La Guerra Freda: Capitalisme, Comunisme i el Món Bipolar (1945-1989)

Ciencias sociales5,43 KB

Eliminades les potències feixistes, només quedaven dos models enfrontats: el capitalisme, liderat pels Estats Units (EUA), Anglaterra, Austràlia, Japó i altres països, basat en la llibertat d'indústria i comerç, el predomini del mercat i la propietat privada, amb poca intervenció de l'Estat, i el sistema liberal-democràtic (parlament, eleccions, partits polítics i constitució); i el socialisme real, o ideològic i comunista, liderat per Stalin des de la URSS i els països de l'Europa de l'Est, on es van suprimir la propietat privada i el mercat, l'economia es va planificar i el control va ser de l'Estat. L'objectiu era la desaparició de les classes socials i de la desigualtat, però no hi havia partits lliures ni llibertat d'opinió.

La Conferència de Ialta va suposar la divisió del món en dos blocs. La URSS va propiciar la formació de democràcies populars a l'Europa de l'Est (Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, Alemanya oriental, Albània i Iugoslàvia). Els EUA, en canvi, van expulsar els governs comunistes de França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca. El 1947 es va produir la ruptura definitiva.

Truman va oferir suport als països amenaçats pel comunisme, cosa que va augmentar les tropes nord-americanes i va comportar la creació de la CIA. El Pla Marshall va concedir crèdits als països que rebutjaven el comunisme. La resposta soviètica va ser la reunió de dirigents dels països comunistes, que va consolidar la divisió dels dos blocs irreconciliables, la voluntat de liderar les lluites revolucionàries i la creació del Kominform, un organisme per ensenyar als partits comunistes d'Europa l'estratègia a seguir.

Alemanya va quedar dividida en quatre zones (soviètica, nord-americana, francesa i anglesa), i Berlín també es va dividir. Les zones occidentals van constituir la República Federal Alemanya el 1949, amb capital a Bonn. La zona soviètica va crear la República Democràtica Alemanya el mateix any, amb capital a Berlín Oriental. El 1961 la URSS va construir el mur de Berlín.

Els EUA van signar pactes per aïllar la URSS, com l'origen de l'OTAN, una organització de cooperació militar dirigida des de Washington. La URSS va respondre el 1949 amb el COMECON, una organització econòmica socialista, i el 1955 amb el Pacte de Varsòvia, una aliança militar formada per la URSS i els països de l'Est.

Guerra de Corea (1950-1953): el Nord, comunista, i el Sud, capitalista. La invasió soviètica va ser condemnada per l'ONU, que va enviar tropes nord-americanes dirigides pel general MacArthur, i també hi van intervenir tropes xineses. Els enfrontaments van acabar amb la Pau de Panmunjom. Japó, aliat dels EUA, va esdevenir una peça clau, i la cursa armamentista es va accelerar.

Guerra del Vietnam (1957-1975): el dirigent comunista del Nord, Ho Chi Minh, va conquerir el Vietnam del Sud, on es va crear el Vietcong, el braç armat de la guerrilla, amb el suport dels grans blocs. Els EUA van lluitar contra la guerrilla. El 1968 es van iniciar les negociacions per la pressió dels joves nord-americans, i el 1973 es van signar els acords de París. El 1975 les tropes nord-americanes es van retirar i els comunistes van obtenir el triomf.

Cambodja: els Khmers Rojos, braç armat del partit comunista, van arribar al poder i van instaurar una dictadura. La invasió vietnamita els va treure del poder.

Canal de Suez: Egipte, governat pel president Nasser, es va decantar pel bloc comunista. El 1956 va nacionalitzar el canal, i França i Gran Bretanya van ocupar la zona. Els EUA van recomanar que es retiressin sota la pressió soviètica.

Míssils de Cuba: el 1959 Fidel Castro va derrotar el règim de Batista. Els EUA van declarar un boicot econòmic, i la URSS va ajudar el règim castrista i va signar un tractat de cooperació militar. La URSS va instal·lar míssils nuclears a l'illa, però els vaixells soviètics no van arribar a destinació perquè Kennedy va establir un bloqueig naval.

Després de la mort de Stalin, Nikita Khrutxov va criticar els errors de l'etapa estalinista i va iniciar el procés de desestalinització, i va dissoldre el Kominform el 1956. El 1953 Eisenhower havia estat escollit president republicà als EUA. El senador McCarthy va dirigir una persecució política i una caça de bruixes contra els sospitosos de comunisme. El 1960 va ser elegit president el demòcrata Kennedy. Va començar un període de diàleg i de contacte directe amb Moscou, però la cursa armamentista i econòmica era imparable, i es van signar els acords SALT.

Nous focus de conflicte: la intervenció soviètica a l'Afganistan es va produir perquè el govern era comunista. La resposta va ser sancions, un boicot als Jocs Olímpics i el reempenyó de la cursa nuclear.

Iugoslàvia i el socialisme: va practicar l'autogestió, allunyada del model soviètic. Tito en va ser el principal impulsor com a país no alineat. La Xina també es va allunyar de la URSS.

Descargar

PDF Word HTML