Guia Completa d'Impactes Ambientals, Riscos i Clima

Impactes Ambientals i Indicadors

Definició d'Impacte Ambiental

Efecte que una acció humana ocasiona en el medi ambient.

Tipus d'Impactes

1. Impacte positiu: Produeixen una millora en les condicions mediambientals d'un entorn concret.
2. Impacte negatiu: Ocasionen un deteriorament apreciable de les condicions ambientals d'un entorn.

Classificació dels Impactes

1. Magnitud i importància
2. Possibilitat de recuperació
3. Escala
4. Variable o l'element afectat
5. Forma com es percep

Indicadors Ambientals

Són paràmetres fàcils de mesurar i molt significatius de la qualitat de l'aigua, de l'aire, etc. S'utilitza la presència o l'absència de certs éssers vius com a indicadors (Bioindicadors).

Indicadors Químics

• Aigua: Baixa concentració d'oxigen, metalls pesants, nitrats i amoni.
• Aire: CO, NOx, pudors.
• Sòl: Metalls pesants, color verd per presència d'òxid ferrós.

Indicadors Físics

• Aigua: Terbolesa elevada, conductivitat elèctrica.
• Aire: Escassa transparència, partícules sòlides.
• Sòl: Compactació, baixa porositat.

Indicadors Biològics

• Aigua: Bacteris fecals, algues sobre les roques.
• Aire: Absència de líquens a les roques, vegetals deteriorats per la pluja àcida.
• Sòl: Absència d'invertebrats, absència de vegetals.

El Sistema Humà i la Vulnerabilitat Ambiental

El Sistema Humà

Format pel conjunt de les persones i les seves cultures. Està format per molts factors, la valoració dels impactes dels quals presenta una gran subjectivitat.

Qualitat de Vida

Engloba el conjunt de factors del subsistema terrestre humà. És una variable difícil de quantificar perquè és una percepció subjectiva de cada persona.

Fragilitat i Capacitat d'Absorció

• Fragilitat: És la susceptibilitat que presenta un sistema de ser modificat de manera significativa per una determinada acció que produeix un impacte.
• Capacitat d'absorció: Resistència al canvi que presenta un determinat factor ambiental davant d'una acció que podria modificar-lo.
• Fragilitat ambiental o sistèmica: Grau de vulnerabilitat que presenta un sistema natural davant d'una intervenció antròpica.

Efectes Sistèmics dels Impactes

• Efecte dòmino: Cadena d'esdeveniments que es genera en alguns sistemes.
• Efecte bumerang: Efecte dòmino amplificat, que té conseqüències negatives per al mateix ésser humà.

Manifestacions dels Impactes

El Sistema Terra és una interacció de molts factors (característiques o variables sistemàtiques). Quan un impacte hi ocasiona alteracions, es produeixen alteracions o manifestacions sistemàtiques.

Riscos i Gestió de Desastres

Definicions

• Risc: Qualsevol situació que pot produir un dany a les persones o als seus interessos.
• Desastre: Manifestació d'un risc. Si és de gran magnitud, s'anomena catàstrofe.

Un risc presenta la probabilitat que es produeixi un desastre o una catàstrofe en una zona concreta i en un període determinat.

Components del Risc

1. Perillositat: És la intensitat del possible esdeveniment.
   • Escala d'intensitat.
   • Localització del risc (mapes amb les zones exposades).
   • Probabilitat (que un esdeveniment d'una magnitud succeeixi a la zona estudiada en un període).
2. Exposició: Mesura la població i els béns exposats al risc.
3. Vulnerabilitat: Mesura el percentatge de vides humanes o de béns que es podrien perdre si tingués lloc l'esdeveniment. Dependrà en bona part de les mesures que s'adoptin per mitigar el risc.

L'Atmosfera: Origen, Composició i Estructura

Origen de l'Atmosfera

Origen Volcànic

La fusió de l'interior terrestre va abocar a l'exterior quantitats de CO₂ i vapor d'aigua, acumulant així una atmosfera d'origen volcànic.

