustos hormonals.

Tractament del SII

• No té cura.
• Tractar els símptomes.
• No hi ha un tractament curatiu, sinó simptomàtic.
• Vida saludable, caminar molt, gestionar la depressió i l'ansietat.

Hèrnia Intestinal: Protrusió d'Òrgans o Teixits

És la protrusió del peritoneu parietal, d'un òrgan o d'un teixit fora de la cavitat del cos on està allotjat normalment.

Tipus d'Hèrnia Intestinal

• Hèrnia Femoral: Protuberància.
• Hèrnia Hiatal: Es produeix a la part superior de l'estómac, però es desplaça cap a la zona toràcica.
• Hèrnia Inguinal: Apareix a la part superior de l'engonal (més típica en homes que en dones).
• Hèrnia Umbilical: Pot aparèixer al voltant del melic.
• Hèrnia Epigàstrica: A la part superior de l'estómac.

Símptomes de l'Hèrnia Intestinal

• Dolor al tacte.
• Poden arribar a ser molt grans.
• Generalment no hi ha símptomes.
• La molèstia pot empitjorar en posar-se dret, fer esforç o aixecar objectes pesats.

Causes de l'Hèrnia Intestinal

• No hi ha una causa directa, però s'ha observat en persones que fan molt esforç físic, la qual cosa pot provocar un trencament abdominal.
• Tos crònica.
• Sobrepès.
• Desnutrició.
• Criptorquídia.
• Tabaquisme.

Prevenció de l'Hèrnia Intestinal

• Bons hàbits posturals.
• Utilitzar tècniques apropiades per aixecar pes.
• Baixar de pes en cas de sobrepès.
• Alleujar o evitar el restrenyiment menjant molta fibra, bevent molt de líquid, anant al bany tan aviat com se sentin ganes i fent exercici físic regularment.

Càncer de Còlon i Recte: Diagnòstic i Tractament

És un tumor que s'inicia als teixits del còlon i recte. És la segona causa de mort a Espanya. Afecta els majors de 50 anys, té un component genètic i una supervivència als 5 anys del 50%.

Símptomes del Càncer de Còlon i Recte

• Al principi asimptomàtic, amb el temps dolor abdominal.
• Rectorràgia i melena.
• Canvis en els hàbits intestinals o descomposició.
• Pèrdua de pes sense motiu aparent.

Causes del Càncer de Còlon i Recte

• Haver patit un altre tipus de càncer.
• Malaltia Inflamatòria Intestinal.
• Dietes poc equilibrades, poca fibra, molta carn vermella.
• Excés de pes durant molt de temps.

Prevenció del Càncer de Còlon i Recte

• Menjar bé.
• Fer esport.
• Vida saludable.
• Controls mèdics.

Tractament del Càncer de Còlon i Recte

• Quimioteràpia.
• Radioteràpia.
• Intervenció quirúrgica.
• Colonoscòpia.
• Anàlisis de sang.

Malaltia de Crohn: Malaltia Inflamatòria Intestinal

És una malaltia inflamatòria intestinal que afecta tot el tracte digestiu, des de la boca fins a l'anus, però principalment es localitza a la porció terminal de l'intestí prim. A les zones afectades es produeix una ulceració amb sagnat constant.

Símptomes de la Malaltia de Crohn

• Dolor abdominal.
• Sang a la femta.
• Febre.
• Mal de cap.
• Vòmits.
• Pèrdua de gana i pes.
• Incontinència.

Causes de la Malaltia de Crohn

• Malaltia autoimmune.

Prevenció de la Malaltia de Crohn

• No hi ha prevenció.

Tractament de la Malaltia de Crohn

• No existeix cura.

Malalties de les Glàndules Digestives

Hepatitis: Inflamació del Fetge

És una malaltia inflamatòria que afecta el fetge.

Tipus d'Hepatitis

• Hepatitis A: Està causada per un virus que es pot transmetre per via fecal-oral, per contacte directe entre dues persones o per aliments i aigües contaminades.
• Hepatitis B: El causant de l'hepatitis B es transmet per via parenteral i per fluids orgànics.
• Hepatitis C: Té un mecanisme de transmissió igual que la B. La probabilitat que derivi en hepatitis crònica o cirrosi és molt elevada. Al principi és asimptomàtica.

