Tàrraco: història, monuments i organització romana
Resumen
El document repassa la història de Tàrraco, des de la fundació com a praesidium fins a la seva decadència, i descriu els seus monuments principals (muralla, temple August, fòrum provincial, circ, amfiteatre) i l'administració de la colònia. També inclou notes sobre l'educació a Roma i sobre el proveïment d'aigua i les vies de comunicació, així com una llista de llatinismes d'ús habitual.
Puntos clave
- Tàrraco va començar com a praesidium militar i va créixer al voltant d'un centre militar i d'un centre civil amb fòrum.
- Entre els anys 47 i 27 aC la ciutat va rebre el títol de colònia.
- L'any 266 la ciutat va ser saquejada pels francs en un període de crisi política.
- El circ, dedicat a les curses de quadrigues, es va construir al final del segle I sobre una terrassa entre el fòrum provincial i la zona residencial.
- L'amfiteatre, el segon gran edifici d'espectacles, tenia capacitat per a 14.000 persones.
- L'aqüeducte de les Ferreres era la principal font de proveïment d'aigua de la ciutat.
- L'educació romana tenia tres etapes: primària (7 a 12 anys), secundària (12 a 16-17 anys) i superior (17 a 20 anys).
TARRACÓ HISTÒRIA Fundació:
el nucli va ser el praesidium. Rodejat de muralles. Evolució: va créixer al llarg dels segles 1 i 2 Ac al voltant de dos centres: un militar al praesidium i un civil i comercial amb un fòrum. Entre els anys 47 i 27 Ac la ciutat va rebre el títol de colònia. La ciutat va prosperar al llarg d’aquest segles. Decadència: l’any 266 Ac la ciutat i el seu territori van ser saquejats pels francs que, en ple període de crisi política, havien aprofitat per creuar fronteres. Urbanisme: en la part alta l’antic praesidium va ser reconvertit en el centre administratiu de la província i incloïa un immens fòrum i un temple. En la part baixa status de colònia i tenia el seu propi fòrum per als assumptes municipals. Monuments de cada ciutat: (muralla) construcció me antiga sobre grans blocs de pedra. (temple august) es trobava a la terrassa superior de la ciutat, dedicat al culte imperial. (el fòrum provincial) edificat sobre un terreny antic praesidium militar, independent de la ciutat, depenia de representants de tota la província. (el pretori) castell del rei pilat, construït al segle 1 Ac per protegir les escales que connectaven el fòrum amb la terrassa del circ. (el circ) dedicat a la celebració de curses de quadrigues va ser construït al final del segle 1 sobre una terrassa entre el fòrum provincial i la zona residencial. (l’amfiteatre) era el 2n gran edifici d’espectacles, a la bora de la via augusta a principis del segle 2 amb capacitat de 14.000 persones. (El fòrum de la colònia) dedicat a l’administració de la ciutat i per tant un punt de trobada i reunió del elits locals. Monuments de les ferralles: principal font de proveïment d’aigua de la ciutat. Construït al segles 1 dc, conegut com el pont del diable. (el medol) pedrera d’on sostenia la pedra amb que es va construir la majoria de monuments. (torre dels escipions) monument funerari aixecat al costat de la via augusta a 1km del nord de Tàrraco. (arc de bera) a 20 km al nord de la ciutat (les villae) la mes importat es la vila dels munts, situada en Altafulla. (mausoleu de centcelles) a 7km de tgn, es va creure que era la tomba de l’emperador Administració principal: dues classes de magistrats, encarregats de l’administració local i responsables del govern provincial. (legatus augusti) títol del governador (flamen romae divorum et augustum (sacerdot del culte imperial (procurator augusti) magistrats (la colònia) disposava de un consell de 100 membres que elaboraven els secrets i dirigien la política local (duumvir) dos magistrats que emplaçaven el poder legislatiu (iiuir quinquennalis) domvirs especials (quaestor) magistrat que vigilava el tresor i l’arxiu municipal (vivir augustails) 6 sacerdots lliberts encarregats del culte imperial.
EDUCACIÓ A ROMA:
L’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat. Educació familiar: la educació era cosa de la mare, ensenyava a fer els primers passos, parlar i a jugar. Després el pater familias que els ensenyava a llegir i escriure. S’aprenia per el exemple i experiència del pare. Però hi havia masclismes. Les noies depenien de la seva mare, que les educava simplement per tasques domèstiques per ser bones mestresses. Les etapes d’ensenyament: els romans van decidir que l’educació familiar insuficient, ja que els pares no tenien prou temps per formar. Esclaus amb bona formació ensenyaven. (ensenyament primari) per infants des de els 7 al 12 anys, es feien en galeries (pergulae) separades per una cortina (velum). A les aules hi havia tamborets (subsellia) un mestre (magister) i una cadira amb respatller (cathedra). Aprenien a llegir (legere) escriure (scribere) i comptar (calcularé) aprenien a comptar amb l’abac i els dits. (ensenyament secundari) de 12 a 16-17 anys. El nombre d’alumnes era mes petit. El profe era el (grammaticus) ensenyava literatura i gramàtica. (ensenyament superior) 17 a 20 anys hi eren minoria. El professor (rehtor) instruïa a l’art de l’oratòria. Per escriure s’utilitzava el (càlamus) una ploma (penna) i tinta negra (atrametum) en un tinter (atranentarium) i l’estoig era (capsa) La jornada escolar: començava al sortir el sol, molt aviat, anaven a dinar i tornaven a la tarda.