El Paper dels Primers Éssers Vius

Les primeres comunitats d'éssers vius, com els Estromatòlits (catifes microbianes), van ser crucials. Els cianobacteris de la superfície van començar a aportar oxigen a l'aigua dels oceans primitius i, després, a l'atmosfera.

Composició i Densitat

Composició Actual

L'atmosfera es compon principalment de Nitrogen (78%), Oxigen (21%) i CO₂ (0,03%).

La massa d'un planeta determina la capacitat per retenir la seva atmosfera, i la distància al Sol influeix en la seva temperatura superficial. (Gasos importants: CO₂, Nitrogen, Oxigen, Metà, CFC...)

Densitat Atmosfèrica

L'atmosfera està comprimida sota el seu propi pes. Com que l'aire es pot comprimir, la densitat és més gran a prop de la superfície.

• El 80% de la massa es troba en els primers 10 km.
• Fins als 80 km: Composició constant.
• 80-300 km: Gasos cada vegada més ionitzats.
• A 300 km: Gairebé no hi ha gasos.

A nivell del mar, la pressió és d'1 atm.

Estructura Vertical de l'Atmosfera

Conceptes Clau

• Gradient: Variació que experimenta un paràmetre al llarg d'una distància.
• Clina: Nom que rep un gradient quan té un valor alt (Exemple: Gradient tèrmic → Termoclina).

L'estructura vertical es defineix per tres màxims tèrmics: l'aire proper al terra, l'ozonosfera i la termosfera. Aquests màxims són termoclines que delimiten quatre capes:

Capes Atmosfèriques i Termopausas

1. Troposfera: Més propera a la Terra (fins a 10 km). Baixa la Ta. Presenta moviments de convecció, fenòmens meteorològics i fenòmens de contaminació.
2. Estratosfera: 10-50 km. Augmenta la Ta. Conté l'Ozonosfera. Para la radiació ultraviolada. (L'ozó és un contaminant a la troposfera, però protector aquí). Destruïda pels CFC.
3. Mesosfera: 50-80 km. Hi ha les temperatures més baixes de l'atmosfera.
4. Termosfera o Ionosfera: Base als 80 km. Intercepta les radiacions ionitzants. Augment de Ta.

Les termoclines que separen les capes són: Tropopausa (10 km), Estratopausa (50 km) i Mesopausa (80 km).

Interaccions i Fenòmens

Radiacions Ionitzants

Les radiacions de longitud d'ona molt curta són absorbides totalment a les capes més externes de l'atmosfera (Termosfera i Ionosfera), provocant un augment de temperatura.

Meteorits i Estels Fugaços

Fragments de roques procedents de l'espai (Meteoroides) s'incandeixen a causa del fregament amb l'aire, creant llum (Estel fugaç). Si arriba a la superfície terrestre, s'anomena meteorit.

La Capa d'Ozó

La radiació ultraviolada pot dissociar una molècula d'oxigen i originar dos àtoms d'oxigen, o trencar una molècula d'ozó i originar una molècula d'oxigen i un àtom d'oxigen.

Corrents de Convecció

Quan un fluid s'escalfa des de sota, entra en convecció, ja que en augmentar la Ta perd densitat i tendeix a pujar.

L'Albedo és el percentatge de radiació reflectida per una superfície, expressat com un valor entre 0 i 1. Depèn del color de la superfície (el blanc reflecteix més).

Radiació Tèrmica i Funció Reguladora

Radiació Tèrmica de la Terra

Els objectes cedeixen escalfor per conducció. Part de la calor l'emeten per radiació infraroja. La radiació infraroja tèrmica emesa pel terra i per tots els objectes pot experimentar tres processos:

1. Pot escapar al buit.
2. Pot ser reflectida pels núvols i tornar a la superfície terrestre.
3. Pot ser absorbida per alguns gasos presents a l'atmosfera (Gasos d'efecte hivernacle).

Calor Latent i Cicles de l'Aigua

L'energia tèrmica acumulada en el vapor d'aigua és la calor latent.

El procés d'evaporació (Aire sec a 25°C + Calor) genera Aire humit a 25°C. El procés és reversible: si es condensa la humitat i l'aigua torna a l'estat líquid, el sistema retorna la calor a l'entorn (Calor despresa).