Cirrosi: Deteriorament Crònic del Fetge

És una afectació del fetge que es va deteriorant lentament i funciona malament a causa d'una lesió crònica. No es podran controlar les infeccions, no es podran processar els nutrients, no es produiran hormones.

Símptomes de la Cirrosi

• Vòmits.
• Nàusees.
• Pèrdua de pes.
• Fatiga.

Colelitiasi: Pedres a la Vesícula Biliar

Són dipòsits durs a la vesícula biliar.

Causes de la Colelitiasi

• Malalties hepàtiques.
• Colesterol.
• Quan la vesícula biliar no es buida correctament.
• Ser diabètic, obès.
• Més freqüents en dones que en homes.

Diabetis: Trastorn dels Nivells de Glucosa

És aquella situació en què els nivells de sucre (o glucosa) a la sang estan augmentats. La glucosa que circula per la sang s'anomena glucèmia.

Tipus de Glucèmia

• Hipoglucèmia: Els nivells de glucosa (o glucèmia) en sang són inferiors a 55 mg/dl.
• Normoglucèmia: Valors normals de glucosa en sang. En dejú, entre 70 i 100 mg/dl. El nivell de glucèmia després del dejú nocturn s'anomena glucosa basal.
• Hiperglucèmia: Valors anormalment alts de glucosa en sang. Superior a 100 mg/dl en dejú.

El pàncrees és el responsable de produir insulina. Aquesta es distribueix pel torrent sanguini. Perquè la glucosa entri a les cèl·lules és indispensable que la insulina actuï a nivell cel·lular. La diabetis, en general, pot deteriorar els diferents òrgans i sistemes, i pot portar al coma i la mort. La diabetis mellitus és un trastorn endocrí metabòlic crònic.

Símptomes de la Diabetis

• Vaginitis en dones, balanitis en homes.
• Aparició de glucosa a l'orina o orina amb sabor dolç.
• Absència de la menstruació en dones.
• Aparició d'impotència en homes.
• Dolor abdominal.
• Debilitat.
• Irritabilitat.
• Canvis d'ànim.
• Nàusees i vòmits.
• Mal alè.

Causes de la Diabetis

• El pàncrees no produeix suficient insulina.
• Les cèl·lules no responen de manera normal a la insulina.
• Les dues raons anteriors.

Tractament de la Diabetis

El tractament de la diabetis té com a principal finalitat mantenir els nivells de glucosa en sang el més propers als valors de normalitat. Els punts bàsics del tractament de la diabetis són:

1. Règim alimentari (dieta): Igual que qualsevol altra persona no diabètica, el tipus d'alimentació que cal seguir ha de ser: sana, variada i equilibrada. Tenir un bon estat nutritiu. Els aliments aporten les substàncies nutritives que l'organisme necessita per funcionar correctament. A l'alimentació habitual s'han d'incorporar aliments dels grups de: làctics, farinacis, aliments proteics, verdures, fruites i greixos. Quantitats necessàries. Ajudarà a regular el nivell de sucre. Aliments que contenen hidrats de carboni: el sucre i els aliments ensucrats, els farinacis, les fruites, els làctics, les verdures i amanides.
2. Exercici físic: Controla els nivells de glucosa en sang, afavoreix la pèrdua de pes, disminueix els riscos de malalties cardiovasculars i aporta efectes psicològics positius.
3. Tractament amb insulina o antidiabètics orals: L'elecció del tractament per a la diabetis dependrà de les reserves d'insulina que la persona tingui i, sobretot, de l'edat d'inici de la malaltia (diabetis de l'adult (DM2), diabetis del jove (DM1), diabetis gestacional).

Medicaments per a la Diabetis

• Biguanides: Augmenten la sensibilitat dels teixits a la insulina.
• Sulfonilurees: Estimulen la producció d'insulina al pàncrees.
• Meglitinides: Igual que les anteriors.
• Inhibidors de α-glucosidasa: Disminueixen el nivell de glucosa en sang.
• Insulina (bomba d'infusió d'insulina): Activa les cèl·lules pancreàtiques perquè augmenti la producció d'insulina.

Quan hi ha Hiperglucèmia?

Un nivell de glucosa alt es pot instaurar de manera: A. Brusca o aguda. B. Sostinguda o crònica.

