Guia per a l'Anàlisi Mètrica i Retòrica de Poesia Trovadoresca

1. Introducció a l'Anàlisi Poètica

En aquesta secció, s'ha d'identificar el poema de l'autor, escrit l'any de la seva creació. Cal determinar-ne el gènere, segons les seves característiques:

• Cançó: Tema amorós.
• Sirventès: Caràcter d'atac o crítica.
• L'alba: Expressa el dolor dels amants que s'han de separar.
• Pastorel·la: Relata la trobada entre un trobador i una pastora enamorada.
• Tençó: Debat o disputa entre trobadors.

També s'ha d'especificar el tema principal del poema.

Estructura Mètrica i Rítmica

S'ha de descriure l'estructura formal del text:

• Estructura: Nombre de cobles i si presenten una tornada en cadascuna.
• Mètrica: Si segueix una mètrica eptosíl·laba (set síl·labes) o octosíl·laba (vuit síl·labes).
• Rima: Classificació segons la longitud de la paraula final de vers: menor (menys de 8 síl·labes) o major (més de 8 síl·labes).
• Composició de la Rima: Cal detallar la mètrica fins a la síl·laba tònica. Si són 8 síl·labes, les lletres es posen en majúscules. Cal canviar la lletra si rima.
• Rima Masculina: L’última síl·laba porta l’accent.
• Rima Femenina: L’accent recau a la penúltima síl·laba.

2. Anàlisi del Cos del Poema

Cal analitzar cada cobla, sempre aportant exemples concrets mitjançant citacions, indicant la lletra i la posició de la frase. Exemple: (b. 1-2).

3. Identificació de Figures Retòriques

Es llisten les figures retòriques trobades, citant les frases corresponents per il·lustrar-les:

Figures de Repetició i Ordre

1. Al·literació: Repetició de sons semblants per donar ritme o efecte. Ex: “Sota l’ala lleu del lleu ventall.”
2. Paranomàsia: Ús de paraules que sonen semblant però signifiquen coses diferents. Ex: “Venut, m’has vençut.”
3. Anàfora: Repetició d’una o diverses paraules al començament de frases. Ex: “Corre, corre que t’atrapa.”
4. Asíndeton: Eliminació de nexes (i, o) per donar rapidesa. Ex: “Vaig venir, vaig veure, vaig vèncer.”
5. Hipèrbaton: Canvi de l’ordre normal de les paraules. Ex: “Del saló en l’angle fosc.”
6. Paral·lelisme: Repetició d’estructures semblants. Ex: “Que t’estimo amb l’ànima, que et vull amb el cos.”
7. Polisíndeton: Ús excessiu de nexes per donar èmfasi o lentitud. Ex: “I riu i plora i somia i viu.”

Figures de Sentit i Oposició

8. Antítesi: Oposició d’idees contràries. Ex: “És tan curt l’amor i tan llarg l’oblit.”
9. Comparació (Símil): Relacionar una cosa amb una altra amb “com”, “sembla”, etc. Ex: “Els seus ulls brillen com estrelles.”
10. Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat evident o típica. Ex: “La blanca neu.”
11. Metàfora: Identificar una cosa amb una altra sense “com”. Ex: “Els teus ulls són dos estels.”
12. Al·legoria: Conjunt de metàfores que expressen una idea. Ex: “La vida és un viatge ple de mars i tempestes.”
13. Metonímia: Anomenar una cosa amb el nom d’una altra relacionada. Ex: “Prendre una copa” (pel contingut).
14. Paradoxa: Expressió que sembla contradictòria però té sentit. Ex: “Visc sense viure en mi.”
15. Sinestèsia: Barrejar sensacions de diferents sentits. Ex: “El so dolç.”

Figures d'Èmfasi i Adreça

16. Apòstrofe: Adreçar-se a algú o a alguna cosa absent. Ex: “Oh lluna, tu que em veus plorar.”
17. Hipèrbole: Exagerar una idea per destacar-la. Ex: “T’ho he dit un milió de vegades.”
18. Ironia: Dir el contrari del que es pensa amb intenció burlesca. Ex: “Que puntual que arribes!” (si arriba tard).
19. Personificació: Donar qualitats humanes a coses o animals. Ex: “El vent cantava la seva cançó.”

4. Conclusió

Síntesi final de l'anàlisi realitzada.