EL PROVEIMENT D’AIGUA I LES VIES DE COMUNICACIÓ
Els romans tenien bones tècniques de construcció, van construir ponts, aqüeductes, carreteres però transportat recursos preuats com l’aigua. El proveïment d’aigua: van construir un sistema de clavegueram. Solien construir les ciutat prop de rius. Construïen pues per prendre les aigües subterrànies i cisternes per recollir l’aigua de la pluja. Quan la ciutat no tenia prou recursos a prop, calia anar a buscar aigua lluny. L’aqüeducte no partia directament de la deu, sinó que prenia l’aigua d’una cisterna o un petit embassament. La canal oberta passava l’aigua era l’spectus que estava construït en pedra i feia una alçada de 2 metres. Quan s’havia de travessar una vall es feia sobre ponts i murs. L’aqüeducte arribava a una torre d’aigua que es deia castellum aquae., situada a la part alta de la ciutat, distribuïa 2 canonades. Les canonades sortien de la torre d’aigua que eren en plom. Per la puresa de l’aigua van fer filtres i dipòsits. Les clavegueres (cloacae) eren uns túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt i grans dimensions. Les vies de comunicació: les vies romanes facilitaven la comunicació entre poblacions, el transport de recursos i la facilitat de comerç, les relacions entre les poblacions i les gestions administratives. (via) camí força ample en el qual podien encreuar-se dos vehicles. (actus) camí que permetia el pas d’un sol vehicle o animal de carrega (iter) camí per vianants, cavalls o lliteres. El mes important era la via que estava reservada per l’exèrcit. A les principals vies podíem trobar columnes en pedres (milliarium), en les vies hi havia hostal anomenats (mansiones) i si hi havia algun obstacle com un riu es construïen ponts (pons)
Llatinismes
Accèssit: recompensa inferior al premi en un concurs Addenda: notes addicionals a un escrit per completar-lo Agenda: llibreta per notes Alies: altre nom Alter ego: altre jo Esnob: algun a la moda Lapsus: error parlat o escrit Maremàgnum: mar gran, gran confusió Memoràndum: nota per recordar alguna cosa Plus: quantitat de diners que et donen de mes en un treball Postdata: coses escrites mes tard Quid: punt essencial d’una qüestió Quòrum: nombre mínim de participants per una assemblea Ultimàtum: condicions definitives per tancar un tracte Súmmum: grau mes alt Status quo: estat actual d’alguna cosa vox populi: veu del poble casus belli: motiu de guerra modus operandi: mode d’actuar opera prima: primera acte quid pro quo: una cosa per altra rara avis: persona o cosa estranya transfert: transferència d’un jugador a posteriori: amb posterioritat a priori: abans amb prioritat ab illo tempore: des de aquell temps ante meridiem: abans del mig dia in articulo mortis: en el moment de la mort in extremis: en els darrers moments de l’existència in fraganti: en el moment de fer una acció mal feta ipso facto: immediatament en conseqüència post meridiem: després del mig dia sine die: sense data ad hoc: per aquest propòsit ex aequo: en igualtat de mèrits in albis: quedar-se en blanc in crescendo: augment dels sons en una veu motu propio: per voluntat pròpia sine quo non: sense la qual no stricto sensu: estrictament in mente: en ment sic: així volens nolens: per les bones o per les males de facto: de fet de iure: de dret dura lex, sed lex: la llei es dura, però es la llei in dubio pro reo: en cas de dubte, a favor de l’acusat patria potestas: obligació dels pares davant dels seus fills per vetllar per ells persona non grata: persona no benvinguda habeas corpus: institució processal si vis parlem, para bellum: si vols la pau prepara la guerra sulo iudice: en mans del jutge
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Quan va rebre Tàrraco el títol de colònia?
Entre els anys 47 i 27 aC la ciutat va rebre el títol de colònia. El text indica que la ciutat va prosperar al llarg d'aquests segles.
Quines són les etapes de l'ensenyament a Roma segons el text?
L'ensenyament primari era per a infants de 7 a 12 anys, el secundari de 12 a 16-17 anys i el superior de 17 a 20 anys. En el primari s'aprenia a llegir, escriure i comptar.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.