Hiperglucèmia Brusca o Aguda

En pocs dies, amb nivells de menys de 250 mg/dl. Una situació de dejú o descans nocturn.

Símptomes de la Hiperglucèmia Aguda

• Primers dies asimptomàtics.
• Glucosúria.
• Molta set.
• Acetona en sang.

Hiperglucèmia Sostinguda o Crònica

Quan els nivells de glucosa estan constantment alts, però no extremadament.

Símptomes de la Hiperglucèmia Crònica

• Emissió excessiva d'orina (poliúria).
• Augment anormal de la necessitat de menjar (polifàgia).
• Increment de la set (polidípsia).
• Pèrdua de pes sense raó aparent.
• Fatiga o cansament.
• Canvis en l'agudesa visual.

Quan hi ha Hipoglucèmia?

Quan els valors són inferiors a 55 mg/dl. Quan s'entra en coma hipoglucèmic, el nostre organisme produeix glucagó, que és una hormona.

Símptomes de la Hipoglucèmia

• Sudoració.
• Sensació de gana sobtada.
• Debilitat, pal·lidesa, sensació de mareig, tremolors i nerviosisme.
• Vaginitis en dones.
• Orina amb sabor dolç o glucosa.
• Impotència.
• Dolor abdominal.
• Formigueig o adormiment d'extremitats.
• Irritabilitat.
• Mal alè.
• Canvis d'ànim.

La Diabetis Mellitus (DM)

És un conjunt de trastorns metabòlics que afecten diferents òrgans i teixits. Dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa a la sang: hiperglucèmia. La causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció de l'hormona insulina.

Tipus de Diabetis Mellitus

Actualment hi ha dues classificacions (l'OMS i l'ADA).

Diabetis Mellitus Tipus 1

(Antigament Diabetis insulino-dependent o Diabetis juvenil). Es presenta majoritàriament en individus joves, encara que pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida. Es caracteritza per la nul·la producció d'insulina deguda a la destrucció autoimmune del pàncrees, intervinguda per les cèl·lules T. Se sol diagnosticar abans dels 30 anys d'edat. Afecta prop de 4.9 milions de persones a tot el món.

Diabetis Mellitus Tipus 2

Afecta entre el 80-90% dels diabètics. És deguda al dèficit relatiu de producció d'insulina i una deficient utilització perifèrica de glucosa pels teixits (resistència a la insulina). Això vol dir que els receptors d'insulina de les cèl·lules, que s'encarreguen de facilitar l'entrada de la glucosa a la pròpia cèl·lula, estan danyats. Es desenvolupa sovint en etapes adultes de la vida (> 40 anys). Diversos fàrmacs, com els corticoides, poden influir.

Diabetis Mellitus Gestacional o de l'Embaràs

Afecta entre l'1-4% de les embarassades, gairebé sempre entre les 14 i 28 setmanes d'embaràs. Se'ls fa el test de "Sullivan". De vegades, ha sorgit després del part. Pot provocar infeccions vaginals i hiperglucèmia. Normalment, tenen parts prematurs i es programen parts amb cesària. El problema és que la mare tingui el fill amb problemes durant el part.

Altres Tipus de Diabetis Mellitus

Altres tipus de diabetis mellitus menors (<5% de tots els casos diagnosticats):

• Tipus 3A: Defecte genètic en les cèl·lules beta.
• Tipus 3B: Resistència a la insulina determinada genèticament.
• Tipus 3C: Malalties del pàncrees.
• Tipus 3D: Causada per defectes hormonals.
• Tipus 3E: Causada per compostos químics o fàrmacs.

Diagnòstic de la Diabetis

Es basa en la mesura única o contínua de la concentració de glucosa en plasma.

Complicacions de la Diabetis

• Dany dels petits vasos sanguinis (microangiopatia).
• Dany dels nervis perifèrics (neuropatia).
• Peu diabètic.
• Dany de la retina (retinopatia).
• Dany renal (nefropatia).
• Fetge gras o hepatitis de fetge gras.
• Dany dels grans vasos sanguinis (macroangiopatia).
• Cardiopatia.
• Coma diabètic.
• Dermopatia diabètica o danys a la pell.
• Hipertensió arterial.