Funció Protectora i Reguladora de l'Atmosfera

1. Impedeix la caiguda de meteorits petits a la superfície.
2. Frena les partícules del vent solar.
3. Absorbeix la radiació ionitzant.
4. Absorbeix la radiació ultraviolada.
5. Absorbeix i reté part de la radiació infraroja.
6. Duu a terme una eficaç compensació dels desequilibris tèrmics (Convecció i formació de núvols, que forma part del cicle de l'aigua).
7. Transporta energia tèrmica (juntament amb els corrents oceànics).
8. Intercanvia grans quantitats de calor amb l'oceà (Sistema de regulació).

Dinàmica Atmosfèrica i Factors Climàtics

Variacions en la Dinàmica Atmosfèrica

• Tendències: El sentit es manté al llarg de dècades i segles, indicant transformacions en el clima d'una regió.
• Patrons: Són desviacions dels valors mitjans de les temperatures o la pluviositat, que presenten una periodicitat d'uns quants anys (Exemple: pluges torrencials).
• Fluctuacions: Són desviacions breus i locals dels valors mitjans de la Ta o pluviositat (Fenòmens meteorològics insòlits o extrems).

Factors que Determinen el Clima

1. La latitud: Defineix la zona climàtica on es troba la regió.
2. Altitud: Influeix en la temperatura.
3. Proximitat al mar: Genera diferències tèrmiques suaus entre estiu i hivern. La llunyania al mar (continentalitat) extrema aquesta diferència.
4. Els vents dominants: Poden ser càlids o freds, humits o secs.

Zones de Convergència i Zonació Climàtica

L'aire calent de la zona equatorial i l'aire fred de la zona polar originen vents freds que discorren cap a l'equador i vents càlids que circulen cap als pols. Aquests es desvien ràpidament a causa de l'acceleració de Coriolis.

En cada hemisferi es formen tres masses d'aire diferents:

• La massa d'aire polar (pols)
• La massa d'aire temperada
• La massa d'aire tropical

Aquestes sis masses d'aire interactuen intensament a les Zones de Convergència, delimitant set zones climàtiques. Les masses d'aire formen sis cinturons irregulars que envolten el planeta, on l'aire es mou formant cèl·lules convectives.

Si el moviment acoblat dels rodets és ascendent, s'originen precipitacions abundants. Si el moviment és descendent, el cel apareix net de núvols.

Classificació Global i Climes a Catalunya

Els Principals Climes Zonals

1. Clima tropical: Temperatures mitjanes de 20°C amb precipitacions (equatorial, monsònic o sabana).
2. Clima àrid: Únic tipus on les precipitacions mitjanes no superen els valors d'evaporació (estepari, desèrtic).
3. Clima temperat: Temperatures suaus i precipitacions variables segons el tipus (pampà, mediterrani, oceànic).
4. Clima continental: Temperat fred, precipitacions en funció de l'estació de l'any (subàrtic i manxurià).
5. Clima polar: La temperatura mitjana del mes més càlid és menys de 10°C (tundra, alta muntanya i gelat).

Tipologies Climàtiques

• Climes Zonals: Pertanyen al clima que els correspon segons la seva situació geogràfica.
• Climes Azonals: Climes ubicats fora de la seva zona climàtica teòrica.

El Clima a Catalunya (Mediterrani)

Es caracteritza per hiverns amb temperatures suaus i estius calorosos i secs com a conseqüència de l'anticicló. Són habituals les pluges torrencials a la tardor. Les temperatures mitjanes anuals varien entre 17°C i 0°C.

Tipus de Clima Mediterrani a Catalunya

1. Mediterrani costaner: Més risc de pluges torrencials a la tardor pels contrastos tèrmics.
2. Mediterrani continental: Més amplitud tèrmica, disminució de les precipitacions. Hiverns freds i estius molt calorosos i secs.
3. Mediterrani d'alta muntanya: Temperatures baixes i precipitacions abundants.
4. Oceànic (Vall d'Aran): Hiverns molt freds i estius suaus.