Guia bàsica de primers auxilis i lesions comunes

Definicions bàsiques en accidents

Un accident és un succés o esdeveniment involuntari i sobtat que ocasiona danys a les persones (lesions), als béns o al medi ambient.

La biomecànica dels accidents estudia les forces físiques que hi intervenen i la seva relació amb les diferents parts de l’organisme humà.

Lesions i traumatismes

• Traumatismes: Lesions produïdes per agents externs.
• Politraumatismes: Traumatismes de diferents tipus que afecten diverses zones o òrgans corporals.
• Fractura: Trencament d'un os.
• Luxacions: Ocorren quan les dues facetes òssies de l'articulació es desplacen una respecte de l'altra i perden el contacte normal.
• Contusions: Lesió, resultat d'un traumatisme per un agent físic, que no trenca la pell però afecta els teixits subjacents.
• Ferides: Lesions que trenquen la continuïtat de la pell, les mucoses o un òrgan intern. Totes les ferides causen dolor i una hemorràgia de magnitud variable.

Hemorràgies i xoc

• Hemorràgia: Sortida de sang dels vasos sanguinis quan se’ls trenca la paret.
• Epistaxi: Hemorràgia exterioritzada en què surt sang des de les fosses nasals.
• Xoc: Situació en què arriba tan poca sang als diferents òrgans del cos que aquests comencen a fallar.

Cremades i alteracions tèrmiques

• Cremades tèrmiques: Traumatismes locals causats per la calor intensa, que pot provenir d’agents sòlids, líquids, gasosos o per una flama directa.
• Acalorament (esgotament per calor): Quadre lleu i freqüent. El seu exemple més habitual és la insolació.
• Cop de calor: Acumulació de calor en l’organisme de la persona, que no l’ha pogut dissipar a l’ambient.
• Congelació: Lesió local pel fred.
• Hipotèrmia: Descens de la temperatura corporal per sota dels nivells fisiològicament acceptables.

Altres emergències

• Cossos estranys: Tots aquells objectes externs, sòlids o líquids, que s'introdueixen en un orifici natural, en una cavitat corporal o més profundament a l’interior de l’organisme.
• Asfíxia: Interrupció de l’intercanvi de gasos normal entre els pulmons i l’aire exterior.
• Compressió de la via aèria: Ocorre quan algun objecte comprimeix el coll, el tòrax o l’abdomen de la persona.
• Submersió: Ocorre quan l'individu cau a l'aigua, no pot mantenir el cap per sobre de la superfície i acaba respirant aigua, la qual cosa impedeix el funcionament dels pulmons.
• Hidrocució: Aturada cardiorespiratòria d'origen nerviós, causada per la diferència de temperatura entre la pell de la persona i l'aigua on entra.